IVA just al pa integral

L’IVA del pa integral baixa al 4% a partir de l’1 de juliol

No tenia cap sentit que el pa, un producte bàsic en la nostra alimentació i protagonista en el patró de dieta que seguim al mediterrani, estigués sent recomanat pels dietistes-nutricionistes a la població en la seva versió integral per ser més saludable i s’hagués de pagar un IVA més elevat.

Els beneficis del consum de pa integral els veiem reflectits en millores sobre pes corporal i també sobre el risc de patir malalties cardiovasculars. També hi ha estudis epidemiològics que assenyalen que el seu consum disminueix el risc de patir càncer de còlon. En diferents assaigs clínics s’ha vist que aquelles persones que prenen aliments integrals, com és el pa integral, tenen menors nivells de colesterol dolent en comparació amb els que els consumeixen refinats. Totes aquestes evidències científiques són summament importants, segons l’Organització Mundial de la Salut a Espanya les malalties cardiovasculars i el càncer causen, respectivament, el 31% i el 28% de les morts. Tanmateix la incidència d’obesitat i sobrepès al nostre territori està per sobre del 25% i amb previsió de superar el 30% en 2025 (aquesta tendència és més gran en homes que en dones).

Més del 90% del consum de pa a Espanya és blanc i urgeix canviar aquesta tendència.

El pa blanc (refinat) és el que té menys nutrients i sobre tot menys fibra té un IVA del 4% mentre que el pa integral, aquell que realment ha demostrat ser més beneficiós per la salut de les persones, l’estem pagant a un IVA aplicat del 10%.

S’HA ACABAT!

Gràcies a la iniciativa de diferents experts en el camp de la nutrició ens els quals es troben el Professor Jordi Salas-Salvadó i la Dra. Nancy Babio i la força de les següents institucions científiques: la Societat Espanyola de Arteriosclerosi, els Col·legis de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Múrcia, la Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de biosistemes de la Universitat Politècnica de Madrid, entre altres institucions de ciències de la salut i l’alimentació s’ha aconseguit!

El Govern ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret pel qual s’aprova la nova norma de qualitat per al pa, que inclou una reducció de l’IVA al 4% per pans integrals i d’altres cereals diferents al blat.

Tothom a menjar el pa en la seva versió integral!

Referència: https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-6994

Anuncis

Neix Calories Buides – Ciència amb Transparència

DSC_0958

Es renova el Blog de Nutrició “Una bona Vida” del Diari Més Digital sota el nom CALORIES BUIDES. Ciència amb Transparència.

El blog creat pel dietista-nutricionista Guillermo Mena Sánchez agafa en cara més força amb la nova col·laboració de la Dra. Nerea Becerra-Tomas experta en nutrició i metabolisme i epidemiologia nutricional.

L’objectiu del blog és informar al ciutadà de peu dels avenços en el món de la nutrició, la dietètica i la suplementació. Els investigadors reivindiquen que actualment existeixen masses blogs i articles fraudulents publicats sense filtre arreu dels mitjans de comunicació. Aquesta imprudent actuació està creant molta confusió al ciutadà fent que acabi allunyant-se d’un estil de vida saludable.

El blog cada 15 dies publicarà un article amb els avenços de la ciència amb total transparència. Aquest article també estarà enllaçat al compte d’instagram caloriesbuides.

Dieta, àcid úric i risc de patir hiperuricèmia

Tenir l’àcid úric elevat al plasma (a la sang) és una alteració metabòlica que pot conduir a problemes de salut greus, alguns d’ells crònics. Segons estudis epidemiològics, la prevalença d’hiperuricèmia en les darreres dècades ha augmentat ràpidament a tot el món.

Patir aquesta alteració s’ha associat amb un major índex de massa corporal (IMC) i una major circumferència de la cintura (1,2). En persones obeses, es recomana mesurar de manera rutinària els nivells d’ àcid úric del plasma per prevenir la hiperuricèmia (concentracions elevades d’àcid úric a la sang). En la majoria dels casos, les investigacions epidemiològiques han considerat el rang anormal quan la concentració d’àcid úric és superior o igual a 6 mg/dl en dones i 7 mg/dl en homes (3).

