El consum de iogurt i formatge s’associa amb una millor qualitat de la dieta i perfil càrdio-metabòlic

Les persones que mengen més iogurt segueixen una dieta i estil de vida més saludables

Un estudi avalua més de 6.500 homes i dones amb obesitat i un elevat risc de patir malalties cardiovasculars i constata els beneficis de consumir làctics fermentats. Cada cop són més les evidències científiques que demostren que consumir  productes làctics quan es segueix una dieta equilibrada i saludable està associat a beneficis cardio-saludables. Pocs estudis, però, han avaluat l’associació entre el consum de làctics i el risc de tenir síndrome metabòlica, una  agrupació de factors de risc cardiovasculars (obesitat abdominal, pressió arterial elevada, augment de sucre a la sang, colesterol HDL baix i nivells elevats de triglicèrids en sang) que s’associa a més risc de patir malalties del cor i diabetis. Ara, investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb 23 grups d’investigació d’arreu del país pertanyents a l’estudi PREDIMED-Plus (Prevenció amb Dieta Mediterrània) han dut a terme aquest estudi avaluant més de 6.500 homes i dones d’una mitjana d’edat de 65 anys amb obesitat i un elevat risc de patir malalties cardiovasculars.

Els autors van observar que aquelles persones que tenien un consum més freqüent de làctics fermentats, especialment de iogurt, tenien una major adherència a la dieta mediterrània. A més a més, consumien més fruita, verdura i hortalisses, productes integrals, peix, fruits secs i menys alcohol, productes refinats com el pa o l’arròs blanc, galetes, etc. Aquests participants també fumaven menys, suggerint que el consum d’aquests aliments és un possible marcador de la qualitat de la dieta i d’un estil de vida saludable. A més a més, aquelles persones que consumien una porció de 50g al dia (aproximadament 5 daus) de formatge de diversos tipus (fresc, curat, semi-curat, manxec, ricotta, emmental…), tenien menys risc de tenir hipertrigliceridèmia i colesterol-HDL baix (el tipus de colesterol bo per la salut).

El iogurt i el formatge són aliments nutricionalment densos, amb una matriu de nutrients que els fa únics. És caracteritzen per tenir un elevat contingut en proteïna d‘alta qualitat, calci de fàcil absorció, entre altres minerals, vitamines i bacteris potencialment beneficiosos per a la salut. Segons els investigadors, “els resultats obtinguts en aquest estudi es poden explicar a través de diferents mecanismes condicionats pels components intrínsecs d’aquests aliments”.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Nutrition, Metabolism and Cardiovascular Diseases al Juliol de 2018. El treball, ha estat realitzat per l’investigador pre-doctoral Guillermo Mena-Sánchez i dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Referència: Guillermo Mena-Sánchez, Nancy Babio, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Helmut Schröder, Jesus Vioque, et al. Fermented dairy products, diet quality and cardio-metabolic profile in a Mediterranean cohort at high cardiovascular risk. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2018. DOI: https://doi.org/10.1016/j.numecd.2018.05.006
Anuncis

Relacionen el consum habitual de iogurt descremat amb la reducció del risc d’aparició de cataractes

L’estudi ha fet el seguiment de 5.860 participants adults amb alt risc cardiovascular durant més de cinc anys. Durant el treball s’han documentat el nombre de cataractes i s’ha relacionat amb el consum de diferents tipus de lactis

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i de l’ Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, han avaluat la relació entre el consum de làctics i el risc d’aparició de cataractes.
Les cataractes no tractades són una de les principals causes de ceguera al món, una patologia oftalmològica altament associada amb l’envelliment, però també té altres factors que predisposen a un major risc com són la diabetis, l’obesitat i l’hàbit tabàquic. Alguns factors dietètics també poden afectar la formació de cataractes.

Un estudi publicat el 2017 per la Unitat de Nutrició Humana de la URV ja va trobar una relació positiva entre el consum elevat de vitamina K i un menor risc de patir cataractes. Seguint aquesta línia de recerca, s’ha avaluat l’associació amb el consum dels diferents tipus de productes làctics. El treball, realitzat per la investigadora predoctoral Lucia Camacho, i liderat per la investigadora Mònica Bulló i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, ha avaluat 5.860 participants adults amb alt risc cardiovascular. Es van documentar un total de 768 cataractes en una mitjana de seguiment de 5,6 anys. Després d’analitzar els diferents grups de làctics (làctics totals, llet, iogurt descremat i formatge) els resultats demostren que els individus amb un major consum de iogurt descremat, els qui el consumien de forma habitual, presentaven un menor risc de patir cataractes.

