La paleodieta (dieta dels homes de les cavernes) s’ha associat a un biomarcador relacionat amb les malalties del cor

Les persones que segueixen la dieta Paleo tenen a la sang dues vegades més quantitat d’un biomarcador estretament relacionat amb la malaltia cardíaca, segons un estudi important que examina l’impacte de la dieta sobre les bactèries intestinals.

La dieta Paleo es basa en la hipòtesi que el genoma humà no està adaptat a consumir segons quins productes de l’agricultura. Com a conseqüència, es caracteritza per defensar/promoure el consum de carn, peix, ous, vegetals i fruits secs; limitar el consum de fruita; i excloure el consum de cereals, llegums, productes làctics, sucres refinats i aliments processats. Degut a l’increment de seguidors i defensors d’aquesta dieta, investigadors de la Universitat Edith Cowan van voler estudiar els efectes d’aquesta dieta sobre la salut.

L’estudi va incloure 22 participants que seguien estrictament la dieta Paleo, 22 participants que seguien una pseudo-paleo dieta i 47 participants que seguien una dieta en funció de les recomanacions nacionals d’Austràlia (grup control). Els resultats van mostrar que els individus que seguien de forma estricta la paleo dieta, presentaven uns nivells sanguinis de TMAO més elevats, en comparació als que seguien una pseudo-paleo dieta o una dieta control. Aquesta molècula orgànica es produïda per les bactèries de l’intestí i està associada a un major risc de patir malalties del cor (principal causa de mortalitat al món). A més a més, els individus que seguien de forma estricta la dieta Paleo, també presentaven una composició diferent de bacteris en la seva microbiota, caracteritzada per la presència de major nombre de gèneres productors de TMA Hungatella i menor gènere de bacteris beneficiosos.

Com s’ha comentat anteriorment, la dieta Paleo exclou els cereals de tots els tipus i actualment es coneix que els cereals integrals són una font important de fibra, vital  per al manteniment de la salut de les bactèries que tenim a l’intestí. Com que la molècula TMAO es produïda als intestins, l’absència de cereals integrals pot produir canvis suficients a nivell de la població de bacteris que resultaran en una major producció d’aquest component. A més a més, la dieta Paleo inclou grans quantitats de carn vermella, la qual conté un precursor de la TMAO.

És important destacar que els resultats s’han d’interpretar amb cautela degut al disseny de l’estudi i al nombre reduït d’individus inclosos a l’estudi. No obstant, obren una nova via d’investigació sobre els efectes perjudicials de seguir aquest tipus de dieta.

Per a més informació:  Genoni A, Christophersen CT, Lo J, Coghlan M, Boyce MC, Bird AR, Lyons-Wall P, Devine A. Long-term Paleolithic diet is associated with lower resistant starch intake, different gut microbiota composition and increased serum TMAO concentrations. Eur J Nutr. 2019 Jul 5. doi: 10.1007/s00394-019-02036-y.

 

 

El consum de lactis disminueix el risc de patir càncer colorectal

Resultats d’un estudi realitzat a la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili suggereixen que, el consum de llet i de productes lactis podria disminuir el risc de desenvolupar qualsevol tipus de càncer colorectal.

L’any 2016, hi va haver 1,7 milions de casos incidents de càncer de còlon i recte, amb més de 830.000 morts a nivell mundial. En els propers 15 anys, es preveu que la prevalença global de càncer colorectal incrementi un 60% i causi 1,1 milions de morts.

El darrer informe liderat per l’organisme internacional World Cancer Research Fund/American Institute for Cancer Research (WCRF/AICR) ha conclòs que el consum de lactis s’associa de forma robusta amb una disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal. No obstant, el risc de patir aquest tipus de càncer en relació als subtipus de lactis (iogurt, formatge, llet fermentada…), així com diferents versions de productes lactis tenint en compte el seu contingut en greix (lactis desnatats, semidesnatats o sencers) no està del tot clar.

Amb la finalitat d’aprofundir sobre aquesta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, IISPV i investigadors del Ciberobn han dut a terme una revisió sistemàtica i metanàlisi (un dels dissenys d’estudis amb un major nivell d’evidència científica) de tota la literatura científica existent, en relació a estudis epidemiològics que haguessin avaluat l’associació entre el consum de lactis i el risc de desenvolupar càncer colorectal.

