Càries dental? Com podem evitar-la?

 

Amb la col·laboració de la Dra. Andrea Travieso, l’article d’aquesta setmana va dirigit a una de les malalties més silencioses que afecta a la salut bucal de la població adulta, i sobretot a la dels més petits de la casa.

La càries dental és una de les malalties d’origen infecciós de major prevalença a la nostra societat i un dels principals problemes de salut pública a nivell mundial.

La etiologia o causa directa de la càries és multifactorial, existeixen tres factors essencials els quals faciliten la seva aparició, com són: el hoste, els microorganismes i sens dubte la dieta.

A Catalunya, segons les dades més actualitzades del Comitè d’Experts per a la Higiene Dental i el Control i la Prevenció de la Càries de la Generalitat de Catalunya, més del 60% dels nens i nenes de 6-14 anys pateixen d’aquesta malaltia. A causa de la seva elevada prevalença, els alts costos del tractament i  rehabilitació han sigut necessàries diverses intervencions preventives.

Què fa que augmenti el risc de presentar càries?

Existeixen diversos factors contribueixen a l’aparició de les càries:

En primer lloc parlarem de la ingesta de aliments.

Un elevat consum en la nostra dieta de sucres simples, tal i com sucs, begudes carbonatades, llaminadures, galetes, sucre de les fruites etc… i encara més si existeix una ingesta entre hores augmenta el risc de patir càries.

Convé remarcar que després d’ingerir qualsevol aliment, en aquell moment a la cavitat oral es dona un interval de medi àcid en el que les bactèries aprofiten per desmineralitzar l’ esmalt de les dents, per lo que a més ingestes més estona exposats a una acidesa al medi. Per tant, seria convenient raspallar-se les dents després dels àpats abans de que hagin passat 30 minuts.

En quant a l’alimentació en nounats, els estudis epidemiològics demostren que la lactància materna, afavoreix el desenvolupament físic i nutricional i suposa uns avantatges psicològics, socials, econòmics i ambientals considerables. A més a més, s’ha evidenciat que disminueix significativament el risc de patir un important número de malalties cròniques i agudes. Així doncs, la lactància materna per si sola no resulta cariogènica. Tot i això, diversos estudis han demostrat que, en combinació amb altres carbohidrats o administrada amb alta freqüència per la nit o a demanda del nen, s‘associa a un increment del risc de càries precoç.

Un altre factor important és la capacitat que te la saliva a neutralitzar el medi àcid que és dona a la boca rere la ingesta de aliments. Quant més àcida és la nostra saliva més capacitat cariogènica presentem. És important no picar entre hores, per  evitar que es donin moltes etapes de acidificació amb la consegüent desmineralització. Per altre banda, una de les funcions de la saliva també és neutralitzar les bactèries de la cavitat bucal, per lo que en persones que consumeixin alcohol, tabac, pateixin trastorns de les glàndules tiroides, altres malalties o tractaments mèdics que provoquen sequedat bucal, pateixen un risc augmentat de que apareguin càries.

Com aspecte més important a tenir en conte en la aparició de lesions de caries és la falta de higiene oral i falta de l’hàbit de raspallat.

La falta de raspallat és augmenta el risc de forma significativa de patir càries. El raspallat de les dents es recomana fer entre 2 ó 3 cops al dia amb un dentífric amb una concentració adequada de fluor.

Com a recomanacions per evitar la aparició de caries destacaríem:

  • Vigilar la alimentació (evitar sucres i carbohidrats simples refinats)
  • Vigilar el número de ingestes.
  • Acudir al dentista un mínim de 1 o 2 cops a l’ any.
  • Raspallat diari amb un mínim de 2-3 cops al dia.
  • Aplicació de fluor diàriament amb el dentífric o col·lutori, o bé a la consulta dental per part del professional.

