El consum de fruits secs millora la funció sexual

Un estudi d’intervenció nutricional publicat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili demostra que menjar 60 grams de fruita seca al dia, en homes que mantenen una dieta occidental (pobra en fruita i verdura i rica en greixos d’origen animal), millora la funció orgàsmica i el desig sexual.

La prevalença de disfunció erèctil i sexual s’ha establert en un 2% en homes menors de 40 anys, al voltant d’un 52% en homes d’entre 40 i 70 anys i en més d’un 85% en homes majors de 80. A més, els factors de risc relacionats amb l’estil de vida que s’associen amb la disfunció sexual i erèctil inclouen el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, la manca d’activitat física, l’estrès i les dietes no saludables.

 

L’investigador post-doctoral Albert Sales-Huetos actualment treballant a la University of Utah i membre de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha dut a terme el primer estudi d’intervenció nutricional en participants sans i en edat reproductiva amb l’objectiu de descobrir si hi ha un efecte del consum crònic de fruits secs en la funció sexual. Aquesta anàlisi s’ha dissenyat dins el marc del projecte FERTINUTS, creat per avaluar els efectes del consum regular de fruita seca sobre la qualitat del semen.

Amb anterioritat, ja havia descrit que alguns fruits secs (nous, avellanes i ametlles), provocaven una millora de la qualitat espermàtica, tot i que encara no existien estudis que posessin de manifest el paper d’aquests sobre la funció sexual.

L’estudi es va desenvolupar sobre un total de 83 individus que seguien una dieta occidental (pobra en fruita i verdura i rica en greixos d’origen animal). Els individus participants es van dividir en dos grups: un grup va mantenir la seva dieta habitual durant 14 setmanes, mentre que l’altre va emplenar la seva dieta amb 60 grams diaris d’una barreja de nous, avellanes i ametlles. Cada individu va emplenar un qüestionari de 15 preguntes sobre la funció sexual, internacionalment validat, conegut com IIEF-15 a l’inici i al final del període d’intervenció.

Els resultats obtinguts subratllen que l’adscripció a una dieta occidental (no saludable) complementada amb nous, avellanes i ametlles pot ajudar a millorar el desig sexual i funció orgàsmica. Els investigadors també apunten que es requereixen estudis amb més participants per confirmar aquests resultats i aclarir els possibles mecanismes implicats en aquests beneficis.

 

Referència: Salas-Huetos A, Muralidharan J, Galiè S, Salas-Salvadó J & Bulló M (2019). Effect of Nut Consumption on Erectile and Sexual Function in Healthy Males: A Secondary Outcome Analysis of the FERTINUTS Randomized Controlled Trial. Nutrients, 11(6)1372. https://doi.org/10.3390/nu11061372.
Anuncis

Les persones obeses perceben menys els sabors

Investigadors de la Universitat de València conjuntament amb el Human Nutrition Research Center de Boston han demostrat per primera vegada l’associació entre l’obesitat i una menor capacitat de percebre els sabors. Aquesta és la principal conclusió després d’analitzar a 381 homes i dones d’entre 55 i 75 anys.

Estudis previs ja havien observat una associació entre l’obesitat i cadascun dels cinc sabors reconeguts internacionalment (dolç, salat, amarg, àcid i umami), analitzats de forma separada. Aquesta és la primera vegada que s’associa aquesta malaltia metabòlica amb la puntuació en la percepció total de tots els sabors. Es tracta d’uns resultats molt importants ja que posen de manifest la necessitat de tenir en compte la capacitat de percepció dels diferents sabors per part de cada persona a l’hora de pautar dietes per prevenir o tractar l’obesitat.

És important destacar que degut al disseny de l’estudi no és pot establir una relació de causa-efecte, i per tant, es necessiten estudis longitudinals (seguint als participants al llarg del temps) per tal de confirmar-los. No obstant, prèviament s’ha demostrat que les papil·les gustatives de ratolins obesos es veuen destruïdes possiblement per la inflamació que acompanya l’obesitat. En aquest sentit, en els últims temps s’està hipotetitzant que una menor capacitat de percebre els sabors en determinades persones pot produir una major ingesta d’aliments per aconseguir que arribi al cervell la informació suficient de sabor per desencadenar senyals de sacietat i que així es pari de menjar.