Després d’analitzar 29 articles (15 estudis de cohorts poblacionals i 14 estudis casos i controls) que inclouen més de 22.000 casos de càncer colorectal, els investigadors de la URV han conclòs que, en comparació a un consum baix, el consum més elevat de lactis s’associa a una disminució del 20% del risc de desenvolupar càncer colorectal. En el cas de la llet (sencera, desnatada i semidesnatada), un consum alt es va associar a un 18% menys de risc de desenvolupar càncer colorectal en qualsevol de les localitzacions anatòmiques, incloent el còlon i el recte. També es va observar que, per l’increment d’una ració del consum de llet (equivalent a 1 got o 200 ml de llet) el risc de càncer colorectal disminuïa un 10% de forma significativa.

En comparació als individus que consumeixen menys llet desnatada, aquells que més en consumien, van associar-se a un menor risc de desenvolupar càncer de còlon, i el consum de formatge es va relacionar amb menys risc de desenvolupar càncer de còlon proximal. Per l’increment en el consum d’una ració de formatge, el risc de càncer de còlon disminuïa un 9%.

D’altra banda, es va observar una associació neutra (és a dir, no es va detectar un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal) amb el consum d’altres subtipus de lactis, com el iogurt o la llet fermentada. Tampoc es va observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s’associés amb un increment del risc de patir càncer colorectal.

El calci contingut en els lactis, els quals aporten la major part del calci de la dieta, ha estat un dels potencials mecanismes suggerits que explicarien aquest menor risc de patir càncer colorectal. S’ha suggerit que el calci podria exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. A més, altres components naturalment presents en els lactis com l’àcid butíric, la lactoferrina, l’àcid linoleic conjugat i la vitamina D en els lactis fortificats també podrien tenir un efecte protector.

Segons els investigadors d’aquest estudi, si bé aquests resultats mostren que la llet desnatada s’associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar-los. Tot i que es necessiten més estudis en aquest àmbit, degut als beneficis observats del consum dels lactis, semblaria raonable promoure el consum de llet.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition el passat mes de maig 2019 i ha estat dut a terme per la investigadora predoctoral Laura Barrubés, dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i pel professor Jordi Salas, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)

Referencia: Laura Barrubés; Nancy Babio; Nerea Becerra-Tomas; Nuria Rosique-Esteban; Jordi Salas-Salvadó. Association Between Dairy Product Consumption and Colorectal Cancer Risk in Adults: A Systematic Review and Meta-analysis of Epidemiological Studies. Advances in Nutrition. Impact factor: 6.853, D1: 3/83

La neurociència del dolor

“Quan el dolor persisteix i sents que t’està arruïnant la vida, és difícil imaginar que pugui servir per a alguna cosa útil. Però fins i tot quan el dolor és crònic i horrible, fa mal perquè el cervell, d’alguna manera, ha arribat a la conclusió, normalment d’una manera inconscient, que estàs sota amenaça o en perill. La clau és descobrir per què s’ha arribat a aquesta conclusió. “

Butler & Moseley, 20131,2

El dolor ja afecta al 20% de la població mundial i, aquest percentatge, lluny de disminuir, segueix en augment. Els principals tractaments utilitzats fins al moment, fonamentalment farmacològics, no estan donant els resultats esperats i els pacients s’estan veient sotmesos a un continu pelegrinatge per diferents professionals intentant alleujar el seu dolor3.

Espanya és el segon país del món en consum de fàrmacs per habitant. Només ens supera Estats Units. Curiosament a Espanya la prevalença i la duració dels episodis de dolor crònic és lleugerament superior a la dels països europeus del nostre entorn, que consumeixen menys fàrmacs3

 

Per què tenim dolor?2-13

El dolor té la funció de proporcionar un sistema d’advertència per a protegir el nostre cos de qualsevol mal. Així doncs, podem entendre el dolor com un sistema de detecció d’amenaces.

 

L’evidència científica recent ens permet assegurar amb rotunditat que el dolor no és igual a dany (veure imatge 1).

Imatge 1. Soldats amputats on el nivell de lesió als teixits és total però no es reporta dolor. (Foto cedida: Neuromecánica Lab)

 

 

 

 

 

 

 

 

Gràcies al desenvolupament de les tècniques d’imatge per a estudiar el cervell, s’ha començat a considerar que el dolor no proporciona una representació precisa de l’estat dels teixits, sinó que està modulat per molts altres factors. Això inclou les creences i experiències prèvies, l’estat d’ànim i les emocions, l’entorn social i ambiental, l’estrès, l’atenció, l’estimulació sensorial… És una percepció que reflecteix les experiències anteriors, la situació actual i el nostre estat biològic actual (Esquema 1).