La hiperuricèmia, no s’associa només a un major risc de patir gota, sinó també amb diversos factors de risc cardiovascular com la pressió arterial elevada (4), la hipertrigliceridèmia (5) i la disminució de la funció renal (6) i les següents malalties prevalents: diabetis mellitus tipus 2 (T2D) (7), hipertensió (8), lobesitat (9), síndrome metabòlica (MetS) (10) i malaltia cardiovascular (CVD) (11) (12).

Com podem controlar a nivell dietètic els nivells d’àcid úric?

Basant-nos en l’evidència científica que hi ha fins al moment, hem de destacar que el tractament farmacològic (al·lopurinol i febuxostat) és el que juga un paper fonamental en la disminució dels nivells d’àcid úric. No obstant, podem evitar/limitar el consum de certs aliments que semblen incrementar els nivells d’àcid úric. És important destacar, que el nivell d’evidència al respecte, no és molt alt, i la gran majoria de resultats s’han obtingut d’estudis d’intervenció amb mostres petites o bé d’estudis observacionals o opinions d’experts.

No obstant amb l’evidència actual hem elaborat la següent taula en la que s’indica quins aliments estarien més i menys aconsellats per mirar de prevenir alteracions en els nivells d’àcid úric plasmàtics:

Evitar Limitar Encoratjar
Vísceres (ronyons, fetges, cervells, etc.) Carn vermella (porc, vedella, corder)

Marisc

Productes làctics descremats
Refrescos endolcits amb xarop de blat de moro Sucs naturals

Refrescos en general

Brioixeria/Postres processats

Sal de taula

Sucre blanc o morè

Verdures, hortalisses i fruites
Alcohol    

És important destacar que actualment s’estan fent investigacions per conèixer la relació entre el consum de diferents grups alimentaris i el risc de patir hiperuricèmia en persones d’avançada edat amb obesitat i síndrome metabòlic.

 

  1. Tanaka K, Ogata S, Tanaka H, et al. The relationship between body mass index and uric acid: a study on Japanese adult twins. Environ Health Prev Med. 2015;20:347–53.
  2. Wang H, Wang L, Xie R, et al. Association of Serum Uric Acid with Body Mass Index: A Cross-Sectional Study from Jiangsu Province, China. Iran J Public Health. 2014;43:1503–9.
  3. Zhu Y, Pandya BJ, Choi HK. Prevalence of gout and hyperuricemia in the US general population: The National Health and Nutrition Examination Survey 2007-2008. Arthritis Rheum. 2011;63:3136–41.
  4. Masuo K, Kawaguchi H, Mikami H, et al. Serum Uric Acid and Plasma Norepinephrine Concentrations Predict Subsequent Weight Gain and Blood Pressure Elevation. Hypertension. 2003;42:474–80.
  5. Conen D, Wietlisbach V, Bovet P, et al. Prevalence of hyperuricemia and relation of serum uric acid with cardiovascular risk factors in a developing country. BMC Public Health. 2004;4:9.
  6. Desai RJ, Franklin JM, Spoendlin-Allen J, et al. An evaluation of longitudinal changes in serum uric acid levels and associated risk of cardio-metabolic events and renal function decline in gout. Shimosawa T, editor. PLoS One. 2018;13:e0193622.
  7. Dehghan A, van Hoek M, Sijbrands EJG, et al. High Serum Uric Acid as a Novel Risk Factor for Type 2 Diabetes. Diabetes Care. 2008;31:361–2.
  8. Perlstein TS, Gumieniak O, Williams GH, et al. Uric Acid and the Development of Hypertension. Hypertension. 2006;48:1031–6.
  9. Ali N, Perveen R, Rahman S, et al. Prevalence of hyperuricemia and the relationship between serum uric acid and obesity: A study on Bangladeshi adults. Bjornstad P, editor. PLoS One. 2018;13:e0206850.
  10. Lee Y-B, Jun JE, Lee S-E, et al. Utility of Serum Albumin for Predicting Incident Metabolic Syndrome according to Hyperuricemia. Diabetes Metab J. 2018;42.
  11. Zhang C, Jiang L, Xu L, et al. Implications of Hyperuricemia in Severe Coronary Artery Disease. Am J Cardiol. 2018;
  12. Strazzullo P, Puig JG. Uric acid and oxidative stress: Relative impact on cardiovascular risk. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2007;17:409–14.