Els mecanismes mitjançant els quals es produeix la formació de les cataractes  no estan encara clars, encara que cada vegada es mostra major evidència que processos inflamatoris i oxidatius jugarien un important rol. Com que la dieta pot ser capaç de modular aquests processos, el consum de certs aliments hi podria estar associat. Els productes làctics són naturalment rics en proteïnes i micronutrients importants per a la salut com el calci, magnesi, fòsfor i vitamines A i B12; a més de presentar un perfil particular d’hidrats de carboni i greixos. Aquesta matriu saludable que presenten aquest grup d’aliments sembla ser la responsable d’aquests beneficis oposats. Estudis previs han demostrat a més que incloure aquests productes en un patró de dieta saludable comporta a millores en la salut com disminuir el risc d’aparició de malalties com a diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica.


Camacho-Barcia, L., Bulló, M., García-Gavilán, J.F. et al. “Dairy products intake and the risk of incident cataracts surgery in an elderly Mediterranean population: results from the PREDIMED study” European Journal of Nutrition  (2018). https://doi.org/10.1007/s00394-018-1647-8.

«De vegades comprar al supermercat és com entrar en un camp de mines»

Els autors del receptari, que es va presentar la setmana passada, a la redacció del Més a Tarragona.

(Reproducció de la entrevista publicada al Diari Més el 21 d’abril de 2018)

GUILLERMO MENA I ANNA MORENO AUTORS DEL LLIBRE ‘PIM, PAM ¡FUEGO!’

Mena, dietista i nutricionista, i Moreno, administrativa i amant de la cuina, han publicat un receptari per menjar de manera creativa i saludable
—Han escrit el llibre a dues mans. Com es gesta, aquest projecte?
—Guillermo Mena (G.M.): Feia molt de temps que tenia aquesta idea. Li deia a la meva mare, que m’ha ensenyat moltes receptes, però a causa de la falta de temps, el projecte s’anava ajornant. Fins que vaig topar amb l’Anna.

—Anna Moreno (A.M.): Vaig conèixer el Guillermo en una etapa de la meva vida en què, hormonalment, em trobava molt malament. Obria l’armari i els pantalons no em cordaven, la faldilla que més m’agradava no m’entrava… I com que el coneixia, hi vaig parlar per veure si em donava alguna solució. Em va dir que es podia treballar, però que seria lent. I ara, el resultat és visible. També tenia al cap fer alguna cosa com aquesta, explicar el que em va passar a mi i que es pot menjar bé, i de tot, sense engreixar-se, que no cal menjar tot el dia verd, com un conill.

—A qui s’adreça, el seu manual de cuina?
—G.M: El llibre és una eina per cuinar, i pensem que pot ser útil sobretot per a les persones que no tenen temps, per una mala organització. Hi ha unes 25 receptes amb un quadre de menús equilibrats i una llista de la compra. D’altra banda, cada recepta s’acompanya d’una recomanació nutricional que ataca els diferents mites associats al menjar,  que es difonen per internet i que no estan científicament contrastats. Però, sobretot, vol respondre a una pregunta que em va fer l’Anna: «Estic alimentant bé a la meva família?».

—Quins són els errors més comuns en l’alimentació del dia a dia?
—G.M: Aquesta pregunta és complicada, perquè com a professionals sanitaris, el que hem de fer és personalitzar cada cas. El que sí que ens trobem és que cada vegada sembla més difícil posar-se a la cuina per falta de temps o mala organització. Però amb les receptes del llibre demostrem que si t’organitzes una mica, pots menjar bé sense haver d’anar al que és més fàcil, comprar menjar barat i accessible, però nutricionalment pobre i altament processat: el fast food.

—És un llibre de menjar saludable, però inclou receptes suculentes, com la pizza o els ous amb patates.
—A.M.: Totes són receptes que jo ja feia.  Per què no hem de poder menjar ous amb patates? I un sofregit? El pots menjar, sempre que el cuinis d’una manera concreta. La clau és la manera de cuinar.