Esquema 1. Model biopsicosocial del dolor

 

Per tot això, és molt important tenir en compte que el dolor és una experiència multifactorial que comprèn tres components fonamentals:

– Biològics: aspectes relacionats amb el dany en els teixits i les seves conseqüents alteracions.

– Psicològics: actituds, creences, emocions, la capacitat d’atenció, les accions relacionades amb el dolor o l’evitació del dolor, nivell de felicitat …

– Socials: situació familiar, entorn d’amistats, ambient laboral …

A mesura que el dolor persisteix més enllà del temps normal de curació, els processos neuroanatòmics i neurofisiològics que es produeixen en l’experiència del dolor poden generar alteracions al llarg de tot el sistema nerviós central. Això vol dir que el dolor que experimentem pot tenir menys a veure amb l’estat físic del teixit i, potencialment, més a veure amb el propi sistema de detecció d’amenaces.

 

Llavors, què puc fer?14,15

Desafortunadament, NO hi ha tractaments màgics pel dolor que funcionin per a tots. Existeix alguna cosa millor: l’oportunitat de creure en un pensament diferent. El teu sistema t’ha portat a aquesta situació dolorosa. Però és el teu mateix sistema el que pot aconseguir que surtis d’aquest estat de dolor. Com més treballis per a reduir els mecanismes que contribueixen a incrementar el teu dolor, millor et sentiràs. Igual que els teus músculs, el teu sistema pot adaptar-se i millorar la seva capacitat de protecció1-4.

D’una banda, has de buscar un tractament que et permeti identificar, corregir i entrenar els teus possibles desequilibris musculars, el que et permetrà optimitzar la teva funció muscular, accelerar la teva recuperació, moure’t millor, erradicar o disminuir el teu dolor, rendir d’una manera diferent i millorar la teva qualitat de vida4.

De l’altra, busca què és el que millora les teves sensacions de dolor i de rigidesa. El teu cos està dissenyat per a ser fort, i tot i el teu dolor, has de confiar en ell i en les seves capacitats. Per això, NO has de deixar de fer el que t’agrada. Mai. És important4.

10 CONCEPTES CLAU SOBRE EL DOLOR1-4

  1. EL DOLOR ÉS UN MECANISME DE PROTECCIÓ
  2. EL DOLOR ÉS NORMAL, PERSONAL I REAL
  3. APRENDRE SOBRE EL DOLOR POT AJUDAR-TE A MILLORAR LA TEVA SITUACIÓ I LA DE LA RESTA DE LA SOCIETAT
  4. EL DOLOR I EL DANY EN ELS TEIXITS TENEN POCA RELACIÓ
  5. TENIM SENSORS D’AMENAÇA, NO DE DOLOR
  6. EL DOLOR ES BASA EN EL CONTEXT
  7. EL DOLOR DEPÈN DE L’EQUILIBRI ENTRE LA SEGURETAT I L’AMENAÇA
  8. EL DOLOR IMPLICA UNA ACTIVITAT CEREBRAL DISTRIBUÏDA
  9. SOM BIOPLÀSTICS: SEMPRE PODEM MILLORAR
  10. LES ESTRATÈGIES DE TRACTAMENT ACTIU SÓN LES QUE PROMOUEN LA RECUPERACIÓ

Contacte: Anna Ollé Lladó

Readaptadora fisicoesportiva i docent en l’àmbit de la neurociència i la biomecànica aplicada a la readaptació de lesions. Neuromecánica Lab.

annaolle@neuromecanica.com

 