Menjar ràpid s’associa a un major risc de tenir uns nivells alts de triglicèrids en sang

Un estudi suggereix que menjar ràpid augmenta en un 59% el risc de hipertrigliceridèmia, un factor de risc per a la malaltia cardiovascular.

 

El grup d’investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i del CIBEROBN (Centro de Investigación Biomédica en Red Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) ha valorat la relació entre la velocitat d’ingesta en els principals temps de menjar amb el risc de patir hipertrigliceridèmia en persones d’avançada edat amb elevat risc cardiovascular, observant que a major rapidesa a l’hora de menjar més risc existia de presentar triglicèrids elevats en sang. En el treball publicat a la revista Nutrients al gener de 2019, els investigadors van observar que, en comparació amb els participants que menjaven a una velocitat més lenta, aquells que van reportar menjar més ràpidament van presentar un 59% més de risc de patir hipertrigliceridèmia (un factor de risc de malaltia cardiovascular). Aquest estudi ha estat realitzat en el marc de l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) amb la participació de 792 voluntaris del centre Reus-Tarragona, els quals van ser reclutats a través dels Centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut de les comarques de Tarragona. Els investigadors atribueixen aquest augment del risc de tenir valors elevats de triglicèrids en sang al fet que una ingesta ràpida d’aliments afavoriria una sensació tardana de sacietat. D’aquesta manera, les persones continuarien menjant a causa de la manca de sacietat, tot i haver cobert les seves necessitats energètiques i nutricionals. A més, la ingesta d’una gran quantitat d’energia durant un període curt de temps, afavoriria pics més sostinguts en la glucosa plasmàtica i de la insulina, la qual cosa podria estimular la producció de greixos al fetge i, per tant, produir un augment dels nivells de triglicèrids en plasma. Considerant els resultats observats, els investigadors han conclòs que les estratègies d’intervenció dirigides a disminuir la velocitat en la ingesta d’aliments podrien ser útils per combatre les malalties cardiometabòliques.L’estudi ha estat coordinat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha realitzat la investigadora predoctoral Indira Paz-Graniel i ha sigut liderat per la Dra. Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al CIBEROBN i el catedràtic Jordi Salas-Salvadò, director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBEROBN tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Paz-Graniel, I.; Babio, N.; Mendez, I.; Salas-Salvadó, J. Association between Eating Speed and Classical Cardiovascular Risk Factors: A Cross-Sectional Study. Nutrients 2019, 11, 83. https://www.mdpi.com/2072-6643/11/1/83

Investigadors de la URV i l’IISPV demostren que l’omega 3 beneficia la qualitat de l’esperma

La infertilitat afecta un 15% de la població mundial i és reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut com un problema global de salut pública. A més, els últims anys també s’ha demostrat que la qualitat de l’esperma empitjora en països industrialitzats, relacionat amb un estil de vida amb estrès, consum de drogues, tabac i alcohol i dietes no saludables.

Un grup d’investigadors Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha demostrat que l’omega 3, entre d’altres suplements de la dieta, beneficien la qualitat de l’esperma.

L’estudi, publicat a la revista científica Advances in Nutrition, és la més extensa i actualitzada revisió sistemàtica de tots els estudis clínics que relacionen els diferents nutrients i suplements amb la fertilitat masculina. Els investigadors han analitzat qualitativament els resultats de 28 estudis -i quinze d’ells, cuantitativamente- d’intervenció nutricional amb 2.900 participants i conclouen que diversos suplements podrien millorar la fertilitat masculina. Així, els suplements a base de seleni, zinc, àcids grassos omega-3 i coenzim-Q10 s’associa a un augment en la concentració espermàtica.

De la seva banda, els de seleni, zinc, àcids grassos omega-3, coenzim-Q10 i carnitines es relaciona amb una millora de la mobilitat espermàtica. Finalment, els de seleni, àcids grassos omega-3, coenzim-Q10 i carnitines provoca un efecte positiu en la morfologia dels espermatozoides.

Tanmateix, el treball no ha provat que el consum d’aquests suplements pugui augmentar la probabilitat de concebre un fill de manera natural o per tècniques de reproducció assistida i apunta que cal seguir investigant amb una mostra més gran.