—Es pot menjar saludable comprant únicament al supermercat?
—A.M.: Sí, però cal tenir molta cura amb el que es compra i mirar bé l’etiquetatge.
—G.M: El que diu l’Anna és clau. Al supermercat hi ha de tot, però de vegades és com entrar en un camp de mines. Et pots trobar, per exemple, amb un gall dindi que té un 36% de gall dindi, la resta és porc, i pot portar fins i tot trufa i pistatxo. Cal llegir l’ordre dels ingredients a l’etiqueta, perquè per llei han d’estar ordenats de més quantitat a menys. Si agafes un pa de motlle, i veus que el segon ingredient és el sucre, canvia’l. Jo m’he vist obligat a anar amb els pacients al supermercat. Hi dediquem un dia, però m’asseguro que aquella persona sabrà comprar bé per sempre.

—De quina manera ens ajuda, planificar el menú setmanal, a l’hora de menjar millor?
—A.M.: Ens fa estalviar temps, i saber, quan comences la setmana, que tot està organitzat. Llavors no caus en la temptació d’acabar malmenjant o comprant menjar fet.  I penso que és important que la resta de la casa col·labori, en aquesta planificació, per fer menús que agradin.
—G.M: Com més aviat introduïm la resta de la família a la cuina, millor. D’aquesta manera, amb el temps, la quantitat d’aliments que consumiran serà molt més àmplia.

El consum de lactis i llet descremada s’associa a un menor risc de desenvolupar càncer colorectal

 

Resultats de l’estudi PREDIMED (PREvenció amb DIeta MEDiterrànea) suggereixen una associació protectora entre el consum de lactis, especialment de llet baixa en greix, i el risc de desenvolupar càncer colorectal.

El càncer causa una de cada vuit morts al món i afecta aproximadament una de cada quatre dones i un de cada tres homes durant la seva vida. Un dels càncers amb major prevalença és el càncer colorectal, el qual s’ha relacionat de forma important amb un estil de vida occidentalitzat.

Existeixen evidències robustes que han relacionat el consum d’aliments com les carns vermelles i processades, així com la ingesta de begudes alcohòliques amb el desenvolupament de càncer colorectal. No obstant, es necessiten més estudis que analitzin l’associació entre el consum d’aliments com els productes lactis, els quals són àmpliament consumits en el context de la Dieta Mediterrània, i el desenvolupament d’aquest tipus de càncer.

Amb la finalitat d’aprofundir sobre aquesta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres grups d’investigació de l’estudi PREDIMED, han avaluat l’associació entre el consum de lactis i els diferents subtipus de lactis, i el risc de desenvolupar càncer colorectal en individus amb elevat risc cardiovascular.

Després d’analitzar dades de 7.216 participants de 55 a 80 anys, durant un seguiment de 6 anys, han observat que aquells individus amb un consum superior de lactis totals (564 g/d, aproximadament 2,5 gots de llet diaris), en comparació amb aquells amb un baix consum, presentaven un 45% menys risc de desenvolupar càncer colorectal. Del total de lactis que consumien aquest grup tres quartes parts eren descremats.

També es va observar que un consum elevat de llet desnatada i semidesnatada (407 g/d, 2 gots diaris) s’associava a un 46% menys risc de desenvolupar aquest tipus de càncer, comparat amb els que tenien un baix consum d’aquest tipus de lactis.

D’altra banda, els investigadors no han detectat un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal associat al consum d’altres subtipus de lactis com el iogurt o el formatge. Tampoc van observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s’associïn a un major risc de càncer colorectal.

El principal mecanisme que pot explicar el potencial efecte beneficiós del consum de lactis, especialment de llet baixa en greix, amb el risc de càncer colorectal és el seu contingut en calci. S’ha vist que el calci pot exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. D’altra banda, altres components naturalment presents en els lactis com l’àcid butíric o l’àcid linoleic conjugat també poden tenir un efecte protector.