BIBLIOGRAFIA:
  1. Butler, D. & Moseley, G. Explain Pain 2nd Edn. (2013).
    2. Moseley, G. & Butler, D. Explain Pain Handbook: Protectometer. (2015).
  2. Galán, MA. & Montero,  F. Educación en neurociencia del dolor. Una nueva visión. Dosier para pacientes.(2019).
    4. Cormak, B. Practical tools to implement modern pain science and movement research into clinical practice. [Entrada de blog] Knowledge is power. What I need people with back pain to know. 3 de marzo de 2018. [citado 24 de octubre de 2018]  Disponible en: https://cor-kinetic.com/knowledge-power-i-need-every-person-back-pain-know/
  3. Hodges, P. W. Pain and motor control: From the laboratory to rehabilitation. J. Electromyogr. Kinesiol. 21, 220-228 (2011).
  4. Lewis, J. Rotator Cuff Shoulder Pain: Exercise is as effective as surgery. – YouTube. (2017). Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=5bUf9VcYLmI. (Accedit: 4a novembre 2018)
  5. Jull, G., Moore, A., Falla, D., Lewis, J. & McCarthy, C. Grieve’s modern musculoskeletal physiotherapy. (2015).
  6. Lewis, J. Rotator cuff related shoulder pain: Assessment, management and uncertainties. Man. Ther. 23, 57-68 (2016).
  7. Moseley, G. L. & Vlaeyen, J. W. S. Beyond nociception. Pain 156, 35-38 (2015).
    10. Baliki, M., Neuron, A. A.- & 2015,  undefined. Nociception, pain, negative moods, and behavior selection. Elsevier
    11. Moseley, G. & Butler, D. Fifteen years of explaining pain: the past, present, and future. J. Pain (2015).
    12. Pain in the body. Altered interoception in chronic pain conditions: A systematic review. Neurosci. Biobehav. Rev. 71, 328-341 (2016).
  8. Malfliet, A. et al. Applying contemporary neuroscience in exercise interventions for chronic spinal pain: treatment protocol. Brazilian J. Phys. Ther. 21, 378-387 (2017).
    14. Nijs, J., Lluch Girbés, E., Lundberg, M., Malfliet, A. & Sterling, M. Exercise therapy for chronic musculoskeletal pain: Innovation by altering pain memories. Man. Ther. 20, 216-220 (2015).
  9. Falla, D. & Hodges, P. W. Individualized Exercise Interventions for Spinal Pain. Exerc. Sport Sci. Rev. 45, 105-115 (2017).

El consum de fruits secs millora la funció sexual

Un estudi d’intervenció nutricional publicat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili demostra que menjar 60 grams de fruita seca al dia, en homes que mantenen una dieta occidental (pobra en fruita i verdura i rica en greixos d’origen animal), millora la funció orgàsmica i el desig sexual.

La prevalença de disfunció erèctil i sexual s’ha establert en un 2% en homes menors de 40 anys, al voltant d’un 52% en homes d’entre 40 i 70 anys i en més d’un 85% en homes majors de 80. A més, els factors de risc relacionats amb l’estil de vida que s’associen amb la disfunció sexual i erèctil inclouen el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, la manca d’activitat física, l’estrès i les dietes no saludables.

 

L’investigador post-doctoral Albert Sales-Huetos actualment treballant a la University of Utah i membre de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha dut a terme el primer estudi d’intervenció nutricional en participants sans i en edat reproductiva amb l’objectiu de descobrir si hi ha un efecte del consum crònic de fruits secs en la funció sexual. Aquesta anàlisi s’ha dissenyat dins el marc del projecte FERTINUTS, creat per avaluar els efectes del consum regular de fruita seca sobre la qualitat del semen.

Amb anterioritat, ja havia descrit que alguns fruits secs (nous, avellanes i ametlles), provocaven una millora de la qualitat espermàtica, tot i que encara no existien estudis que posessin de manifest el paper d’aquests sobre la funció sexual.

L’estudi es va desenvolupar sobre un total de 83 individus que seguien una dieta occidental (pobra en fruita i verdura i rica en greixos d’origen animal). Els individus participants es van dividir en dos grups: un grup va mantenir la seva dieta habitual durant 14 setmanes, mentre que l’altre va emplenar la seva dieta amb 60 grams diaris d’una barreja de nous, avellanes i ametlles. Cada individu va emplenar un qüestionari de 15 preguntes sobre la funció sexual, internacionalment validat, conegut com IIEF-15 a l’inici i al final del període d’intervenció.

Els resultats obtinguts subratllen que l’adscripció a una dieta occidental (no saludable) complementada amb nous, avellanes i ametlles pot ajudar a millorar el desig sexual i funció orgàsmica. Els investigadors també apunten que es requereixen estudis amb més participants per confirmar aquests resultats i aclarir els possibles mecanismes implicats en aquests beneficis.