Així doncs, l’elaboració de dietes no només haurien de ser saludables, sinó també més saboroses i personalitzades a les preferències de cada persona per tal d’aconseguir una major adherència.

 

Referència: Oscar Coltell, José V Sorlí, Eva M Asensio, Rebeca Fernández-Carrión, Rocío Barragán, Carolina Ortega-Azorín, Ramon Estruch, José I González, Jordi Salas-Salvadó, Stefania Lamon-Fava, Alice H Lichtenstein, Dolores Corella Association between taste perception and adiposity in overweight or obese older subjects with metabolic syndrome and identification of novel taste-related genes https://academic.oup.com/ajcn/advance-article-abstract/doi/10.1093/ajcn/nqz038/5475744?redirectedFrom=fulltext

Homes i barba: una atracció microbiològica

Superherois? Segur tenen barba i … bacteris

 

L’atracció que pot provocar tant a homes com a dones una barba estil hipster ara també inclou diferents microorganismes, en aquest cas, bacteris.

 

Serena Galiè, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili ens ha introduït en aquest desconegut món microbiològic, en una de les xerrades divulgatives organitzades per al del Pint of Science, a Tarragona fa un mes.

La xerrada comença amb una declaració impactant: la barba dels homes pot contenir espècies bacterianes, que pertanyen a un gènere comunament identificat en mostres de femta.

Després de la primera impressió repugnant que aquesta notícia va suscitar en el públic, s’han donat diversos exemples d’estudis científics on es va demostrar que no només és comú que aquests bacteris existeixin, fins i tot en entorns inesperats com la barba, sinó que no solen ser patògens.

Ara bé, investigadors anglesos han dut a terme una investigació molt interessant. Un cop revelats els noms dels bacteris de la barba, el científic Robert Adams va fer un descobriment enlluernador: aquests bacteris eren capaços de produir antibiòtics actius enfront d’altres potencialment patògens i immunes als antibiòtics comuns.

El missatge final? Doncs, abans de tot, conèixer que els bacteris no són per definició dolents, ja que compartim amb ells molt més del que podríem pensar. A més, ens poden proporcionar una arma molt eficaç davant d’un dels problemes més urgent en la salut pública: la resistència als antibiòtics.

Finalment, els amants de la barba poden estar tranquils: tot i tenir un cultiu bacterià personal, els “barbuts” podrien convertir-se en els nous herois per a la recerca d’antibiòtics.

Bibliografía

La migdiada perllongada durant el dia s’associa amb un augment de l’adipositat i la diabetis tipus 2

La migdiada és una pràctica comuna en moltes parts del món, inclosa la regió mediterrània. Una migdiada curta (<30 min) sembla relacionar-se amb potencials beneficis sobre la salut. Alguns dels potencials beneficis descrits són: millorar l’estat d’alerta, millorar el rendiment i la funció cognitiva, així com reduir el risc de mortalitat. D’altra banda, les migdiades més llargues, i especialment ≥60 min/dia s’han associat amb una major morbiditat i mortalitat en comparació amb l’absència de migdiades.

Fins a la data, cap estudi previ havia examinat si el temps de migdiada s’associa amb el desenvolupament de diabetis tipus 2, mentre que l’associació entre la migdiada i l’adipositat, el predictor més important de la diabetis tipus 2, amb prou feines s’ha investigat.

Per tal d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, en el marc de l’estudi PREDIMED-Plus (Prevenció amb Dieta Mediterrània-Plus), un nou assaig clínic per a la prevenció de la malaltia cardiovascular basat en un programa intensiu de canvi d’estil de vida per perdre pes, investigadors de l’Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED-Plus, van avaluar la relació entre la migdiada diürna i el risc de patir diabetis tipus 2 y diferents mesures d’adipositat . L’estudi es va realitzar sobre 2190 participants d’avançada edat amb sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica.