Un altre recomanació, però en aquest cas alimentària, seria que si no disposem de un raspall a mà per fer una correcte higiene, podem utilitzar les propietats d’alguns aliments per disminuir el risc d’erosió de l’esmalt per l’acció de les bactèries bucals. Els aliments amb més evidència científica són els làctics fermentats, però, sobretot el formatge curat.  Degut a diferents mecanismes com l’estimulació de la secreció de saliva o l’impediment de canvis bruscos del pH fan que el risc d’aparició de càries disminueix. Per tant, el consum d’un petit tros de formatge, en especial, curat per postres pot ser una bona opció per acabar els àpats principals.

La millor manera de prevenir aquest gran problema existent a la població és la informació que es transmet a la població. Els missatges de salut pública han de ser clars i contundents. Millorar la educació bucal a les cases, centres educatius, pediatres, educadors, pares de família, metges de capçalera i experts en nutrició és un deure per tal  d’augmentar la atenció a la salut dental i reduir el risc de càries, sobre tot en nens i adolescents.

Anuncis

Plats que semblen prohibits, però realment no ho són

Però realment és poden menjar plats com una paella o un arròs negre durant el procés de pèrdua de pes?

La resposta és clara, SÍ!

Un procés de pèrdua de pes, de normal general tendeix a provocar sacrificis a nivell gastronòmic. És cert que normalment allò que és més bo pel paladar acaba sent el menys recomanable a nivell de salut. Tot i que aquesta norma és sol complir de forma majoritària (brioixeria industrial i casolana, galetes, xocolates, aperitius salats comercials, gelats, llaminadures, fritures, fast food etc…) hi ha preparacions típicament mediterrànies que poden formar part de la nostra alimentació amb tota tranquil·litat sempre i quant estiguin acompanyades d’un bon comportament alimentari setmanal, respectant sobre tot les quantitats individualitzades i un estil de vida actiu.

En aquest article podreu veure com preparar un deliciós arròs negre per a quatre persones.

 

Foto original Guillermo Mena Sánchez

Ingredients

  • 1 cebade Figueres
  • 1 pebrotverd petit
  • 3 tomàquetsde pera
  • 1 sípiaamb la tinta i la salsa
  • 250 g cloïsses
  • 250 g musclos
  • 8 gambes vermelles
  • 4 escamarlans
  • 1 gra d’all
  • unes fulles de julivert
  • 320 g d’arròs
  • 650 ml fumet de peix
  • oli d’oliva
  • sal

La base d’un arròs negre perfecte és preparar un bon fumet, tot i que en el meu cas el vaig comprar precuinat. Per fer-ho, utilitza 1 kg de peix de roca (pots afegir-hi unes galeres, que li donen un gust magnífic), 1 porro, unes branques de julivert i un bon raig de vi blanc sec. Posa-ho tot en una olla i cobreix-ho amb aigua. Deixa-ho que cogui durant mitja hora i després cola-ho. Un altre dels secrets és fer un sofregit molt concentrat. No tinguis pressa i deixa-ho reduir bé… has d’obtenir un color fosquet, color bronze.

Preparació

  1. En una paella ben calenta amb un raig d’oli d’oliva feu les gambes i els escamarlans. Amb un minut per cada costat n’hi haurà prou. Reserveu-los. Les closques dels escamarlans i les gambes si és desitja servir ja pelades es poden aprofitar per fer el fumet.
  2. Abaixeu el foc i afegiu-hi una mica més d’oli. Incorporeu-hi la ceba ratllada i deixeu-la sofregir un parell de minuts. Afegiu-hi llavors el pebrot verd tallat petit i la sípia tallada a daus de 2 cm de costat. Tireu-hi un polsim de sal i deixeu que tot se sofregeixi fins que la ceba estigui ben daurada.
  3. Incorporeu-hi els tomàquets ratllats i deixeu que el sofregit es vagi fent. Tingueu paciència, ja que volem aconseguir un sofregit ben concentrat, amb un color vermell ben fosc. Mentre es fa el sofregit, aboqueu en un morter el gra d’all i les fulles de julivert i piqueu-ho bé. Aquesta picada la farem servir més endavant.
  4. Una vegada tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la salsa de la sípia i doneu-hi un parell de voltes. Afegiu-hi l’arròs i remeneu-ho durant un minut.
  5. Afegiu-hi el fumet i la picada d’all i julivert. Incorporeu-hi també la tinta i poseu-ho a punt de sal. Afegiu-hi les cloïsses i els musclos.
  6. Deixeu coure l’arròs un total de 18 min: 5 min a foc fort, 10 min a foc mitjà i 3 min a foc lent. Els últims 5 min, poseu-hi a sobre les gambes i els escamarlans perquè agafin temperatura.
  7. Quan l’arròs estigui al punt, retireu-lo del foc, tapeu-ho i deixeu-lo reposar durant 5 min abans de servir-lo.

