Més sucre? Doncs paga més


El consum de sucre simple s’ha relacionat de forma consistent amb canvis en la composició corporal i un augment de pes. Cal recordar que l’obesitat ha estat relacionada amb un augment del risc de patir diferents malalties, com alguns tipus de càncer. Limitar el consum de sucre és una mesura adequada prevenir canvis de composició corporal, caries entre altres malalties diferents.

La última recomanació ferma de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és reduir el contingut de sucres simples a menys del 10% de la ingesta calòrica total. Tot i que hi ha una recomanació condicional de procurar reduir-los a menys del 5% del valor calòric total de la dieta. És a dir que si un individu necessita diàriament 2000 kcal, la recomanació estableix que no superi els 10-20 grams al dia.

Ahir dilluns 1 de maig va entrar en vigor l’impost sobre les begudes ensucrades a Catalunya. Aquesta iniciativa del Govern és deguda en principi a les declaracions de la mateixa OMS. L’impost afectarà de la següent manera: Les begudes que tinguin de 5-8 grams per cada 100 mil·lilitres tindran una taxa de 0.08 cèntims per litre.  Les que tinguin més, tindran una taxa de 0.12 cèntims per litre. És a dir que per cada dos litres de producte el prou podria arribar a pujar 24 cèntims. La recaptació de diners estimada és de xifres milionàries.

El problema està en el sucre en si mateix? Li hem de tenir pànic? L’hem de prohibir?

No. S’ha de controlar la seva ingesta de forma estricte. Ja que el consum actual és desorbitat. El sucre actualment és l’enemic per molta gent, segons molts professionals és el nou verí ocult dels aliments. És certa aquesta afirmació? En part se’ls hi podria donar la raó ja que hi ha productes que tenen quantitats desorbitades. La gran majoria productes amb un alt grau de processament, galetes, brioixeria, postres làctics en son bons exemples. A més a més de forma majoritària els productes més ensucrats son els que en la seva composició tenen altres components que deixen molt que desitjar com els greixos vegetals hidrogenats  com l’oli de palma.

De totes formes, en el cas dels làctics hi ha evidència científica que demostra que durant la infància aquells nens que prenen iogurt ensucrat globalment tenen un consum inferior de sucre i una millor qualitat de la dieta. A més a més existeix un altre població feta sobre una cohort francesa que demostra que aquelles persones que afegeixen sucre al iogurt, solen afegir més quantitat de la que s’hi afegeix de manera industrial.

Unes bones recomanacions per la població general serien:

Doctor@ l‘aliment ‘X’ no em cau bé

 

“Doctor@, hi ha vegades que quan menjo un aliment ‘X’, no em cau bé”, és una frase cada vegada més freqüent en les consultes mèdiques, i un tema de rabiosa actualitat. Quan ingerim un aliment, en alguns casos, és possible presentar una reacció anòmala o adversa. Aquestes reaccions es classifiquen en tòxiques, quan poden afectar qualsevol individu sempre que s’ingereixi  una quantitat suficient de la substància (ex: químics com conservants, tòxics naturals,….); o al·lèrgia (reacció immunitària) o intolerància (reacció no immunitària), quan tan sols es donen en uns pocs individus susceptibles.

Junt amb la Dra. Galvan, metgessa resident de la Secció d’Al·lergologia de l’Hospital Vall d’Hebron i membre de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) volem donar a conèixer de forma rigorosa i científica les veritats i els falsos mites d’aquest polèmic tema que porta a la confusió cada cop a més persones del nostra territori.

Al territori Espanyol l’al·lèrgia alimentària afecta al 6-8% dels nens menors 4 anys, i al voltant del 7% dels adults. L’al·lèrgia produeix una reacció immediata cada vegada que es consumeix l’aliment, i la importància del correcte diagnòstic rau en la possibilitat de presentar reaccions potencialment greus. El seu diagnòstic s’ha de basar en una adequada història clínica, proves cutànies, anticossos IgE específics enfront a l’aliment i, finalment, en alguns casos, és necessari comprovar a l’hopital si el pacient tolera l’aliment sospitós o si presenta una reacció. Així es pot valorar la gravetat dels símptomes i amb quina quantitat es desencadenen.

D’altra banda tenim les intoleràncies, que es presenten per un dèficit metabòlic o enzimàtic, congènit, adquirit amb l’edat o bé de forma secundària a causa d’un altre malaltia. Les més conegudes són la intolerància a la lactosa, i més rarament a altres glúcids com la sacarosa, el sorbitol o, la fructosa. Respecte la intolerància a la histamina, tot i estar molt de moda, encara és un tema controvertit per falta d’evidència científica (ho deixarem per un altre article). Per al diagnòstic d’intoleràncies actualment s’empren anàlisi de femta o aire expirat i estudis histològics que demostren l’absència de l’enzim o la manca dels productes produïts per aquest.

