Els teus fills són el que menges; parlem del semen

La infertilitat és un problema de salut pública a nivell mundial que afecta el 15% de les parelles en edat reproductiva. Els factors masculins, incloent la disminució de la qualitat del semen, són els responsables d’aproximadament un 25% d’aquests casos.

Un cop més, científics de la Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV) integrats al “Centro de Investigación Biomèdica en Red-Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (Ciberobn) destaquen la importància de seguir una alimentació equilibrada i saludable, en aquest cas, dirigida a la qualitat espermàtica.

Els resultats d’una revisió sistemàtica, realitzada pel Dr. Albert Salas Huetos, investigador post doctoral, la Professora Mònica Bulló, professora agregada, i liderat per Professor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director, de la Unitat de Nutrició Humana de la URV han estat publicats la revista científica de més impacte de les àrees de Reproducció Humana i de Ginecologia i Obstetrícia.

 A FAVOR

Una dieta saludable, rica en alguns nutrients com els àcids grassos omega-3, alguns antioxidants (Vitamina E, vitamina C, ß-carotè, seleni, zinc, criptoxantina i licopè) i altres vitamines (Vitamina D i folat), i un baix consum d’àcids grassos saturats i àcids grassos trans s’associen a una millora de la qualitat espermàtica.

A més, el peix i marisc, el pollastre, cereals, verdures i fruita, o lactis baixos en greixos, també s’associen a una millor qualitat del semen i / o activitat espermàtica.

“Segons les últimes estadístiques, el 85% de les parelles joves i sanes conceben després d’un any de relacions”

EN CONTRA

Un consum excessiu de carns vermelles i processades, aliments rics en soja, dolços i begudes edulcorades, certs lactis sencers, i la ingesta d’alcohol i cafeïna s’associen a una disminució de la qualitat espermàtica.

En referència a la capacitat de fecundació, un elevat consum de alcohol, cafeïna i carns vermelles i processades en homes, s’ha relacionat negativament amb les probabilitats d’embaràs i les taxes de fertilització de les parelles.

Aquests resultats subratllen que l’adherència dels homes a una dieta com la Mediterrània, podria millorar significativament la qualitat espermàtica i augmentar la probabilitat de fecundació de la parella.

Nou estudi sobre greix saturat i diabetis. Diferents aliments, diferents observacions

El consum de greixos saturats d’origen animal com la mantega, s’associa a un increment del risc de patir Diabetis Mellitus tipus 2.

Aquest estudi, liderat pels doctors Marta Guasch-Ferré, investigadora de l’Escola de Salut Pública de Harvard; Nerea Becerra-Tomás, de la Unitat de Nutrició Humana, i Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, i investigador principal de la Xarxa CIBERobn de l’Institut Carlos III, tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), s’ha publicat a la coneguda revista científica ‘The American Journal of Clinical Nutrition’, el passat mes de febrer.

Parlar però de que el greix saturat d’origen animal és perjudicial per la salut és erroni (consultar: https://bonavidasite.wordpress.com/2017/01/30/no-tots-els-greixos-son-dolents-i-ii/). Un exemple clar és l’evidència respecte al consum de iogurt natural, aquest aliment conté una quantitat considerable de greix saturat i el seu consum s’ha relacionat de forma positiva amb una millor qualitat de la dieta i una menor risc de desenvolupar malalties com la diabetes mellitus tipus 2.

 

Associat amb un major risc de desenvolupar Diabetes Mellitus Tipus 2

Associat amb un major risc de desenvolupar Diabetes Mellitus Tipus 2

Associat amb una major protecció de desenvolupar Diabetes Mellitus Tipus 2

 

Aquest estudi és el resultat del seguiment de més de 3.000 homes i dones d’entre 50 i 80 anys durant quatre anys. Participants del projecte PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), estudi clínic d’intervenció nutricional en pacients amb alt risc cardiovascular.

Cada vegada és més evident que una dieta alta en aliments d’origen vegetal i baixa en aliments d’origen animal, com la Dieta Mediterrània, té efectes beneficiosos sobre la salut, concretament sobre la salut cardiovascular. A més a més s’ha demostrat que redueix l’impacte ambiental al planeta.