Bon profit!!!!

 

Alimentació, estil de vida i càncer

 

El càncer és una de les malalties que causen més preocupació a nivell poblacional. Les males vivències, experiències i records de familiars que l’han patit (hagi estat fatal o no) fan que la por estigui latent dins el nostre cos. Actualment, hi ha establerta una relació a nivell epidemiològic sobre la incidència de càncer, aquesta és la següent:

1 de cada 3 coneguts patirà càncer durant el transcurs de la seva vida.

Aquestes paraules fan que ens haguem de preocupar. No podem deixar d’oblidar que estem parlant de una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a nivell mundial. A més a més científicament s’estima que en les pròximes dues dècades el número de casos augmentarà anualment en 22 milions de nous diagnòstics.

A Espanya els càncers amb més prevalença són el de còlon i recte, pròstata, pulmó, mama i bufeta.

A continuació a través d’aquests petits articles podreu conèixer com disminuir el risc de patir càncer a través de l’estil de vida i l’alimentació, però abans s’ha de fer un apunt:

Actualment no existeix cap aliment, cap dieta o patró alimentari que hagi demostrat amb una relació de causa-efecte la cura del càncer. Tot i així, és molt senzill i habitual escoltar els termes “Dieta Anti-Càncer”

Alimentació, estil de vida i càncer (Part 1)

Quina alimentació he de seguir per a la prevenció dels càncers més prevalents?

La relació entre l’alimentació i l’aparició del càncer és un univers pràcticament inexplorat. Tot i així, ja hi ha un gran nombre d’estudis que avalen a nivell poblacional les relacions inverses entre el consum de certs aliments i patrons alimentaris i una disminució del risc d’aparició de la malaltia.

Recomanacions específiques:

  • Consumir una gran varietat de fruita i verdura. Una bona recomanació és consumir dues vegades al dia verdura i hortalisses, i una d’elles en cru. Un consum adequat de fruita és troba al voltant de 3 peces (100-200gr/peça) diàries.
  • Utilitzar a diari fruits secs, llavors i fruits vermells i silvestres. Entre hores, en amanides, en cremes o purés.
  • Controlar el consum de carn vermella (< 1 vegada a la setmana). Evitar el consum de carn processada.
  • Disminuir el consum de carn i les quantitats durant els àpats. Substituir per altres fonts proteiques com el peix, els ous o altres d’origen vegetal com els llegums, el tofu o el seitan.
  • Substituir l’elevat consum de begudes alcohòliques i refrescos ensucrats per aigua. De cara a l’estiu fer infusions amb aromes, herbes aromàtiques com la menta o afegir fruita i gel picat per fer un refresc saludable. És una excel·lent idea per rebre convidats a casa i donar una alternativa a la ofrena del refresc comercial.
  • Procurar no comprar de forma habitual aliments precuinats, aliments amb un alt grau de processament o brioixeria industrial.
  • Consumir productes de qualitat, de temporada, de proximitat i el més ecològics possibles. La millor forma de controlar aquest factor és anar a comerços de confiança, on el tracte proper farà que hi hagi més probabilitat de que la peça/producte sigui d’una major qualitat.
  • Consumir oli d’oliva verge extra tant per cuinar com per amanir. Procurar que aquest no es cremi durant les coccions.

Al segon post de “Alimentació, estil de vida i càncer” es tractaran temes com falsos mites relacionant el consum de diferents aliments i grups d’aliments i la seva relació amb el càncer. No us el perdeu!