El consum de iogurt i formatge s’associa amb una millor qualitat de la dieta i perfil càrdio-metabòlic

Les persones que mengen més iogurt segueixen una dieta i estil de vida més saludables

Un estudi avalua més de 6.500 homes i dones amb obesitat i un elevat risc de patir malalties cardiovasculars i constata els beneficis de consumir làctics fermentats. Cada cop són més les evidències científiques que demostren que consumir  productes làctics quan es segueix una dieta equilibrada i saludable està associat a beneficis cardio-saludables. Pocs estudis, però, han avaluat l’associació entre el consum de làctics i el risc de tenir síndrome metabòlica, una  agrupació de factors de risc cardiovasculars (obesitat abdominal, pressió arterial elevada, augment de sucre a la sang, colesterol HDL baix i nivells elevats de triglicèrids en sang) que s’associa a més risc de patir malalties del cor i diabetis. Ara, investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb 23 grups d’investigació d’arreu del país pertanyents a l’estudi PREDIMED-Plus (Prevenció amb Dieta Mediterrània) han dut a terme aquest estudi avaluant més de 6.500 homes i dones d’una mitjana d’edat de 65 anys amb obesitat i un elevat risc de patir malalties cardiovasculars.

Els autors van observar que aquelles persones que tenien un consum més freqüent de làctics fermentats, especialment de iogurt, tenien una major adherència a la dieta mediterrània. A més a més, consumien més fruita, verdura i hortalisses, productes integrals, peix, fruits secs i menys alcohol, productes refinats com el pa o l’arròs blanc, galetes, etc. Aquests participants també fumaven menys, suggerint que el consum d’aquests aliments és un possible marcador de la qualitat de la dieta i d’un estil de vida saludable. A més a més, aquelles persones que consumien una porció de 50g al dia (aproximadament 5 daus) de formatge de diversos tipus (fresc, curat, semi-curat, manxec, ricotta, emmental…), tenien menys risc de tenir hipertrigliceridèmia i colesterol-HDL baix (el tipus de colesterol bo per la salut).

El iogurt i el formatge són aliments nutricionalment densos, amb una matriu de nutrients que els fa únics. És caracteritzen per tenir un elevat contingut en proteïna d‘alta qualitat, calci de fàcil absorció, entre altres minerals, vitamines i bacteris potencialment beneficiosos per a la salut. Segons els investigadors, “els resultats obtinguts en aquest estudi es poden explicar a través de diferents mecanismes condicionats pels components intrínsecs d’aquests aliments”.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Nutrition, Metabolism and Cardiovascular Diseases al Juliol de 2018. El treball, ha estat realitzat per l’investigador pre-doctoral Guillermo Mena-Sánchez i dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Referència: Guillermo Mena-Sánchez, Nancy Babio, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Helmut Schröder, Jesus Vioque, et al. Fermented dairy products, diet quality and cardio-metabolic profile in a Mediterranean cohort at high cardiovascular risk. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2018. DOI: https://doi.org/10.1016/j.numecd.2018.05.006

Relacionen el consum habitual de iogurt descremat amb la reducció del risc d’aparició de cataractes

L’estudi ha fet el seguiment de 5.860 participants adults amb alt risc cardiovascular durant més de cinc anys. Durant el treball s’han documentat el nombre de cataractes i s’ha relacionat amb el consum de diferents tipus de lactis

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i de l’ Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, han avaluat la relació entre el consum de làctics i el risc d’aparició de cataractes.
Les cataractes no tractades són una de les principals causes de ceguera al món, una patologia oftalmològica altament associada amb l’envelliment, però també té altres factors que predisposen a un major risc com són la diabetis, l’obesitat i l’hàbit tabàquic. Alguns factors dietètics també poden afectar la formació de cataractes.