 

Referència: Salas-Huetos A, Muralidharan J, Galiè S, Salas-Salvadó J & Bulló M (2019). Effect of Nut Consumption on Erectile and Sexual Function in Healthy Males: A Secondary Outcome Analysis of the FERTINUTS Randomized Controlled Trial. Nutrients, 11(6)1372. https://doi.org/10.3390/nu11061372.

Les persones obeses perceben menys els sabors

Investigadors de la Universitat de València conjuntament amb el Human Nutrition Research Center de Boston han demostrat per primera vegada l’associació entre l’obesitat i una menor capacitat de percebre els sabors. Aquesta és la principal conclusió després d’analitzar a 381 homes i dones d’entre 55 i 75 anys.

Estudis previs ja havien observat una associació entre l’obesitat i cadascun dels cinc sabors reconeguts internacionalment (dolç, salat, amarg, àcid i umami), analitzats de forma separada. Aquesta és la primera vegada que s’associa aquesta malaltia metabòlica amb la puntuació en la percepció total de tots els sabors. Es tracta d’uns resultats molt importants ja que posen de manifest la necessitat de tenir en compte la capacitat de percepció dels diferents sabors per part de cada persona a l’hora de pautar dietes per prevenir o tractar l’obesitat.

És important destacar que degut al disseny de l’estudi no és pot establir una relació de causa-efecte, i per tant, es necessiten estudis longitudinals (seguint als participants al llarg del temps) per tal de confirmar-los. No obstant, prèviament s’ha demostrat que les papil·les gustatives de ratolins obesos es veuen destruïdes possiblement per la inflamació que acompanya l’obesitat. En aquest sentit, en els últims temps s’està hipotetitzant que una menor capacitat de percebre els sabors en determinades persones pot produir una major ingesta d’aliments per aconseguir que arribi al cervell la informació suficient de sabor per desencadenar senyals de sacietat i que així es pari de menjar.

Així doncs, l’elaboració de dietes no només haurien de ser saludables, sinó també més saboroses i personalitzades a les preferències de cada persona per tal d’aconseguir una major adherència.

 

Referència: Oscar Coltell, José V Sorlí, Eva M Asensio, Rebeca Fernández-Carrión, Rocío Barragán, Carolina Ortega-Azorín, Ramon Estruch, José I González, Jordi Salas-Salvadó, Stefania Lamon-Fava, Alice H Lichtenstein, Dolores Corella Association between taste perception and adiposity in overweight or obese older subjects with metabolic syndrome and identification of novel taste-related genes https://academic.oup.com/ajcn/advance-article-abstract/doi/10.1093/ajcn/nqz038/5475744?redirectedFrom=fulltext

Homes i barba: una atracció microbiològica

Superherois? Segur tenen barba i … bacteris

 

L’atracció que pot provocar tant a homes com a dones una barba estil hipster ara també inclou diferents microorganismes, en aquest cas, bacteris.

 

Serena Galiè, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili ens ha introduït en aquest desconegut món microbiològic, en una de les xerrades divulgatives organitzades per al del Pint of Science, a Tarragona fa un mes.

La xerrada comença amb una declaració impactant: la barba dels homes pot contenir espècies bacterianes, que pertanyen a un gènere comunament identificat en mostres de femta.

Després de la primera impressió repugnant que aquesta notícia va suscitar en el públic, s’han donat diversos exemples d’estudis científics on es va demostrar que no només és comú que aquests bacteris existeixin, fins i tot en entorns inesperats com la barba, sinó que no solen ser patògens.

Ara bé, investigadors anglesos han dut a terme una investigació molt interessant. Un cop revelats els noms dels bacteris de la barba, el científic Robert Adams va fer un descobriment enlluernador: aquests bacteris eren capaços de produir antibiòtics actius enfront d’altres potencialment patògens i immunes als antibiòtics comuns.

El missatge final? Doncs, abans de tot, conèixer que els bacteris no són per definició dolents, ja que compartim amb ells molt més del que podríem pensar. A més, ens poden proporcionar una arma molt eficaç davant d’un dels problemes més urgent en la salut pública: la resistència als antibiòtics.

Finalment, els amants de la barba poden estar tranquils: tot i tenir un cultiu bacterià personal, els “barbuts” podrien convertir-se en els nous herois per a la recerca d’antibiòtics.