Els investigadors van observar que les migdiades més llargues es van associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i de pitjors valors d’adipositat. A més, l’augment de 10 minuts de migdiada durant el dia es va associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i un major índex de massa corporal i circumferència de la cintura. A més, en comparació amb la migdiada de 5 a <30 min, la migdiada ≥90 min per dia es va associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i diferents mesures que indiquen l’acumulació de greix.

L’estudi, publicat a la revista científica Journal of Clinical Medicine al juliol de 2019, ha estat dirigit per Christopher Papandreou, investigador sènior de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, i el Professor Jordi Salas-Salvadó, cap de la unitat de Nutrició Humana. Director Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, investigador principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i tots dos membres de l’Institut de Recerca de Salut Pere Virgili (IISPV ).

Entra en vigor la nova normativa per etiquetar el pa

A partir d’aquest dilluns, 1 de juliol, el pa haurà de ser com diu l’etiqueta. Entra en vigor la nova normativa, el reial decret d’11 de maig sobre la qualitat del pa.

La nova normativa actualitza la vigent, el reial decret 1137/1984, que només considerava “pa comú” el que s’elaborava amb farina de blat. Ara ja són pans comuns els elaborats amb farines integrals, o els que tenen un baix contingut en sal, segons la nova definició:

L’efecte més immediat és que per aquests pans es pagarà l’IVA superreduït, el 4%, el que s’aplica al pa comú, i no el 10% com fins ara.
La nova normativa especifica com ha d’estar elaborat cada pa, amb quines farines i en quines quantitats.

La norma també considera que en l’elaboració artesana del pa ha de prevaler el factor humà sobre el mecànic i que no se’n pot produir en grans sèries.

També fixa un límit màxim en el contingut de sal del pa comú: 1,31 grams de sal per 100 grams de pa. Serà obligatori a partir d’abril del 2022. És important destacar que, fins ara, el pa contribueix al 20% del total de sal ingerida.

Com es defineixen els diferents tipus de pa?

Pa integral o de gra sencer

 

Elaborat amb farina integral o de gra sencer. Si es denomina “pa 100% integral” o “pa integral” ha d’estar fet amb farina exclusivament integral. La denominació ha d’incloure el nom dels cereals que s’han utilitzat per fer la farina.

Si els pans no es fan només amb farina integral, ha de constar el % de farina integral que conté.

La massa mare utilitzada per a l’elaboració del pa 100% integral també ha de procedir de farina integral.

 

Pa multicereal Elaborat amb tres o més farines diferents, de les quals almenys dues procedeixen de cereals. Cadascuna de les tres farines majoritàries ha d’estar en una proporció mínima del 10% i les farines procedents de cereals no poden suposar menys del 30% sobre la mescla total de farines.
Massa mare inactiva És la massa mare en la qual els microorganismes estan en un estat inactiu fisiològicament -perquè s’ha sotmès a un tractament d’assecatge o pasteurització- però que conserva propietats organolèptiques que milloren la qualitat dels productes finals.

 

Massa mare de cultiu És la massa activa composta per farina de blat o un altre cereal, sotmesa a una fermentació espontània acidificant per assegurar la fermentació de la massa de pa. La massa mare conté un microflora acidificant constituïda essencialment per bacteris làctics i llevats salvatges.
Pa de llenya

 

Els pans que portin aquest nom s’han d’haver cuit en un forn que utilitzi com a combustible la llenya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les dietes veganes incrementen el risc de fractures òssies

És el resultat d’una recent publicació científica que revisa l’evidència de 20 estudis observacionals on miren la relació entre seguir una dieta vegetariana o vegana en comparació a una dieta omnívora.

El nombre de persones que segueixen aquest tipus de dietes ha incrementat de forma considerable durant els darrers anys. Les dietes vegetarianes (ovo, lacto i ovo-lacteo-vegetarianes) i veganes s’han associat de forma significativa amb potencials beneficis sobre la salut. No obstant l’impacte d’aquest tipus de dietes en relació a la salut òssia no està del tot clar.