Un estudi publicat el 2017 per la Unitat de Nutrició Humana de la URV ja va trobar una relació positiva entre el consum elevat de vitamina K i un menor risc de patir cataractes. Seguint aquesta línia de recerca, s’ha avaluat l’associació amb el consum dels diferents tipus de productes làctics. El treball, realitzat per la investigadora predoctoral Lucia Camacho, i liderat per la investigadora Mònica Bulló i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, ha avaluat 5.860 participants adults amb alt risc cardiovascular. Es van documentar un total de 768 cataractes en una mitjana de seguiment de 5,6 anys. Després d’analitzar els diferents grups de làctics (làctics totals, llet, iogurt descremat i formatge) els resultats demostren que els individus amb un major consum de iogurt descremat, els qui el consumien de forma habitual, presentaven un menor risc de patir cataractes.

Els mecanismes mitjançant els quals es produeix la formació de les cataractes  no estan encara clars, encara que cada vegada es mostra major evidència que processos inflamatoris i oxidatius jugarien un important rol. Com que la dieta pot ser capaç de modular aquests processos, el consum de certs aliments hi podria estar associat. Els productes làctics són naturalment rics en proteïnes i micronutrients importants per a la salut com el calci, magnesi, fòsfor i vitamines A i B12; a més de presentar un perfil particular d’hidrats de carboni i greixos. Aquesta matriu saludable que presenten aquest grup d’aliments sembla ser la responsable d’aquests beneficis oposats. Estudis previs han demostrat a més que incloure aquests productes en un patró de dieta saludable comporta a millores en la salut com disminuir el risc d’aparició de malalties com a diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica.


Camacho-Barcia, L., Bulló, M., García-Gavilán, J.F. et al. “Dairy products intake and the risk of incident cataracts surgery in an elderly Mediterranean population: results from the PREDIMED study” European Journal of Nutrition  (2018). https://doi.org/10.1007/s00394-018-1647-8.

«De vegades comprar al supermercat és com entrar en un camp de mines»

Els autors del receptari, que es va presentar la setmana passada, a la redacció del Més a Tarragona.

(Reproducció de la entrevista publicada al Diari Més el 21 d’abril de 2018)

GUILLERMO MENA I ANNA MORENO AUTORS DEL LLIBRE ‘PIM, PAM ¡FUEGO!’

Mena, dietista i nutricionista, i Moreno, administrativa i amant de la cuina, han publicat un receptari per menjar de manera creativa i saludable
—Han escrit el llibre a dues mans. Com es gesta, aquest projecte?
—Guillermo Mena (G.M.): Feia molt de temps que tenia aquesta idea. Li deia a la meva mare, que m’ha ensenyat moltes receptes, però a causa de la falta de temps, el projecte s’anava ajornant. Fins que vaig topar amb l’Anna.

—Anna Moreno (A.M.): Vaig conèixer el Guillermo en una etapa de la meva vida en què, hormonalment, em trobava molt malament. Obria l’armari i els pantalons no em cordaven, la faldilla que més m’agradava no m’entrava… I com que el coneixia, hi vaig parlar per veure si em donava alguna solució. Em va dir que es podia treballar, però que seria lent. I ara, el resultat és visible. També tenia al cap fer alguna cosa com aquesta, explicar el que em va passar a mi i que es pot menjar bé, i de tot, sense engreixar-se, que no cal menjar tot el dia verd, com un conill.

—A qui s’adreça, el seu manual de cuina?
—G.M: El llibre és una eina per cuinar, i pensem que pot ser útil sobretot per a les persones que no tenen temps, per una mala organització. Hi ha unes 25 receptes amb un quadre de menús equilibrats i una llista de la compra. D’altra banda, cada recepta s’acompanya d’una recomanació nutricional que ataca els diferents mites associats al menjar,  que es difonen per internet i que no estan científicament contrastats. Però, sobretot, vol respondre a una pregunta que em va fer l’Anna: «Estic alimentant bé a la meva família?».

—Quins són els errors més comuns en l’alimentació del dia a dia?
—G.M: Aquesta pregunta és complicada, perquè com a professionals sanitaris, el que hem de fer és personalitzar cada cas. El que sí que ens trobem és que cada vegada sembla més difícil posar-se a la cuina per falta de temps o mala organització. Però amb les receptes del llibre demostrem que si t’organitzes una mica, pots menjar bé sense haver d’anar al que és més fàcil, comprar menjar barat i accessible, però nutricionalment pobre i altament processat: el fast food.