Bibliografia a consultar: 1: Guasch-Ferré M, Becerra-Tomás N, Ruiz-Canela M, Corella D, Schröder H, Estruch R, Ros E, Arós F, Gómez-Gracia E, Fiol M, Serra-Majem L, Lapetra J, Basora J, Martín-Calvo N, Portoles O, Fitó M, Hu FB, Forga L, Salas-Salvadó J. Total and subtypes of dietary fat intake and risk of type 2 diabetes mellitus in the Prevención con Dieta Mediterránea (PREDIMED) study. Am J Clin Nutr. 2017.

La bona alimentació per la gimnàstica rítmica

Wiki Gimnasia Ritmica
Wiki Gimnasia Ritmica

 

Un estudi recent realitzat per Mònica Hierro Magnet, alumne de 2n de Batxillerat  de l’Institut Tarragona  analitza el cost que comporta la pràctica de la gimnàstica rítmica no només en termes econòmics, sinó des de tots els punts de vista, fins hi tot la salut de l’esportista, passant per la metodologia dels entrenaments, les lesions o bé alguns aspectes psicològics. Però, de tots els aspectes analitzats, la jove alumne va voler incidir, dins l’apartat de la salut de l’esportista, en l’alimentació. El treball porta per títol “Gimnàstica Rítmica: el cost d’una passió”.

Tradicionalment i per motius estètics, les gimnastes es seleccionen altes, d’extremitats llargues, tronc i malucs estrets i  de constitució prima, i per tant, és habitual que les gimnastes siguin genèticament primes abans ja de començar la pràctica d’aquesta disciplina esportiva.

L’índex de massa corporal (IMC) és un dels marcadors que s’utilitzen per a valorar si el pes d’una persona és l’adequat, i s’obté dividint el pes en kilograms per l’alçada en metres al quadrat. Si el resultat de l’operació es situa per sota del número 18,5 es considera una persona de baix pes. La Mònica , al seu treball, va agafar una mostra de gimnastes d’elit i va calcular el seu IMC. El resultat va mostrar que totes elles tenien un IMC que es situava per sota de 17. Ara bé, significa això que aquest baix IMC és conseqüència de l`exigència de mantenir una figura estilitzada, dels intensos entrenaments i de la influència genètica, o és símptoma d’una mala alimentació?

Per a les gimnastes és essencial seguir una dieta equilibrada que les permeti aguantar el ritme d’entrenament diari, i al mateix temps mantenir el seu pes ideal, per evitar que pateixin les articulacions i prevenir les lesions que pot comportar l’excés de pes.

La dieta d’una esportista destaca per una bona hidratació, el control de la ingesta de carbohidrats, que casualment, són aquells que més por té un esportista a prendre, sobre tot la pasta, el pa i l’arròs. Per tant una correcte educació nutricional és fonamental per conèixer les propietats que tenen els aliments i com i quan s’han de prendre per utilitzar-los com a  font energètica. La dieta de l’esportista també ha de contenir proteïna, per garantir la pròpia estructura muscular i que aquest estigui actiu, aquest macronutrient el trobem majoritàriament a la carn, el peix, els ous, el tofu, el seitan i els productes làctics. L’esportista també ha d’ingerir una adequada quantitat de greix, a prioritzar el greix d’origen vegetal provinent dels fruits secs, les llavors i l’oli d’oliva verge extra. També és important que l’esportista tingui en compte el greix del peix blau com la tonyina, el salmó o el marlí o d’una fruita en concret, d’advocat. Greix amb propietats antiinflamatòries i antioxidants. La Mònica, molt encertadament també destaca que la gimnasta ha de cobrir tots els requeriments de vitamines i minerals, i en aquest sentit el consum diari de verdura, fruita i hortalisses és fonamental.

Cal desterrar aquestes pors a menjar determinats aliments, les restriccions i prohibicions alimentàries que provoquen obsessions i ansietat, el pesar-se diàriament fins al punt que la relació de la gimnasta amb el pes sigui malaltissa, o bé el mal repartiment dels àpats.