Els investigadors que van dur a terme aquesta investigació van avaluar 20 estudis observacionals que incloïen un total de 37.134 participants. Els resultats mostren que aquelles persones que seguien una dieta vegetariana (ovo, lacto i ovo-lacteo-vegetariana) o vegana, en comparació amb els individus que seguien una dieta de caràcter omnívor tenien una menor densitat mineral òssia, és a dir, menor quantitat de minerals que formen els ossos com el calci o el fòsfor. A més a més, les dietes veganes també es van associar amb un major risc de fractures òssies. En canvi, en les persones que seguien una dieta vegetariana aquesta relació no es va observar.

Els individus que seguien aquest tipus de dietes feien menys activitat física i tenien una menor ingesta de calci, factors que podrien explicar el mecanisme pel qual s’ha vist aquest resultat.

Tot i que el resultat d’aquest estudi és clínicament rellevant no es pot atribuir una relació de causa-efecte, per tant és necessiten més estudis per confirmar el resultat observat.

Les dietes vegetarianes i veganes s’han de fer sota supervisió d’un dietista-nutricionista per tal d’assegurar la ingesta de tots els nutrients i evitar les possibles conseqüències negatives respecte a la salut dels ossos.

 

Referència bibliogràfica: Iguacel I, Miguel-Berges ML, Gómez-Bruton A, Moreno LA, Julián C. Veganism, vegetarianism, bone mineral density, and fracture risk: a systematic review and meta-analysis. Nutr Rev. 2019 Jan 1;77(1):1-18. doi: 10.1093/nutrit/nuy045

 

Més làctics = Menys risc de Síndrome Metabòlic

Es tracta de la conclusió a la que han arribat investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV després d’analitzar prop de 3.000 articles científics

Cada cop són més les evidències científiques que demostren que consumir  productes làctics s’associa a beneficis cardio-saludables. Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili han dut a terme una revisió sistemàtica i meta-anàlisi per extreure una conclusió de tots els estudis observacionals publicats fins al moment. L’objectiu de la revisió va ser valorar si el consum dels diferents tipus de producte làctics (llet, iogurt i formatge) s’associen amb el síndrome metabòlic, una  agrupació de factors de risc cardiovasculars (obesitat abdominal, pressió arterial elevada, augment de sucre a la sang, colesterol HDL baix i nivells elevats de triglicèrids en sang) que s’associa a més risc de patir malalties del cor i diabetis.

Després d’una cerca de gairebé 3.000 articles es va poder concloure que aquelles persones que consumien més productes làctics, llet i iogurt, comparats amb els que en consumien menys o no en consumien s’associa amb una menor incidència de síndrome metabòlic, especialment si aquests eren baixos en greix. Durant els anàlisis estadístics es va fer un anàlisi de dosi-resposta –per comprovar si a més consum hi ha més protecció- on es va veure que el consum d’un iogurt al dia s’associava amb un 23% menor risc de patir síndrome metabòlic. El consum de làctics sencers no es va associar amb el risc de patir la malaltia.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition. El treball, ha estat liderat per l’investigador predoctoral Guillermo Mena-Sánchez, les investigadores Nerea Becerra Tomás i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Referència:
Guillermo Mena-Sánchez Nerea Becerra-Tomás Nancy Babio Jordi Salas-Salvadó. “Dairy Product Consumption in the Prevention of Metabolic Syndrome: A Systematic Review and Meta-Analysis of Prospective Cohort Studies” Advances in Nutrition, Volume 10, Issue suppl_2, May 2019, Pages S144–S153, https://doi.org/10.1093/advances/nmy083

IVA just al pa integral

L’IVA del pa integral baixa al 4% a partir de l’1 de juliol

No tenia cap sentit que el pa, un producte bàsic en la nostra alimentació i protagonista en el patró de dieta que seguim al mediterrani, estigués sent recomanat pels dietistes-nutricionistes a la població en la seva versió integral per ser més saludable i s’hagués de pagar un IVA més elevat.