—És un llibre de menjar saludable, però inclou receptes suculentes, com la pizza o els ous amb patates.
—A.M.: Totes són receptes que jo ja feia.  Per què no hem de poder menjar ous amb patates? I un sofregit? El pots menjar, sempre que el cuinis d’una manera concreta. La clau és la manera de cuinar.

—Es pot menjar saludable comprant únicament al supermercat?
—A.M.: Sí, però cal tenir molta cura amb el que es compra i mirar bé l’etiquetatge.
—G.M: El que diu l’Anna és clau. Al supermercat hi ha de tot, però de vegades és com entrar en un camp de mines. Et pots trobar, per exemple, amb un gall dindi que té un 36% de gall dindi, la resta és porc, i pot portar fins i tot trufa i pistatxo. Cal llegir l’ordre dels ingredients a l’etiqueta, perquè per llei han d’estar ordenats de més quantitat a menys. Si agafes un pa de motlle, i veus que el segon ingredient és el sucre, canvia’l. Jo m’he vist obligat a anar amb els pacients al supermercat. Hi dediquem un dia, però m’asseguro que aquella persona sabrà comprar bé per sempre.

—De quina manera ens ajuda, planificar el menú setmanal, a l’hora de menjar millor?
—A.M.: Ens fa estalviar temps, i saber, quan comences la setmana, que tot està organitzat. Llavors no caus en la temptació d’acabar malmenjant o comprant menjar fet.  I penso que és important que la resta de la casa col·labori, en aquesta planificació, per fer menús que agradin.
—G.M: Com més aviat introduïm la resta de la família a la cuina, millor. D’aquesta manera, amb el temps, la quantitat d’aliments que consumiran serà molt més àmplia.

El consum de lactis i llet descremada s’associa a un menor risc de desenvolupar càncer colorectal

 

Resultats de l’estudi PREDIMED (PREvenció amb DIeta MEDiterrànea) suggereixen una associació protectora entre el consum de lactis, especialment de llet baixa en greix, i el risc de desenvolupar càncer colorectal.

El càncer causa una de cada vuit morts al món i afecta aproximadament una de cada quatre dones i un de cada tres homes durant la seva vida. Un dels càncers amb major prevalença és el càncer colorectal, el qual s’ha relacionat de forma important amb un estil de vida occidentalitzat.

Existeixen evidències robustes que han relacionat el consum d’aliments com les carns vermelles i processades, així com la ingesta de begudes alcohòliques amb el desenvolupament de càncer colorectal. No obstant, es necessiten més estudis que analitzin l’associació entre el consum d’aliments com els productes lactis, els quals són àmpliament consumits en el context de la Dieta Mediterrània, i el desenvolupament d’aquest tipus de càncer.

Amb la finalitat d’aprofundir sobre aquesta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres grups d’investigació de l’estudi PREDIMED, han avaluat l’associació entre el consum de lactis i els diferents subtipus de lactis, i el risc de desenvolupar càncer colorectal en individus amb elevat risc cardiovascular.

Després d’analitzar dades de 7.216 participants de 55 a 80 anys, durant un seguiment de 6 anys, han observat que aquells individus amb un consum superior de lactis totals (564 g/d, aproximadament 2,5 gots de llet diaris), en comparació amb aquells amb un baix consum, presentaven un 45% menys risc de desenvolupar càncer colorectal. Del total de lactis que consumien aquest grup tres quartes parts eren descremats.

També es va observar que un consum elevat de llet desnatada i semidesnatada (407 g/d, 2 gots diaris) s’associava a un 46% menys risc de desenvolupar aquest tipus de càncer, comparat amb els que tenien un baix consum d’aquest tipus de lactis.

D’altra banda, els investigadors no han detectat un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal associat al consum d’altres subtipus de lactis com el iogurt o el formatge. Tampoc van observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s’associïn a un major risc de càncer colorectal.

El principal mecanisme que pot explicar el potencial efecte beneficiós del consum de lactis, especialment de llet baixa en greix, amb el risc de càncer colorectal és el seu contingut en calci. S’ha vist que el calci pot exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. D’altra banda, altres components naturalment presents en els lactis com l’àcid butíric o l’àcid linoleic conjugat també poden tenir un efecte protector.