Bibliografía

La migdiada perllongada durant el dia s’associa amb un augment de l’adipositat i la diabetis tipus 2

La migdiada és una pràctica comuna en moltes parts del món, inclosa la regió mediterrània. Una migdiada curta (<30 min) sembla relacionar-se amb potencials beneficis sobre la salut. Alguns dels potencials beneficis descrits són: millorar l’estat d’alerta, millorar el rendiment i la funció cognitiva, així com reduir el risc de mortalitat. D’altra banda, les migdiades més llargues, i especialment ≥60 min/dia s’han associat amb una major morbiditat i mortalitat en comparació amb l’absència de migdiades.

Fins a la data, cap estudi previ havia examinat si el temps de migdiada s’associa amb el desenvolupament de diabetis tipus 2, mentre que l’associació entre la migdiada i l’adipositat, el predictor més important de la diabetis tipus 2, amb prou feines s’ha investigat.

Per tal d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, en el marc de l’estudi PREDIMED-Plus (Prevenció amb Dieta Mediterrània-Plus), un nou assaig clínic per a la prevenció de la malaltia cardiovascular basat en un programa intensiu de canvi d’estil de vida per perdre pes, investigadors de l’Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED-Plus, van avaluar la relació entre la migdiada diürna i el risc de patir diabetis tipus 2 y diferents mesures d’adipositat . L’estudi es va realitzar sobre 2190 participants d’avançada edat amb sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica.

Els investigadors van observar que les migdiades més llargues es van associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i de pitjors valors d’adipositat. A més, l’augment de 10 minuts de migdiada durant el dia es va associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i un major índex de massa corporal i circumferència de la cintura. A més, en comparació amb la migdiada de 5 a <30 min, la migdiada ≥90 min per dia es va associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i diferents mesures que indiquen l’acumulació de greix.

L’estudi, publicat a la revista científica Journal of Clinical Medicine al juliol de 2019, ha estat dirigit per Christopher Papandreou, investigador sènior de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, i el Professor Jordi Salas-Salvadó, cap de la unitat de Nutrició Humana. Director Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, investigador principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i tots dos membres de l’Institut de Recerca de Salut Pere Virgili (IISPV ).

Entra en vigor la nova normativa per etiquetar el pa

A partir d’aquest dilluns, 1 de juliol, el pa haurà de ser com diu l’etiqueta. Entra en vigor la nova normativa, el reial decret d’11 de maig sobre la qualitat del pa.

La nova normativa actualitza la vigent, el reial decret 1137/1984, que només considerava “pa comú” el que s’elaborava amb farina de blat. Ara ja són pans comuns els elaborats amb farines integrals, o els que tenen un baix contingut en sal, segons la nova definició:

L’efecte més immediat és que per aquests pans es pagarà l’IVA superreduït, el 4%, el que s’aplica al pa comú, i no el 10% com fins ara.
La nova normativa especifica com ha d’estar elaborat cada pa, amb quines farines i en quines quantitats.

La norma també considera que en l’elaboració artesana del pa ha de prevaler el factor humà sobre el mecànic i que no se’n pot produir en grans sèries.

També fixa un límit màxim en el contingut de sal del pa comú: 1,31 grams de sal per 100 grams de pa. Serà obligatori a partir d’abril del 2022. És important destacar que, fins ara, el pa contribueix al 20% del total de sal ingerida.

Com es defineixen els diferents tipus de pa?

Pa integral o de gra sencer

 

Elaborat amb farina integral o de gra sencer. Si es denomina “pa 100% integral” o “pa integral” ha d’estar fet amb farina exclusivament integral. La denominació ha d’incloure el nom dels cereals que s’han utilitzat per fer la farina.

Si els pans no es fan només amb farina integral, ha de constar el % de farina integral que conté.

La massa mare utilitzada per a l’elaboració del pa 100% integral també ha de procedir de farina integral.

 

Pa multicereal Elaborat amb tres o més farines diferents, de les quals almenys dues procedeixen de cereals. Cadascuna de les tres farines majoritàries ha d’estar en una proporció mínima del 10% i les farines procedents de cereals no poden suposar menys del 30% sobre la mescla total de farines.
Massa mare inactiva És la massa mare en la qual els microorganismes estan en un estat inactiu fisiològicament -perquè s’ha sotmès a un tractament d’assecatge o pasteurització- però que conserva propietats organolèptiques que milloren la qualitat dels productes finals.