En definitiva, la pràctica de la gimnàstica requereix d’una dieta sana i equilibrada i d’uns bons hàbits alimentaris. L’ajut d’un especialista en nutrició és indispensable, és a dir un dietista-nutricionista i, al costat dels metges, entrenadors, preparadors físics i fisioterapeutes,  ha de formar part de l’equip tècnic que envolta a la gimnasta.

Un nen rodó, és un nen malalt

big383166

 

Com dur a terme una alimentació saludable i sostenible és una pregunta que cada cop està agafant més protagonisme a les terres catalanes. La preocupació està arribant a totes les famílies i va molt dirigida als més petits de la casa.

L’obesitat infantil és un dels problemes més preocupants de salut pública. És important recordar que Espanya s’ha posicionat capdavantera en obesitat infantil, superant inclús la tassa d’Estats Units. El 19% dels nens al territori espanyol tenen un problema de pes que s’ha de corregir.  El principal problema d’aquesta epidèmia creixent són els mals hàbits alimentaris, la falta de bons referents parentals, l’excessiva publicitat enganyosa dirigida al consum de productes amb calories buides, menjar ràpid, i el consum d’aliments més aviat buits en quant a nutrients i amb un elevat contingut en sucres simples afegits com llaminadures, refrescos o postres làctics o bé greixos de baixa qualitat nutricional com el de palma.

No s’ha de deixar de pensar que tenir un problema de pes és una malaltia. El principal mal de no revertir la condició és el fet de que a la llarga el guany de pes sol anar acompanyat d’altres patologies que avançaran silents entre els nostres nens i nenes, l’exemple més escampat n’és la diabetis mellitus.

A continuació podem veure alguns dels factors de risc que acaben incrementant el risc de patir aquests problemes de salut:

  • La falta d’exemple per part dels pares.
  • La falta d’activitat física. Amb l’esport a les escoles no és suficient.
  • L’excés d’ús de videoconsoles, hores de televisió, tablets, telèfons mòbils, ordinadors…
  • Ser obligats a acabar-se el plat, sense escoltar la sensació de gana i plenitud del nen/nena.
  • El baix consum diari de verdures, hortalisses i fruites
  • L’excés de postres làctics ensucrats i altament processats, begudes ensucrades i sucs, carns processades, llaminadures, brioixeria industrial, galetes i altres dolços.
  • L’excés d’esdeveniments socials infantils amb productes del llistat anterior.
  • No fer els àpats en família i tenir sempre la televisió encesa.
  • L’ús de productes light, sense sucres o baixos en greix.
  • La falta de control dels menús escolars.

Tots i cadascun d’ells tenen un important valor per la prevenció i reversió de la malaltia. És el moment de que posi una solució.

Un nen rodó, és un nen malalt. Aquesta condició ha de ser revertida i no ha de ser mitjançant una dieta hipocalòrica, sinó amb un canvi d’hàbits i educació nutricional pautada per dietistes-nutricionistes col·legiats.

Per conèixer si el seu fill te un problema de pes, ha de recórrer a un professional sanitari reglat i col·legiat. Els professionals sanitaris encarregats poden ser: Metges, concretament metge de família i pediatres i dietistes-nutricionistes.

El nou suplement, els insectes

Insectes per menjar.

Segons diferents institucions com l’Institut de Tecnologia dels Aliments, actualment existeix una gran demanda de suplements de proteïna en pols. La tecnologia alimentaria avança a passos agegantats i el món de la innovació en suplements alimentaris cada cop es centra més en els anomenats ‘superfoods’, és a dir, els super aliments.

En nutrició i esport ja fa uns anys que s’especula que els insectes podrien tenir un paper molt important pel rendiment esportiu. Tot i que serà estrany per moltes persones, per altres de diferents cultures no ho serà tant ja que els insectes porten formant part de l’alimentació del ser humà des de fa segles.