Experiència a l’Havana

L’Havana és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural. El desenvolupament econòmic de l’Havana es va deure, en gran part, a la seva ubicació geogràfica, que la va convertir en un dels principals centres comercials del Nou Món. Malgrat els esforços que el govern de Fidel Castro ha dedicat a portar la producció industrial a tots els racons de l’illa, l’Havana continua sent el centre d’una gran part de la producció nacional industrial. La tradicional indústria sucrera, que durant tres segles va sustentar l’economia illenca i que actualment es troba en fase de desaparició amb el tancament de més de cent centrals sucreres, està distribuïda en altres localitats. Però és a l’Havana on estan concentrades moltes de les instal·lacions que encara subsisteixen de la indústria lleugera, envasadores de productes càrnics i indústries químiques i farmacèutiques. Altres importants indústries situades a l’Havana són les plantes d’elaboració d’aliments, les drassanes, plantes d’assemblatge de vehicles, productores de begudes alcohòliques (especialment el rom), i de productes del tabac, especialment dels famosos havans, productes de renom internacional que vaig tenir l’oportunitat de provar.

L’havana la definiria com una ciutat caòtica en molts sentits, tot i que en aquest cas em centraré en la part alimentària.

Després d’experimentar una dràstica disminució en el flux de turisme cap a l’illa (causada, principalment, per la Gran Depressió, la fi de la llei seca als Estats Units i la Segona Guerra Mundial), l’Havana està tornant a ser des de fa anys centre d’atenció turística.

Els últims canvis ocorreguts a Cuba projecten una nova era de possibilitats: una economia que s’obre lentament, una millor relació amb els Estats Units després de dècades d’aïllament i un mar de turistes que podria millorar la sort de molts cubans. No obstant això, l’arribada massiva de visitants va augmentar la demanda d’aliments i això va causar un efecte dominat que està pertorbant les promeses del país.

Els turistes es veuen menjant, literalment, les racions dels cubans. A causa del bloqueig dels Estats Units, però també a causa de la mala planificació del govern, els productes es van dirigint a mans de turistes adinerats i els centenars de restaurants privats que atenen, cosa que ha provocat l’alça dels preus i dels armaris buits a la gran majoria dels supermercats.

Des de fa molt temps existeix una separació entre els cubans i els turistes, ja que els complexos hotelers de les platges i els hotels de La Habana s’han reservat als estrangers disposats a pagar més.

El problema principal recau en com el govern està enfocant el turisme. Elevar els preus de productes com cebes i pebres, o de fruites com les pinyes i les llimones, ha provocat que moltes persones ja no puguin comprar-los.

Els preus són astronòmics. Tal i com vaig poder observar comprant mig kilo de cebes i un quilo de tomàquets amb els preus actuals suposen més del deu per cent del sou d’un resident de l’Havana (aproximadament 25 dòlars al mes).

Inevitablement, com a Dietista-Nutricionista no podia deixar de pensar en la repercussió sanitària que  havia de suposar aquesta desorganització, increments massius de taxes de desnutrició i per altre banda augment de la prevalença de malalties cròniques com l’obesitat degut als desajustos calòrics, carències de vitamines i minerals essencials etc…

El president Raúl Castro va reconèixer l’augment dels preus dels productes agrícoles i va destacar que s’havia d’actuar per posar-los en un límit. Segons em van explicar, va dir que el govern revisaria (futur llunyà…) les causes de l’augment dels costos i castigaria als intermediaris que cometien manipulació de preus, amb límits per als preus de certes fruites i verdures.

La meva opinió personal és clara:

El govern ha fracassat constantment en l’hora d’invertir en el sector agrícola. La matèria prima que hi ha en aquella illa és or, tot i que és un exemple senzill vaig tenir l’oportunitat de prendre dues fruites del país per donar-les a tastar als meus familiars més propers i realment els hi van caure les llàgrimes al tastar-la.