 

Massa mare de cultiu És la massa activa composta per farina de blat o un altre cereal, sotmesa a una fermentació espontània acidificant per assegurar la fermentació de la massa de pa. La massa mare conté un microflora acidificant constituïda essencialment per bacteris làctics i llevats salvatges.
Pa de llenya

 

Els pans que portin aquest nom s’han d’haver cuit en un forn que utilitzi com a combustible la llenya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les dietes veganes incrementen el risc de fractures òssies

És el resultat d’una recent publicació científica que revisa l’evidència de 20 estudis observacionals on miren la relació entre seguir una dieta vegetariana o vegana en comparació a una dieta omnívora.

El nombre de persones que segueixen aquest tipus de dietes ha incrementat de forma considerable durant els darrers anys. Les dietes vegetarianes (ovo, lacto i ovo-lacteo-vegetarianes) i veganes s’han associat de forma significativa amb potencials beneficis sobre la salut. No obstant l’impacte d’aquest tipus de dietes en relació a la salut òssia no està del tot clar.

Els investigadors que van dur a terme aquesta investigació van avaluar 20 estudis observacionals que incloïen un total de 37.134 participants. Els resultats mostren que aquelles persones que seguien una dieta vegetariana (ovo, lacto i ovo-lacteo-vegetariana) o vegana, en comparació amb els individus que seguien una dieta de caràcter omnívor tenien una menor densitat mineral òssia, és a dir, menor quantitat de minerals que formen els ossos com el calci o el fòsfor. A més a més, les dietes veganes també es van associar amb un major risc de fractures òssies. En canvi, en les persones que seguien una dieta vegetariana aquesta relació no es va observar.

Els individus que seguien aquest tipus de dietes feien menys activitat física i tenien una menor ingesta de calci, factors que podrien explicar el mecanisme pel qual s’ha vist aquest resultat.

Tot i que el resultat d’aquest estudi és clínicament rellevant no es pot atribuir una relació de causa-efecte, per tant és necessiten més estudis per confirmar el resultat observat.

Les dietes vegetarianes i veganes s’han de fer sota supervisió d’un dietista-nutricionista per tal d’assegurar la ingesta de tots els nutrients i evitar les possibles conseqüències negatives respecte a la salut dels ossos.

 

Referència bibliogràfica: Iguacel I, Miguel-Berges ML, Gómez-Bruton A, Moreno LA, Julián C. Veganism, vegetarianism, bone mineral density, and fracture risk: a systematic review and meta-analysis. Nutr Rev. 2019 Jan 1;77(1):1-18. doi: 10.1093/nutrit/nuy045

 

Més làctics = Menys risc de Síndrome Metabòlic

Es tracta de la conclusió a la que han arribat investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV després d’analitzar prop de 3.000 articles científics

Cada cop són més les evidències científiques que demostren que consumir  productes làctics s’associa a beneficis cardio-saludables. Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili han dut a terme una revisió sistemàtica i meta-anàlisi per extreure una conclusió de tots els estudis observacionals publicats fins al moment. L’objectiu de la revisió va ser valorar si el consum dels diferents tipus de producte làctics (llet, iogurt i formatge) s’associen amb el síndrome metabòlic, una  agrupació de factors de risc cardiovasculars (obesitat abdominal, pressió arterial elevada, augment de sucre a la sang, colesterol HDL baix i nivells elevats de triglicèrids en sang) que s’associa a més risc de patir malalties del cor i diabetis.

Després d’una cerca de gairebé 3.000 articles es va poder concloure que aquelles persones que consumien més productes làctics, llet i iogurt, comparats amb els que en consumien menys o no en consumien s’associa amb una menor incidència de síndrome metabòlic, especialment si aquests eren baixos en greix. Durant els anàlisis estadístics es va fer un anàlisi de dosi-resposta –per comprovar si a més consum hi ha més protecció- on es va veure que el consum d’un iogurt al dia s’associava amb un 23% menor risc de patir síndrome metabòlic. El consum de làctics sencers no es va associar amb el risc de patir la malaltia.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition. El treball, ha estat liderat per l’investigador predoctoral Guillermo Mena-Sánchez, les investigadores Nerea Becerra Tomás i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Referència:
Guillermo Mena-Sánchez Nerea Becerra-Tomás Nancy Babio Jordi Salas-Salvadó. “Dairy Product Consumption in the Prevention of Metabolic Syndrome: A Systematic Review and Meta-Analysis of Prospective Cohort Studies” Advances in Nutrition, Volume 10, Issue suppl_2, May 2019, Pages S144–S153, https://doi.org/10.1093/advances/nmy083