Segons els investigadors d’aquest estudi, si bé aquests resultats mostren que la llet desnatada s’associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar els productes lactis sencers. Tot i que es necessiten més estudis que aprofundeixin en aquest àmbit, degut a aquests beneficis entre d’altres coneguts, és raonable promoure el consum de llet.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica International Journal of Cancer a l’abril de 2018 i ha estat dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)

Referencia: Laura Barrubés, Nancy Babio, Guillermo Mena-Sánchez, Estefania Toledo, Judith B. Ramírez-Sabio, Ramón Estruch, Emilio Ros, Montserrat Fitó, Fernando Arós, Miquel Fiol, José Manuel Santos-Lozano, Lluís Serra-Majem, Xavier Pintó, Miguel Ángel Martínez-González, José Vicente Sorlí, Josep Basora, Jordi Salas-Salvadó. “Dairy product consumption and risk of colorectal cancer in an older Mediterranean population at high cardiovascular risk”. International Journal of Cancer (2018). https://doi.org/10.1002/ijc.31540

Controvèrsia amb els llegums amb el càncer i la malaltia cardiovascular

Fins a la data, tot i que els llegums han estat considerades com un dels factors dietètics que poden oferir protecció contra la malaltia cardiovascular (MCV) i diferents tipus de càncer, que el 2012 van representar 17,5 i 8,2 milions de morts a tot el món, respectivament, l’associació entre llegums i mort per MCV o càncer amb prou feines ha estat estudiada.

Per tal d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, els investigadors del CIBEROBN, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, han avaluat l’associació entre el consum de llegums totals i els seus diferents subtipus i el risc de mortalitat per MCV, càncer i per totes les causes en individus amb alt risc cardiovascular.

Els investigadors han analitzat 7.212 participants amb alt risc de malaltia cardiovascular després de sis anys de seguiment. Els resultats han revelat que en comparació amb aquells individus amb un menor consum de lleguminoses totals – llenties, cigrons, mongetes i pèsols aquells individus amb un consum més alt tenien un 49% menor risc de mortalitat per càncer. Pel que fa a les diferents espècies de llegums, les llenties es van associar amb un 37% menor risc de mortalitat per càncer. Per contra, aquells participants amb un major consum de llegums i particularment mongetes durant el seguiment en comparació amb aquells individus amb un consum menor, tenien un major risc de mortalitat per malaltia cardiovascular.

 

L’efecte protector del consum total de llegums i llenties sobre el risc de mortalitat per càncer es pot explicar per diversos mecanismes potencials, entre els quals el més important sembla ser el seu alt contingut de polifenols, predominantment àcids fenòlics i flavonoides. A més, els llegums són una bona font de fibra dietètica, vitamina E i B, seleni i lignans, tots components dietètics amb reconegudes accions contra el càncer.

Segons els investigadors d’aquest estudi, els resultats contradictoris en relació a la mortalitat per càncer i malaltia cardiovascular, són importants, i els professionals de la salut han de conèixer els possibles beneficis i perills del consum de llegums i, especialment, les mongetes. “Una pregunta que els genera, llavors, és si algunes persones són més propenses a efectes del consum de llegums, o de determinats llegums, com podrien ser les mongetes que es van associar a un major risc de mortalitat per malaltia cardiovascular.

Calen futures investigacions per poder respondre a aquest interrogant “, aclareixen els especialistes. L’estudi, publicat a la revista científica Clinical Nutrition al febrer de 2018, ha estat dirigit per Christopher Papandreou i la Dra. Nerea Becerra-Tomás, investigadors postdoctorals a la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, i el professor Jordi Salas-Salvadó, investigador principal del CIBEROBN, cap de la Unitat de Nutrició Humana i Director Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus, tots dos membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

 

Referencia:

Papandreou C, Becerra-Tomás N, Bulló M, Martínez-González MÁ, Corella D, Estruch R, Ros E, Arós F, Schroder H, Fitó M, Serra-Majem L, Lapetra J, Fiol M, Ruiz-Canela M, Sorli JV, Salas-Salvadó J. Legume consumption and risk of all-cause, cardiovascular, and cancer mortality in the PREDIMED study. Clinical Nutrition (2018). DOI: 10.1016/j.clnu.2017.12.019

 

La dolce vita; l’augment del sucre a la nostra dieta

Les begudes ensucrades s’han incorporat als esmorzars i els berenars

Alícia Sitjà li planta cara al sucre a Tarragona

Una estudiant de 2n de Batxillerat de l’escola  Vedruna Sagrat Cor de Tarragona ha  desenvolupat el seu treball de recerca amb l’objectiu de  comprovar a partir de diverses anàlisis si realment hi ha hagut un augment del consum de sucre diari en l’alimentació mediterrània . Un treball excel·lent i amb un missatge clar i concís.