Els beneficis del consum de pa integral els veiem reflectits en millores sobre pes corporal i també sobre el risc de patir malalties cardiovasculars. També hi ha estudis epidemiològics que assenyalen que el seu consum disminueix el risc de patir càncer de còlon. En diferents assaigs clínics s’ha vist que aquelles persones que prenen aliments integrals, com és el pa integral, tenen menors nivells de colesterol dolent en comparació amb els que els consumeixen refinats. Totes aquestes evidències científiques són summament importants, segons l’Organització Mundial de la Salut a Espanya les malalties cardiovasculars i el càncer causen, respectivament, el 31% i el 28% de les morts. Tanmateix la incidència d’obesitat i sobrepès al nostre territori està per sobre del 25% i amb previsió de superar el 30% en 2025 (aquesta tendència és més gran en homes que en dones).

Més del 90% del consum de pa a Espanya és blanc i urgeix canviar aquesta tendència.

El pa blanc (refinat) és el que té menys nutrients i sobre tot menys fibra té un IVA del 4% mentre que el pa integral, aquell que realment ha demostrat ser més beneficiós per la salut de les persones, l’estem pagant a un IVA aplicat del 10%.

S’HA ACABAT!

Gràcies a la iniciativa de diferents experts en el camp de la nutrició ens els quals es troben el Professor Jordi Salas-Salvadó i la Dra. Nancy Babio i la força de les següents institucions científiques: la Societat Espanyola de Arteriosclerosi, els Col·legis de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Múrcia, la Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de biosistemes de la Universitat Politècnica de Madrid, entre altres institucions de ciències de la salut i l’alimentació s’ha aconseguit!

El Govern ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret pel qual s’aprova la nova norma de qualitat per al pa, que inclou una reducció de l’IVA al 4% per pans integrals i d’altres cereals diferents al blat.

Tothom a menjar el pa en la seva versió integral!

Referència: https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-6994

Neix Calories Buides – Ciència amb Transparència

DSC_0958

Es renova el Blog de Nutrició “Una bona Vida” del Diari Més Digital sota el nom CALORIES BUIDES. Ciència amb Transparència.

El blog creat pel dietista-nutricionista Guillermo Mena Sánchez agafa en cara més força amb la nova col·laboració de la Dra. Nerea Becerra-Tomas experta en nutrició i metabolisme i epidemiologia nutricional.

L’objectiu del blog és informar al ciutadà de peu dels avenços en el món de la nutrició, la dietètica i la suplementació. Els investigadors reivindiquen que actualment existeixen masses blogs i articles fraudulents publicats sense filtre arreu dels mitjans de comunicació. Aquesta imprudent actuació està creant molta confusió al ciutadà fent que acabi allunyant-se d’un estil de vida saludable.

El blog cada 15 dies publicarà un article amb els avenços de la ciència amb total transparència. Aquest article també estarà enllaçat al compte d’instagram caloriesbuides.

Dieta, àcid úric i risc de patir hiperuricèmia

Tenir l’àcid úric elevat al plasma (a la sang) és una alteració metabòlica que pot conduir a problemes de salut greus, alguns d’ells crònics. Segons estudis epidemiològics, la prevalença d’hiperuricèmia en les darreres dècades ha augmentat ràpidament a tot el món.

Patir aquesta alteració s’ha associat amb un major índex de massa corporal (IMC) i una major circumferència de la cintura (1,2). En persones obeses, es recomana mesurar de manera rutinària els nivells d’ àcid úric del plasma per prevenir la hiperuricèmia (concentracions elevades d’àcid úric a la sang). En la majoria dels casos, les investigacions epidemiològiques han considerat el rang anormal quan la concentració d’àcid úric és superior o igual a 6 mg/dl en dones i 7 mg/dl en homes (3).

La hiperuricèmia, no s’associa només a un major risc de patir gota, sinó també amb diversos factors de risc cardiovascular com la pressió arterial elevada (4), la hipertrigliceridèmia (5) i la disminució de la funció renal (6) i les següents malalties prevalents: diabetis mellitus tipus 2 (T2D) (7), hipertensió (8), lobesitat (9), síndrome metabòlica (MetS) (10) i malaltia cardiovascular (CVD) (11) (12).