El govern li dóna als cubans cartilles de racionament amb productes com a arròs, fesols i sucre, però no cobren articles com a aliments frescos. Els tractors i camions són limitats i habitualment s’espatllen, el que provoca que el producte es danyi en el camí. La ineficiència, la burocràcia i la corrupció també obstaculitzant la productivitat, mentre que la falta de fertilitzants redueix la producció (encara que els productes segueixen sent orgànics). Per altre banda es segueix utilitzant de forma freqüent animals de carga per fer tasques agrícoles i com a mitjà de transport. Però si no hi ha una bona disponibilitat alimentària per a les persones, com ha d’haver-hi per mantenir el bestia?

Conseqüència:

Amb l’ajuda de diferents vianants finalment vam aconseguir posar de peu el cavall, aparentment deshidratat i desnodrit.

 

Parlant amb diferents residents i sobretot amb els taxistes em va agradar a la reflexió lògica a la que es dirigien tots. Els economistes sostenen que fixar els preus pot desmotivar els camperols i venedors. Argumentant que si els preus tenen un límit tan baix que no poden obtenir guanys, per què molestar-se a treballar? La majoria tindrà que redirigir els seus productes al mercat privat o negre.

La frase que més em va sorprendre entre els cubans i cubanes amb els que vaig poder parlar durant l’aventura va ser:

Necessitem robar per subsistir amb qualitat de vida

 

Receptes d’estiu (II)


Sopa de meló (ingredients per 4 persones)
1kg de meló
300 g de porro
2 cullerades soperes d’oli d’oliva
1 iogurt natural (125gr)
200 ml d’aigua
Una mica de sal o pebre
50 g de pernil serrà (treure greix)
Una llesca de pa torrat de dos dits de gruix (20gr)

PREPARACIÓ

Trossegem el porro i el tirem en una paella tapada a foc molt lent amb les dues cullerades d’oli d’oliva. Per evitar que es cremi podem utilitzar una mica d’aigua i afegir-lo tranquil·lament durant la cocció fins que el porro quedi cuit i amb un lleuger toc daurat.

Preparem el meló, li traiem les llavors, la pell i ho triturem al costat del iogurt natural. Afegim el porro i ho tornem a triturar. És molt important a l’hora de servir utilitzar una copa freda i afegir una mica de pebre blanc o negre per sobre. No cal afegir sal.

En aquest cas per donar-li el toc de sofisticació, podem afegir dos tomàquets tipus cherry dins perquè el comensal els trobi per sorpresa i una petita llesca de pa torrat integral.

 


Truita de carbassó o espinacs o albergínia (ingredients para 4 persones)
5 ous
1 carbassó gran o una albergínia gran o un plat pla ple d’espinacs crus
1 ceba gran
4 cullerades soperes d’oli d’oliva
pebre negre

PREPARACIÓ

Rentem degudament la verdura que volem utilitzar, ja sigui el carbassó, els espinacs o bé l’albergínia. No li traiem la pell i la trossegem. En el cas dels espinacs, posar a bullir en aigua durant 8 minuts.

Pelem la ceba i la tallem en brounoisse (quadradets petits). El següent pas és posar la ceba en una paella on prèviament hem escalfat l’oli. Un cop la ceba ha quedat picada i doradeta afegim la verdura que hem triat i la deixem cuinar 4 minuts. En un colador escorrem l’oli i l’aigua sobrant de la preparació. Batem els ous sense que es faci escuma i barregem la combinació de verdures triada. Un cop ben barrejada la verdura amb els ous batuts, a foc lent volta i volta i … Llest per servir!

La presidenta del CoDiNuCat ha defensat la importància del dietista-nutricionista en l’atenció primària al Parlament de Catalunya

Comissió de Salut i menbres i col·laboradors de la Junta de Govern del CoDiNuCat
  • “El dietista-nutricionista és una inversió en salut perquè prevé les malalties que són molt costoses per al sistema públic de salut”.
  • Estalvia costos substancials en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris.

 

La Presidenta del Col•legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, la Dra. Nancy Babio, ha destacat la importància d’incorporar el dietista-nutricionista (D-N) a l’atenció primària per prevenir malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis de tipus 2, la hipertensió arterial i el càncer, en la compareixença que s’ha celebrat avui al Parlament de Catalunya, a la Comissió de Salut, davant dels representants dels grups parlamentaris. 