Els insectes són considerats com aliments de gran interès degut al perfil de greixos, concretament de greix poliinsaturats (recomano repassar el següent article: https://bonavidasite.wordpress.com/2017/01/23/no-tots-els-greixos-son-dolents-i/), el contingut mineral i la quantitat/qualitat de la proteïna que contenen. Depenent del tipus d’insecte i de les diferents etapes de creixement els insectes poden arribar a tenir  més de 70 grams (gr) de proteïna per cada 100gr d’insectes. A més a més és important d’estacar que la proteïna d’alguns insectes en concrets conté tots els aminoàcids essencials per una correcta recuperació muscular.

Hi ha diferents formes per tastar-los, ja sigui en forma de pols, semi deshidratats, deshidratats o bé cuinats. L’escorpí, les formigues, les libèl·lules, les formigues, grills i alguns cucs en són bons exemples.

Experiència personal

«Fa uns anys, vaig poder viatjar a la ciutat de Mèxic. Durant aquest viatge lúdic la gastronomia del país em va captivar. Allí mateix, a un petit poble un pel apartat de la civilització vaig tenir l’oportunitat de tastar una espècie de grills i cucs autòctons. Tot i que al principi tenia una mentalitat una mica tancada, finalment em vaig llençar a tastar-los i si he de ser sincer l’experiència va ser molt positiva. Els cucs em recordaven a les típiques patates fregides de bossa i els grills tenien una textura molt semblant al petit gambó però amb un regust picant».

La gran diversitat d’insectes que hi ha obre tot un camp força inexplorat de cara a la creació de nous productes alimentaris. Tot i que en un principi la indústria alimentaria focalitzava el possible ús dels insectes com una font alternativa a altres fonts més convencionals de proteïna com ara els producte làctic, els diferents tipus de carns o bé altres fons d’origen vegetal com els llegums, actualment els productes amb insectes van dirigits cap a l’alt rendiment i la nutrició esportiva en general. Segurament en un futur es podran trobar altres utilitats i propietats terapèutiques. Un futur que cada cop queda més proper.

Pot semblar actualment una bestiesa, però en realitat si ens mengem una gamba, perquè no un escorpí? T’animes a tastar-los?

No tots els greixos són dolents (i II)

 

alimentos-con-grasa-700x499

Tal i com es va citar a la primera part de l’article es van explicar els àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats. En canvi en aquesta segona part s’explicaran, els àcids grassos saturats i trans i es donaran una sèrie de missatges claus.

Àcids grassos saturats

No tots els greixos saturats són iguals i desenvolupen un efecte negatiu sobre el cos humà. Aquest tipus de greix el trobem a les carns vermelles, carns processades, pell de les aus, embotits, mantegues, rovell d’ou, productes làctics, aliments processats i brioixeria industrial, alguns cereals d’esmorzar, la majoria de les galetes del mercat, els olis de coco i de palma.

Aquest tipus de greix sembla ser que en la majoria del estudis científics que es varen publicar fa uns anys, en tots ells s’arribava a la conclusió de que eren perjudicials per la salut cardiovascular. Tot i així cada cop més la evidència científica actual ens està demostrant que no tots els greixos saturats actuen de la mateix forma i per tant la tendència a parlar de nutrients poc a poc ha d’anar canviant, per parlar d’aliments i de la seva procedència.

Un dels exemples més importants a destacar és el del greix dels productes làctics. Els estudis demostren que el greix dels productes làctics, especialment la del iogurt és la que més s’associa amb beneficis sobre la incidència de diabetis mellitus tipus 2, síndrome metabòlic i altres factors de risc cardiovascular. Per tant, la por, el temor a prendre el greix de la llet o bé del iogurt s’ha d’anar acabant2. Per altre banda si que és important destacar que el consum de carn vermella, carn processada i brioixeria industrial està fortament associat amb un increment del risc de patir aquest tipus de malalties.

Àcids grassos trans

Els àcids grassos trans es poden trobar per una banda de forma natural als aliments, com podrien ser els productes làctics o bé la carn dels remugants o per altre banda també els en aliments processats en forma de greixos hidrogenats, greix vegetal que mitjançant el procés d’hidrogenació passa a estat sòlid, l’exemple més clar és la margarina.