El sucre està present en nombrosos productes que consumim habitualment. Però les empreses no només utilitzen el sucre a l’hora de fabricar productes. L’ús d’altres edulcorants calòrics també està molt present: glucosa, fructosa, lactosa, midó, dextrina, maltosa, sorbitol, mannitol… Segons l’Organització Mundial de la Salut la recomanació és no sobrepassar els 25 grams de sucre afegits (6 terrossos), ja que aquest excés podria derivar en malalties més greus com: sobrepès, obesitat, diabetis tipus 2, hiperglucèmia i càries, entre d’altres.

El propòsit d’aquest treball ha estat comprovar si el consum de sucre actualment està en augment o no. Per realitzar aquesta anàlisi s’ha fet una enquesta, una entrevista, un estudi de mercat, i una comparació d’esmorzars de generacions diferents.

Es va elaborar una enquesta que va ser passada a un col·lectiu aleatori de més de 150 persones de la ciutat de Tarragona amb l’objectiu d’analitzar amb quina freqüència consumien productes processats, i quins eren els més abundants a l’esmorzar i berenar. L’estudi de mercat es va dur a terme amb els cinc productes més consumits resultants de l’enquesta: galetes, cereals, sucs, begudes ensucrades i cacau. La comparació d’esmorzars de diferents generacions ha servit per demostrar que en menys d’un centenar d’anys el primer àpat del dia s’ha vist clarament afectat per un augment de productes processats.

Arran d’aquest estudi s’ha confirmat que s’ha produït un increment del consum de sucre en la nostra dieta. S’ha arribat aquesta conclusió a través de diferents vies. La més significativa ha sigut la comparativa entre l’esmorzar actual i la de dues generacions anteriors, mesurada amb una petita mostra de població. Una altra ha estat l’entrevista al dietista-nutricionista Guillermo Mena Sánchez, que a través de la seva experiència laboral amb casos reals, ens ha pogut constatar aquesta afirmació.

El missatge més important del treball és “tenir consciència i coneixement”, ja que el desconeixement de la quantitat de sucre que s’ingereix tindrà repercussions que resultaran negatives per la nostra salut a curt i llarg termini. Saber què estàs menjant i preocupar-te una mica més per com afecta sobrepassar diàriament el consum, encara que estèticament et vegis bé, és un pas imprescindible perquè la societat comenci a redirigir-se cap a un estil de vida més saludable. A més a més, l’etiquetatge dels productes que trobem al mercat hauria de canviar. A l’apartat d’hidrats de carboni a les taules de valors nutricionals, s’haurien de distingir els sucres afegits dels intrínsecs, ja que la quantitat de sucres afegits que consumiríem diàriament seria més real, i a la vegada una mica més inferior.

Ja per finalitzar, de l’entrevista amb Guillermo Mena Sánchez veig necessari destacar certs aspectes. La utilització de fruita, fruites deshidratades o semi-deshidratades, canyella, compotes… Com a substituts del sucre, buscar alternativa i tenir en compte que hi ha varietat d’opció per endolcir desplaçarà els productes processats amb sucres afegits.

I per últim una altre suggeriment del Guillermo a destacar és que als col·legis es podrien impartir classes de nutrició en educacions infantils i primàries. Si des de petits tinguessin consciència de com s’ha de menjar saludablement, probablement aquesta mal nutrició en infants disminuiria. No només assignatures, com les llengües o la biologia, són importants en la formació de la persona, saber alimentar-se per viure millor també ho és. Els nens d’ara, són els pares del futur, i si continuem amb la mateixa línia, la roda no pararà de girar mai en contra nostra.

La nova consulta hospitalària: deficiències nutricionals en menors d’edat per seguir una dieta vegana sense supervisió sanitària

 

Els dietistes-nutricionistes alerten del risc que suposa que els menors d’edat segueixin dietes veganes sense supervisió professional sanitària.