 

En la seva intervenció ha aportat dades molt rellevants: a Catalunya, segons l’enquesta de Salut de Catalunya:

  • Més del 50% dels adults pateixen excés de pes
  • El 24% de la població té la pressió arterial alta
  • El 20,9%, el colesterol elevat
  • El 7,4%, diabetis
  • El 10,9%, anèmia.

 

Ha destacat que la prevalença d’excés de pes en els infants és alarmant i que, a causa d’això;

“per primera vegada, els nens i nenes d’avui viuran menys que els seus pares per l’avenç de les malalties cròniques derivades de l’obesitat”.

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sis de cada deu malalties estan relacionades amb l’alimentació: hipertensió arterial, consum d’alcohol, colesterol elevat, deficiència de ferro, sobrepès i obesitat i diabetis. La Nancy Babio ha afegit que la mateixa OMS destaca que “la prevenció de l’obesitat i de les malalties cardiovasculars han de ser una prioritat de la salut pública” i en recomana el control mitjançant un tractament integral i multidisciplinari i amb la implicació de diversos professionals de la salut entre els quals destaca el dietista-nutricionista.

S’ha referit també a diversos estudis internacionals i nacionals que avalen que la incorporació del D-N en l’atenció primària estalvia costos substancials en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris

 

A Nova Zelanda: per cada dòlar invertit en tractament dietètic es produeix un estalvi de 6,40 dòlars en medicaments i en atenció hospitalària.

 

L’Associació Holandesa de Dietistes afirma, en un estudi fet l’any 2012, que cada euro invertit en un tractament dietètic suposa un estalvi de fins a quatre euros en altres costos de salut.

 

“Un tractament dietètic adequat és essencial en la promoció de la salut, en la prevenció i el tractament d’aquestes malalties cròniques”.

Campanya dels dietistes i nutricionistes a favor de persones afectades per celiaquia, diabetis i càncer

El Col•legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) ha creat un fons econòmic per oferir tractaments dietètics individualitzats a persones amb celiaquia, diabetis i càncer.

Els dietistes-nutricionistes col•legiats al CoDiNuCat podran oferir un abordatge dietètic i nutricional adequat a aquest tipus de malalts i contribuir a millorar-ne la qualitat de vida.

Això s’ho val! ha posat nom a l’acord amb les associacions d’afectats de celiaquia, diabetis, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer i la Creu Roja Catalunya, que consisteix a facilitar als afectats que estiguin en situació d’elevada vulnerabilitat uns vals bescanviables que els permetran anar a la consulta d’un dietista-nutricionista col.legiat per iniciar el tractament nutricional adequat a la seva malaltia, tenint en compte les circumstàncies personals.

Francesc Fernández, president de l’Associació de Diabètics de Catalunya, Sra. M. José Bonilla, directora de l’àmbit de Captació de Fons i Empresa de Creu Roja Catalunya, Dra. Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Dr. Ramón Miralles, president de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, Sra. Olga Cueta, presidenta de l’Associació de Celíacs de Catalunya i Dra. Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut

Aquesta ha estat la primera aportació de 10.000 euros que s’ha lliurat mitjançant uns vals, en format xec, als representants de diverses associacions perquè aquests els facin arribar als pacients més necessitats d’aquest tipus d’assistència. Aquesta acció s’inclou a l’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa del CoDiNuCat.

Durant la jornada, la Dra. Nancy Babio, presidenta del CoDiNuCat, va destacar que “Un abordatge dietètic adequat és essencial en la prevenció i el tractament de malalties cròniques i també en la millora de la qualitat de vida dels afectats, tant per aconseguir un bon estat nutricional com per evitar restriccions alimentàries innecessàries”.

La Dra. Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut, va destacar la figura del dietista-nutricionista en la salut pública. A més, va enumerar les actuacions de l’Agència que inclouen el dietista-nutricionista -revisió de menús escolars, elaboració de guies alimentàries en diferents etapes de la vida i el programa AMED, que identifica els establiments promotors de l’Alimentació Mediterrània-. D’altra banda, va donar suport a la iniciativa engegada pel CoDiNuCat i va recordar que calen solucions diferents en diferents situacions.