Segons els investigadors d’aquest estudi, si bé aquests resultats mostren que la llet desnatada s’associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar els productes lactis sencers. Tot i que es necessiten més estudis que aprofundeixin en aquest àmbit, degut a aquests beneficis entre d’altres coneguts, és raonable promoure el consum de llet.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica International Journal of Cancer a l’abril de 2018 i ha estat dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)

Referencia: Laura Barrubés, Nancy Babio, Guillermo Mena-Sánchez, Estefania Toledo, Judith B. Ramírez-Sabio, Ramón Estruch, Emilio Ros, Montserrat Fitó, Fernando Arós, Miquel Fiol, José Manuel Santos-Lozano, Lluís Serra-Majem, Xavier Pintó, Miguel Ángel Martínez-González, José Vicente Sorlí, Josep Basora, Jordi Salas-Salvadó. “Dairy product consumption and risk of colorectal cancer in an older Mediterranean population at high cardiovascular risk”. International Journal of Cancer (2018). https://doi.org/10.1002/ijc.31540

Controvèrsia amb els llegums amb el càncer i la malaltia cardiovascular

Fins a la data, tot i que els llegums han estat considerades com un dels factors dietètics que poden oferir protecció contra la malaltia cardiovascular (MCV) i diferents tipus de càncer, que el 2012 van representar 17,5 i 8,2 milions de morts a tot el món, respectivament, l’associació entre llegums i mort per MCV o càncer amb prou feines ha estat estudiada.

Per tal d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, els investigadors del CIBEROBN, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, han avaluat l’associació entre el consum de llegums totals i els seus diferents subtipus i el risc de mortalitat per MCV, càncer i per totes les causes en individus amb alt risc cardiovascular.

Els investigadors han analitzat 7.212 participants amb alt risc de malaltia cardiovascular després de sis anys de seguiment. Els resultats han revelat que en comparació amb aquells individus amb un menor consum de lleguminoses totals – llenties, cigrons, mongetes i pèsols aquells individus amb un consum més alt tenien un 49% menor risc de mortalitat per càncer. Pel que fa a les diferents espècies de llegums, les llenties es van associar amb un 37% menor risc de mortalitat per càncer. Per contra, aquells participants amb un major consum de llegums i particularment mongetes durant el seguiment en comparació amb aquells individus amb un consum menor, tenien un major risc de mortalitat per malaltia cardiovascular.

 

L’efecte protector del consum total de llegums i llenties sobre el risc de mortalitat per càncer es pot explicar per diversos mecanismes potencials, entre els quals el més important sembla ser el seu alt contingut de polifenols, predominantment àcids fenòlics i flavonoides. A més, els llegums són una bona font de fibra dietètica, vitamina E i B, seleni i lignans, tots components dietètics amb reconegudes accions contra el càncer.

Segons els investigadors d’aquest estudi, els resultats contradictoris en relació a la mortalitat per càncer i malaltia cardiovascular, són importants, i els professionals de la salut han de conèixer els possibles beneficis i perills del consum de llegums i, especialment, les mongetes. “Una pregunta que els genera, llavors, és si algunes persones són més propenses a efectes del consum de llegums, o de determinats llegums, com podrien ser les mongetes que es van associar a un major risc de mortalitat per malaltia cardiovascular.

Calen futures investigacions per poder respondre a aquest interrogant “, aclareixen els especialistes. L’estudi, publicat a la revista científica Clinical Nutrition al febrer de 2018, ha estat dirigit per Christopher Papandreou i la Dra. Nerea Becerra-Tomás, investigadors postdoctorals a la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, i el professor Jordi Salas-Salvadó, investigador principal del CIBEROBN, cap de la Unitat de Nutrició Humana i Director Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus, tots dos membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

 

Referencia:

Papandreou C, Becerra-Tomás N, Bulló M, Martínez-González MÁ, Corella D, Estruch R, Ros E, Arós F, Schroder H, Fitó M, Serra-Majem L, Lapetra J, Fiol M, Ruiz-Canela M, Sorli JV, Salas-Salvadó J. Legume consumption and risk of all-cause, cardiovascular, and cancer mortality in the PREDIMED study. Clinical Nutrition (2018). DOI: 10.1016/j.clnu.2017.12.019