És important considerar que en aquest cas, els greixos trans d’origen industrial en diferents casos han demostrat incrementar el risc de patir malalties cardiovasculars, tot i que sembla ser que si la procedència d’aquest tipus de greix és d’origen làctic com per exemple del iogurt, aquesta associació no apareix, de fet existeix evidència científica provinent de diferents publicacions que el consum de àcids grassos trans específics com el transpalimoleic s’associa a un menor risc de resistència la insulina.

Conclusió final

Per acabar amb aquest doble article, és important tenir en compte la procedència del greix a la nostre dieta. Com a recomanació general cal destacar que la majoria del greix hauria de ser d’origen vegetal, però sense oblidar que també hi ha greix d’origen vegetal hidrogenat i saturat, tal  i com s’ha explicat anteriorment. Alguns missatges claus per cuidar la salut cardiovascular són:

  • Fes que l’oli d’oliva verge (si pot ser extra) sigui la font principal de greix a la teva dieta.
  • Procura prendre un grapat de fruits secs crus diaris (ametlles, nous, avellanes, festucs…).
  • Procura consumir 3-4 vegades a la setmana peix i que dues sigui de peix blau.
  • No tinguis por a prendre llet sencera o bé iogurt sencer.
  • “Baix en greix” no significa més saludable.
  • Procura no consumir aliments processats i precuinats.
  • Evita la brioixeria industrial.

 

  • Martínez-González MA, Salas-Salvadó J, Estruch R, Corella D, Fitó M, Ros E; PREDIMED INVESTIGATORS.. Benefits of the Mediterranean Diet: Insights From the PREDIMED Study. Prog Cardiovasc Dis. 2015 Jul-Aug;58(1):50-60.
  • Salas-Salvado J, Babio N, Mena-Sánchez G. Nuevas evidencias científicas sobre el beneficio del consumo de yogur. http://www.nutriciohumana.com/pdf/Monografico_beneficios_yogur.pdf

No tots els greixos són dolents (I)

greixos

El nostre organisme necessita de tots els nutrients per funcionar de forma adequada. Els greixos en concret tenen funcions importants al cos humà, per exemple, són essencials per l’absorció de les anomenades vitamines liposolubles (A, D, K y E). Aquest grup de vitamines desenvolupa un paper clau en la salut òssia i el desenvolupament correcte de les funcions del sistema immunològic. El greix intervé en la síntesi d’hormones i forma part d’estructures importants de les cèl·lules com la membrana cel·lular, a més a més envolta cadascuna de les nostres neurones i ens ajuda a mantenir la temperatura corporal. El greix és la font de combustible que ens proporciona més energia. A més a més no em d’oblidar que una dieta baixa en greix, a nivell organolèptic és més avorrida i insípida.

Classificarem els greixos en:

  • Àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats
  • Àcids grassos saturats
  • Àcids grassos trans

A la primera part de l’article s’explicaran els àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats

i a la segona part, els àcids grassos saturats i trans.

Àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats 

Aquest tipus de greix fonamentalment és troba en fonts vegetals com pot ser l’oli d’oliva verge, els fruits secs i les llavors, l’advocat… Poc a poc s’ha anat demostrant la seva importància en la prevenció de la salut cardiovascular. L’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) va demostrar que el risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular es reduïa un 30% en aquells participants que seguien unes recomanacions de Dieta Mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra i el 28% per al grup que seguia una Dieta Mediterrània suplementada amb fruits secs en comparació amb el grup control que seguia una dieta baixa en greix.

Els resultats obtinguts de l’estudi PREDIMED van ser tan rellevants que l’assaig es va suspendre per raons ètiques abans de complir 6 anys1.

Per tant el mite que l’oli d’oliva i els fruits secs no són recomanables dins el patró d’una dieta saludable és fals. A més a més PREDIMED ha pogut demostrar que incloure aquests aliments a la dieta està associat amb la reversió de l’obesitat abdominal i la prevenció de diferents malalties com la diabetis mellitus tipus 2 i diferents tipus de càncer com el càncer de mama. L’oli d’oliva ha de ser utilitzat com la font principal de greix a la dieta. El consum de fruits secs hauria de trobar-se en un rang setmanal de 5-7 vegades a la setmana, una quantitat de 25-30 grams (l’equivalent a un grapat).