Uns 450 professionals de la nutrició i la dietètica van abordar aquest nou tema candent a Reus (Tarragona) coincidint amb les VI Jornades del Codinucat i el II Congrés de la Societat catalana d’alimentació i dietètica clínica, amb participació europea.

L’alimentació infantil i el veganisme, van ser abordats en diferents taules rodones, debats i conferències, degut a que s’ha detectat un gran augment de dietes vegetarianes dutes a terme sense el seguiment d’un professional sanitari. A més a més aquestes tendències s’ha vist que freqüentment s’imposen als menors de la casa, és a dir es transmeten al nucli familiar sense supervisió,

Tant sols una de cada set persones fa aquesta dieta supervisada

La jornada es va centrar amb el lema ‘Moderant el missatge en dietètica i nutrició’, amb l’objectiu que “les persones no estiguin tan alarmades” i evitar missatges negatius com els generats recentment amb els lactis i la carn vermella vinculada amb el càncer, el peix amb el mercuri, el sucre i el gluten.

Una dieta variable i equilibrada hauria de contenir un 70% d’aliments d’origen vegetal com verdures, fruites, llegums i fruits secs i un 30% animal, lactis, peixos, carns magres i ous, sobretot, i per que sigui saludable ha de tenir “tots aquests grups d’aliments, sense excloure’n cap”. Una dieta vegetariana o vegana també pot ser 100% saludable tot i que és cert que degut a les tradicions i tendències alimentàries actuals, fa que sigui més complicat cobrir els requeriments d’alguns nutrients. És per aquest motiu que es recomana abans de començar-ne una, estar ben assessorat.

S’ha observat que quan hi ha una exclusió d’un aliment indispensable, cal complementar-lo, ja que poden aparèixer dèficits a llarg termini que no es detecten en les analítiques fins que apareix una complicació per a la salut. Un exemple clar és el dèficit de vitamina B12, que té conseqüències molt importants sobre el sistema nerviós central.

Per aquest motiu s’ha alertat del “risc” per a la salut de seguir dietes veganes sense la supervisió d’un dietista-nutricionista, risc que encara incrementa més quan es tracta de menors en edat de creixement.

Les jornades varen estar organitzades per la Dra. Nancy Babio presidenta del Col·legi de dietistes-nutricionistes de Catalunya (Codinucat) y de la Societat catalana d’alimentació i dietètica clínica.

Malaltia renal crònica, control dietètic i probiòtics

 

La malaltia renal crònica (MRC) és un terme genèric que agrupa les malalties que afecten la funció renal. La MRC constitueix un factor de risc independent de patir una malaltia cardiovascular o bé de mortalitat per totes les causes.

Totes les guies han confirmat la definició de MRC com la presència durant almenys 3 mesos de:

  • Un filtrat glomerular inferior a 60 ml/min/1.73m2
  • Lesió renal (definida per la presència de anormalitats estructurals o funcionals del ronyó que puguin provocar un descens del filtrat glomerular.

Una lesió al ronyó posa en manifest diferents alteracions a l’organisme, com per exemple, albuminúria, alteracions al sediment urinari. A més a més és molt important tenir en compte el factor duració per distingir si es tracta d’una malaltia renal aguda o bé d’una crònica. La prevalença de malaltia està entorn al 9.2% en població de més de 18 anys i d’un 21% en població que acudeix a consultes d’atenció primària.

La dieta necessita canvis a mesura que la MCR progressa, si aquest no es modifica, el pacient pot desenvolupar una malnutrició. La malnutrició apareix entre un 30-44% dels pacients que pateixen la malaltia.

Els objectius nutricionals són:

  • Endarrerir la progressió de la MCR.
  • Prevenir les complicacions minerals i òssies i l’anèmia.
  • Mantenir la massa muscular.
  • Corregir o prevenir l’acidosi metabòlica.
  • Controlar la hipertensió arterial.
  • Proporcionar un pla nutricional individualitzat

El pacient renal necessita recolzament professional per tal d’ajustar la seva alimentació. El consell dietètic d’un dietista-nutricionista detectarà els problemes alimentaris que poden agreujar la malaltia i per altre banda disminuir el risc d’evolució prematura. És important destacar que no es tracta d’incloure uns aliments o uns altres, sinó de seguir el patró alimentari adequat i quedar adherit a ell al màxim possible.

 

Quin paper dels probiòtics i prebiòtics?