Si vols oferir els teus serveis a les persones beneficiades dels vals bescanviables (són 40 euros per val)  has d’enviar el present formulari emplenat a administracio@codinucat.cat amb l’assumpte: Àrea de Responsabilitat Social Corporativa. Indicant les teves dades – personals i de consulta – i seleccionant les entitats amb les quals vols col•laborar, així com l’autorització de difusió de les teves dades personals.

Medicant a la població per interessos econòmics

Seguir una dieta controlada en greix saturat, enriquida en fibra, proteïna de soja, esterols vegetals i ametlles redueix el colesterol de manera similar als fàrmacs que s’utilitzen amb aquesta finalitat.

 

 

El poder de seguir una alimentació saludable per la prevenció dels problemes cardiovasculars no està lo suficientment promoguda. En aquest text poso l’exemple de la medicació en pacients que tenen problemes amb els nivells de colesterol plasmàtic. Tot i que sembla ser que el colesterol no és un dels millors marcadors per definir la salut cardiovascular de la població, la falta de control d’aquests nivells seguint una alimentació equilibrada sol quedar en segon lloc, ja que desgraciadament és més senzill receptar “la pastilleta” per controlar l’alteració.

Els efectes de la fruita seca sobre la protecció cardiovascular semblen estar altament demostrats. Tot i això, encara la població general i els mitjans de comunicació no acaben de promoure el seu consum ja que temen un possible increment de pes associat al seu consum de fruits secs.

En un recent estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Toronto es va comparar l’efecte sobre els nivells de colesterol sobre 2 tipus d’intervencions dietètiques diferents: una dieta baixa en greix saturat i una intervenció dietètica intensiva que consistia en incrementar el contingut de fibra, esterols vegetals, proteïna de soja i ametlles a la dieta, tots ells aliments o components alimentaris que han demostrat el seu poder hipocolesterolemiant. A més a més es controlava el contingut de greix saturat de la dieta. Els resultats han estat clars: el poder demostrat en la disminució del colesterol de tots aquests aliments junts ha estat igual d’efectiu que introduir tractament farmacològic .

Així doncs, de nou els fruits secs demostren ser un mitjà eficaç per aconseguir la reducció dels nivells de colesterol en sang i aconseguir així un menor risc de patir un infart.

El Dr. Ros ha comparat en individus hipercolesterolèmics (individus amb xifres elevades de colesterol en sang) quins efectes té una dieta tipus mediterrània enfront d’una dieta rica en nous. Un cop més es va demostrar aquest nou efecte protector de les nous. A més de promoure un millor perfil lipídic, van observar que els vasos sanguinis responien millor a situacions d’estrès. Els resultats van mostrar que la dieta enriquida en nous provocava una millora elasticitat vascular; és a dir, que després del consum de nous, les nostres artèries i venes reaccionaven millor davant la demanda de sang de l’organisme, dilatant-se per afavorir així el flux sanguini. A més, la dieta rica en nous s’associava també a una disminució de les anomenades molècules d’adhesió, és a dir molècules relacionades amb la formació de la placa d’ateroma, causant de l’obstrucció vascular.

Cada vegada som més els investigadors que intentem promoure el consum de fruits secs degut als beneficis demostrats. A més a més les dades actuals demostren que el consum de fruita seca no s’associï a un increment de pes, fet que preocupa a la població, sinó més aviat al contrari, alguns estudis demostren reduccions del pes associades al seu consum.

Consumeix diàriament un grapat de fruits secs, i si pot ser, en la seva versió crua.

Receptes d’estiu

 

GASPATXO

INGREDIENTS
  • Tomàquet
  • Pebrot vermell
  • Ceba
  • Un all
  • Molla de pa
  • Vinagre
  • Sal
  • Oli
  • Aigua

MANERA DE FER-HO

Es posen al “minipimer” les tomates, el pebrot, la ceba, l’all, una molla de pa grosseta, una mica de vinagre, sal, oli i aigua i es tritura bé.