Com podem controlar a nivell dietètic els nivells d’àcid úric?

Basant-nos en l’evidència científica que hi ha fins al moment, hem de destacar que el tractament farmacològic (al·lopurinol i febuxostat) és el que juga un paper fonamental en la disminució dels nivells d’àcid úric. No obstant, podem evitar/limitar el consum de certs aliments que semblen incrementar els nivells d’àcid úric. És important destacar, que el nivell d’evidència al respecte, no és molt alt, i la gran majoria de resultats s’han obtingut d’estudis d’intervenció amb mostres petites o bé d’estudis observacionals o opinions d’experts.

No obstant amb l’evidència actual hem elaborat la següent taula en la que s’indica quins aliments estarien més i menys aconsellats per mirar de prevenir alteracions en els nivells d’àcid úric plasmàtics:

Evitar Limitar Encoratjar
Vísceres (ronyons, fetges, cervells, etc.) Carn vermella (porc, vedella, corder)

Marisc

Productes làctics descremats
Refrescos endolcits amb xarop de blat de moro Sucs naturals

Refrescos en general

Brioixeria/Postres processats

Sal de taula

Sucre blanc o morè

Verdures, hortalisses i fruites
Alcohol    

És important destacar que actualment s’estan fent investigacions per conèixer la relació entre el consum de diferents grups alimentaris i el risc de patir hiperuricèmia en persones d’avançada edat amb obesitat i síndrome metabòlic.

 

  1. Tanaka K, Ogata S, Tanaka H, et al. The relationship between body mass index and uric acid: a study on Japanese adult twins. Environ Health Prev Med. 2015;20:347–53.
  2. Wang H, Wang L, Xie R, et al. Association of Serum Uric Acid with Body Mass Index: A Cross-Sectional Study from Jiangsu Province, China. Iran J Public Health. 2014;43:1503–9.
  3. Zhu Y, Pandya BJ, Choi HK. Prevalence of gout and hyperuricemia in the US general population: The National Health and Nutrition Examination Survey 2007-2008. Arthritis Rheum. 2011;63:3136–41.
  4. Masuo K, Kawaguchi H, Mikami H, et al. Serum Uric Acid and Plasma Norepinephrine Concentrations Predict Subsequent Weight Gain and Blood Pressure Elevation. Hypertension. 2003;42:474–80.
  5. Conen D, Wietlisbach V, Bovet P, et al. Prevalence of hyperuricemia and relation of serum uric acid with cardiovascular risk factors in a developing country. BMC Public Health. 2004;4:9.
  6. Desai RJ, Franklin JM, Spoendlin-Allen J, et al. An evaluation of longitudinal changes in serum uric acid levels and associated risk of cardio-metabolic events and renal function decline in gout. Shimosawa T, editor. PLoS One. 2018;13:e0193622.
  7. Dehghan A, van Hoek M, Sijbrands EJG, et al. High Serum Uric Acid as a Novel Risk Factor for Type 2 Diabetes. Diabetes Care. 2008;31:361–2.
  8. Perlstein TS, Gumieniak O, Williams GH, et al. Uric Acid and the Development of Hypertension. Hypertension. 2006;48:1031–6.
  9. Ali N, Perveen R, Rahman S, et al. Prevalence of hyperuricemia and the relationship between serum uric acid and obesity: A study on Bangladeshi adults. Bjornstad P, editor. PLoS One. 2018;13:e0206850.
  10. Lee Y-B, Jun JE, Lee S-E, et al. Utility of Serum Albumin for Predicting Incident Metabolic Syndrome according to Hyperuricemia. Diabetes Metab J. 2018;42.
  11. Zhang C, Jiang L, Xu L, et al. Implications of Hyperuricemia in Severe Coronary Artery Disease. Am J Cardiol. 2018;
  12. Strazzullo P, Puig JG. Uric acid and oxidative stress: Relative impact on cardiovascular risk. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2007;17:409–14.