En la ERC es produeix un canvi en els microbis de l’intestí que pot induir a un empitjorament de la resposta immunològica i conseqüentment això podria provocar un augment de la proliferació de bactèries patògenes per l’organisme.

En els temps que corren la ciència avança ràpidament i són ja diferents soques de bactèries les que s’estan estudiant per la prevenció d’infeccions en malalts de MRC. Actualment les soques més destacades son els Streptococcus, els Enterococcus, els Lactobacillus i el grup de les Bifidobacteries. Tot i que la evidència per ara és limitada s’obre una nova via d’actuació pel tractament de les complicacions de la MRC.

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya demana la substitució del Sr. Xevi Verdaguer, com especialista en nutrició al no comptar amb la necessària i obligatòria titulació en la matèria

Referent a la participació del Sr. Xevi Verdaguer al programa “Divendres” de TV3 com expert en “psiconeuroimmunoendocrinologia”, realitzant diagnòstics i prescrivint tractaments i recomanacions en matèria de nutrició, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, a raó de les queixes rebudes de persones col·legiades, ha informat a la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que:

 

  1. D’acord amb el que disposen els articles 2.2b i 7.2g) de la Llei estatal 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) i l’article únic de l’Ordre CIN/730/2009, de 18 de març, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió de Dietista-Nutricionista, la titulació oficial de Grau en Nutrició Humana i Dietètica (abans Diplomatura) és un requisit imprescindibleper poder exercir la professió de dietista-nutricionista.
  2. El Col·legi ha acreditat que el Sr. Xevi Verdaguer no disposa de la Diplomatura ni del Grau en Nutrició Humana i Dietètica, i per tant, no pot exercir les competències pròpies de la professió de Dietista-Nutricionista, com és vetllar per l’alimentació d’una persona, sigui quin sigui el seu estat fisiològic o condició de salut.
  3. L’exercici de la professió sense estar en disposició de la titulació de Grau o Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica constitueix una conducta d’intrusisme professionalque està tipificada com una infracció molt greu per l’article 17.a) de la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals que pot ésser sancionada per l’Administració amb la inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys i amb una multa de fins a 50.000€.
  4. El Col·legi ha advertit que l’especialitat de “psiconeuroimmunoendocrinologia” que el Sr. Verdaguer desenvolupa a la seva secció del programa Divendres, no està reconeguda per les Autoritats Sanitàries com especialitat de cap professió sanitàriaregulada i titulada, per manca d’evidència científica.
  5. La publicitat d’aquestes teràpies alimentàries no provades a través dels mitjans públics, sense el seguiment d’un professional sanitari competent, podria conduir a una pèrdua de qualitat de vida i de vida útil dels pacients, un empitjorament del pronòstic del pacient, i a un augment del cost sanitari en haver d’atendre malalts amb més evolució i pitjor pronòstic de la seva malaltia.
  6. El CODINUCAT demana què TV3 i la CCMA vetlli pels interessos dels consumidors i usuaris en matèria de salut públicagarantint que la informació sanitària que es dóna als espectadors prové dels professionals sanitaris competents per a l’exercici professional.

 

Per això, el Col·legi, en exercici de les funcions públiques que té legal i estatutàriament atribuïdes, requereix a la Defensora de l’Audiència que el Sr. Xevi Verdaguer deixi de prestar de forma immediata serveis propis de la professió de Dietista-Nutricionista al programa “Divendres” de TV3 i a qualsevol altre programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i li ha demanat que d’ara endavant, per a oferir als espectadors consell alimentari i/o recomanacions de tractament dietètic tant en persones sanes com malaltes, es requereixi la presència d’un Dietista- Nutricionista col·legiat, amb la titulació de Grau o Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.

 

Càries dental? Com podem evitar-la?

 

Amb la col·laboració de la Dra. Andrea Travieso, l’article d’aquesta setmana va dirigit a una de les malalties més silencioses que afecta a la salut bucal de la població adulta, i sobretot a la dels més petits de la casa.

La càries dental és una de les malalties d’origen infecciós de major prevalença a la nostra societat i un dels principals problemes de salut pública a nivell mundial.

La etiologia o causa directa de la càries és multifactorial, existeixen tres factors essencials els quals faciliten la seva aparició, com són: el hoste, els microorganismes i sens dubte la dieta.