Després es passa pel colador tot el contingut del “minipimer” per tal de retirar les llavors.

La quantitat d’aigua serà la necessària per tal d’obtenir un suc ni massa clar ni massa espès.

 

ESPAGUETTI AMB FRUTO DI MARE

INGREDIENTS
  • Dos pebrots verds llargs
  • Una ceba
  • Una tomata
  • Dos grans d’all
  • 500 grams d’espagueti
  • 300 grams de petxines
  • Una pastilla de brou
  • Sal i oli

MANERA DE FER-HO

En una paella s’hi posa un raig d’oli, els pebrots tallats a trossets i es couen lentament; Quan estan una mica cuits si afegeix la seva ratllada i quan està una mica daurada s’hi afegeix la tomata i les petxines que abans haurem posat al vapor perquè s’obrin (el suc que deixin les petxines s’incorpora al sofregit) i es deix coure una mica fins que el sofregit estigui ben cuit.

En una paella gran s’hi posa el contingut del sofregit, els espaguetis i l’aigua calenta junt amb la pastilla de brou ja dissolta. Es cou durant 20 minuts aproximadament (si cal s’hi afegeix més aigua).

Nova polèmica entre els productes làctics i les begudes vegetals

Les begudes vegetals no són substituts dels productes làctics.
Les begudes vegetals no són substituts dels productes làctics.

 

Les comparacions entre els productes làctics i les begudes vegetals (mal anomenades llets vegetals) ha arribat a un extrem. La població confon el concepte de tal forma que creu que aquest nou grup d’aliments poden ser substituts dels productes làctics com la llet o bé el iogurt. El consum de les begudes vegetals en comptes d’estar promogut per especialistes del món de la nutrició, aplicant resultats científics, està sent promocionat per personatges que actuen donant opinions sense fonament científic i per moviments d’estils de vida que actualment estan de moda, com el veganisme, filosofia de vida totalment saludable, sempre i quant és faci correctament.

El malentès comença en comentaris com: – Els làctics no són imprescindibles, pots utilitzar begudes vegetals per cobrir els requeriments de calci (Ca)- .

Els productes làctics no son essencials, ningun aliment és essencial. El problema recau en que per cobrir els requeriments de Ca els producte làctics com la llet, el iogurt o el formatge faciliten molt la feina.

Exemple:

El consum de dos iogurts al dia aporta aproximadament 350 mg de Ca. Tenint en compte que un adult sa requereix aproximadament de 800 mg/dia de Ca, el consum d’una ració de làctics cobriria més del 40% dels requeriments nutricionals del micronutrient. Per poder substituir el Ca provinent del consum d’un got de llet o de dos iogurts cal consumir aproximadament: 376 gr de nous/dia o 181 gr d’avellanes/dia o 600 gr de molls/dia o 700gr de seitons / dia o 400gr d’espinacs crus/dia.

Les begudes vegetals tenen un 40% menys de nutrients i de forma general un contingut en sucre simples desorbitats, algunes d’elles iguals que alguns refrescs.  Els atacs contra el consum de productes làctics no estan justificats, ni recolzats per las ciència. Per aquest mateix motiu la Unió Europea proclama que les begudes vegetals no podran ser anomenades llets vegetals.

La ciència de forma consistent a pogut desmuntar els diferents mites al voltant del consum de làctics. Mites com que el consum de llet i iogurt està associat amb un increment del risc de patir càncer, mucositats, asma, problemes respiratoris i un increment del greix corporal.

No és normal que el pes de la ciència quedi trepitjat per opinions no científiques de personatges, gurus que fan “mal ús” de blogs i xarxes socials, no es normal que el consum de productes que demostren ser saludables pel ser humà s’estiguin deixant de consumir.

Si la teva filosofia de vida t’ho permet, consumeix 3 racions de làctics al dia, en forma de llet, iogurt i formatge, en la seva versió original, sense ser ni ensucrats ni descremats. Si pel motiu que sigui no en pots/vols consumir, no caiguis en l’error de buscar la resposta per internet, acut a un Dietista-Nutricionista col·legiat per a que t’assessori.