A Catalunya, segons les dades més actualitzades del Comitè d’Experts per a la Higiene Dental i el Control i la Prevenció de la Càries de la Generalitat de Catalunya, més del 60% dels nens i nenes de 6-14 anys pateixen d’aquesta malaltia. A causa de la seva elevada prevalença, els alts costos del tractament i  rehabilitació han sigut necessàries diverses intervencions preventives.

Què fa que augmenti el risc de presentar càries?

Existeixen diversos factors contribueixen a l’aparició de les càries:

En primer lloc parlarem de la ingesta de aliments.

Un elevat consum en la nostra dieta de sucres simples, tal i com sucs, begudes carbonatades, llaminadures, galetes, sucre de les fruites etc… i encara més si existeix una ingesta entre hores augmenta el risc de patir càries.

Convé remarcar que després d’ingerir qualsevol aliment, en aquell moment a la cavitat oral es dona un interval de medi àcid en el que les bactèries aprofiten per desmineralitzar l’ esmalt de les dents, per lo que a més ingestes més estona exposats a una acidesa al medi. Per tant, seria convenient raspallar-se les dents després dels àpats abans de que hagin passat 30 minuts.

En quant a l’alimentació en nounats, els estudis epidemiològics demostren que la lactància materna, afavoreix el desenvolupament físic i nutricional i suposa uns avantatges psicològics, socials, econòmics i ambientals considerables. A més a més, s’ha evidenciat que disminueix significativament el risc de patir un important número de malalties cròniques i agudes. Així doncs, la lactància materna per si sola no resulta cariogènica. Tot i això, diversos estudis han demostrat que, en combinació amb altres carbohidrats o administrada amb alta freqüència per la nit o a demanda del nen, s‘associa a un increment del risc de càries precoç.

Un altre factor important és la capacitat que te la saliva a neutralitzar el medi àcid que és dona a la boca rere la ingesta de aliments. Quant més àcida és la nostra saliva més capacitat cariogènica presentem. És important no picar entre hores, per  evitar que es donin moltes etapes de acidificació amb la consegüent desmineralització. Per altre banda, una de les funcions de la saliva també és neutralitzar les bactèries de la cavitat bucal, per lo que en persones que consumeixin alcohol, tabac, pateixin trastorns de les glàndules tiroides, altres malalties o tractaments mèdics que provoquen sequedat bucal, pateixen un risc augmentat de que apareguin càries.

Com aspecte més important a tenir en conte en la aparició de lesions de caries és la falta de higiene oral i falta de l’hàbit de raspallat.

La falta de raspallat és augmenta el risc de forma significativa de patir càries. El raspallat de les dents es recomana fer entre 2 ó 3 cops al dia amb un dentífric amb una concentració adequada de fluor.

Com a recomanacions per evitar la aparició de caries destacaríem:

  • Vigilar la alimentació (evitar sucres i carbohidrats simples refinats)
  • Vigilar el número de ingestes.
  • Acudir al dentista un mínim de 1 o 2 cops a l’ any.
  • Raspallat diari amb un mínim de 2-3 cops al dia.
  • Aplicació de fluor diàriament amb el dentífric o col·lutori, o bé a la consulta dental per part del professional.

Un altre recomanació, però en aquest cas alimentària, seria que si no disposem de un raspall a mà per fer una correcte higiene, podem utilitzar les propietats d’alguns aliments per disminuir el risc d’erosió de l’esmalt per l’acció de les bactèries bucals. Els aliments amb més evidència científica són els làctics fermentats, però, sobretot el formatge curat.  Degut a diferents mecanismes com l’estimulació de la secreció de saliva o l’impediment de canvis bruscos del pH fan que el risc d’aparició de càries disminueix. Per tant, el consum d’un petit tros de formatge, en especial, curat per postres pot ser una bona opció per acabar els àpats principals.

La millor manera de prevenir aquest gran problema existent a la població és la informació que es transmet a la població. Els missatges de salut pública han de ser clars i contundents. Millorar la educació bucal a les cases, centres educatius, pediatres, educadors, pares de família, metges de capçalera i experts en nutrició és un deure per tal  d’augmentar la atenció a la salut dental i reduir el risc de càries, sobre tot en nens i adolescents.