Amb l’augment creixent en l’interès per aquests temes, han sorgit un gran nombre de “test” que prometen diagnosticar l’ “al·lèrgia” o “intolerància” als aliments. Malauradament, molts d’ells no disposen de base científica i/o són controvertits per falta de reproductibilitat o manca d’estudis científics que valorin “si aquestes proves realment responen a la pregunta que els hi plantegem”, motiu pel qual mai han estat avalats per la comunitat científica. Això no impedeix que alguns professionals els recomanin, i puguin portar a falsos diagnòstics, provocant confusió i suposant dietes restrictives innecessàries. La Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica, així com nombroses societats científiques a tot el món incloent l’Europea i l’Espanyola, reconeixen com a proves no validades per a diagnosticar al·lèrgia les següents: citotòxiques (test ALCAT, NOVO immogenics), determinació d’IgG específica, cinesiologia, provocació i neutralització subcutània i sublingual, Test de DRIA, bioressonància i electroacupuntura. Algunes d’aquestes proves es basen en mètodes tan rocambolescos com en la pèrdua de força al braç per la sustentació d’un contenidor amb l’aliment. De tots ells, un dels més populars són la determinació d’IgG específiques a aliments. No només s’ha vist que els resultats varien en la mateixa persona si es torna a repetir el test en més d’una ocasió, sinó que a més, centra l’atenció en un tipus d’anticòs que no és per se marcador de reaccions prejudicials, ja que en els pacients al·lèrgics fins i tot s’ha demostrat que valors alts d’IgG4 específiques produeixen un efecte protector enfront desenvolupar reaccions immunitàries als aliments.

Així doncs, quan veiem que el que ens ofereixen algunes farmàcies o laboratoris són test d’”intolerància” que mesuren la quantitat d’IgG enfront aliments, un s’adona de la quantitat d’incongruències i errors de base que comporta aquesta afirmació. El consell de la comunitat d’al·lergòlegs és que, independentment dels test que un vulgui provar, no s’ha de substituir mai l’estudi de l’al·lèrgia o intolerància per especialistes en al·lergologia, digestologia o nutrició. Les conseqüències que comporta un mal diagnòstic, a part de limitacions del dia a dia, insatisfacció i problemes nutricionals; també pot comportar presentar reaccions al·lèrgiques potencialment greus i a delmar francament la qualitat de vida de les persones afectades.

L’oli de palma un enemic públic i a l’abast de tothom

 

Gairebé cada setmana salta una nova alarma social en el camp de l’alimentació. Aquest cop el famós oli de palma torna a tenir protagonisme.

D’on prové?

L’oli de palma s’elabora amb part de la polpa del fruit de la palma. El fruit de la palma és lleugerament vermell i aquest color també el té l’oli quan encara no està refinat. L’oli cru (no el refinat) de palma és una font de vitamina A i també de vitamina E.

Culinàriament per a que l’utilitzem?

Com oli de fregir o d’amanir no es sol utilitzar al nostre país. La versió refinada  d’aquest oli l’utilitzem per l’elaboració de molts productes, la majoria d’ells amb un alt grau de processament; brioixeria industrial, galetes, gelats,  margarina, mantega de cacau, entre altres.

Aquest oli a més a més s’utilitza per altres productes que no formen part del món de la cuina, com productes de neteja, cremes i altres cosmètics.

El motiu pel qual aquest producte és tant utilitzat, és pel propi bon gust, per les diferents textures que pot donar i  per ser extremadament econòmic produir-lo.

Quin és el problema de consumir-lo?

El problema no va únicament encaminat als problemes de salut amb els que s’ha associat el seu consum, el problema, va més enllà.  Aquí fem referència a un problema de sostenibilitat mediambiental. La desforestació causada per l’explotació dels camps està provocant canvis en la biosfera. Diferents boscos tropicals estan sent substituïts per camps de palmeres per produir oli.

El consum d’oli de palma ha estat relacionat de forma consistent amb un empitjorament de la salut cardiovascular, augmentant per exemple el colesterol LDL en plasma o el risc de patir diabetis mellitus tipus 2.

Per ara l’augment de la probabilitat de patir càncer no s’ha vist relacionada amb un major consum d’oli de palma en éssers humans, tot i que en estudis en animals si s’ha vist una relació amb la metàstasi. Tot i això, l’Agència Internacional per la Investigació del Càncer per ara, no inclou a les seves llistes l’oli de palma com un aliment de risc per desenvolupar càncer, degut a la falta d’evidència científica.  Cal recordar que la falta d’evidència científica no significa que l’oli de palma sigui beneficiós en aquest aspecte. Per ara no hi ha relació, ni benefici ni risc descrit.

Conclusió

Tenim un problema, un problema greu, i aquest no és degut a consumir oli de palma o deixar de consumir-lo. Cada cop hi ha menys consum d’aliments i més consum de productes, productes amb un alt grau de processament. Aquest excessiu consum d’aquest tipus de productes provoca un fort impacte ambiental i sanitari. És el moment de replantejar-nos que és el que posem dins el carret de la compra i amb això no parlo d’eliminar tots els productes processats, ni molt menys, el missatge va en la direcció de que tots els excessos són perjudicials.

El consum de llegums, en especial les llenties, s’ha associat a menys risc de patir diabetis

 

Un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili ha mostrat que un dels grans aliments oblidats de la nostra dieta, els llegums, protegeixen del risc de desenvolupar diabetis.

El consum de llegums s’ha recomanat per a la prevenció de malalties cròniques, com la diabetis, degut a la seva composició nutricional. Es tracta d’un aliment ric en vitamines, minerals, fibra i amb un baix índex glicèmic. Fins i tot l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va declarar 2016 com a l’any internacional dels llegums amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre els seus beneficis nutricionals.

Tot i així, fins al moment pocs estudis havien analitzat l’associació entre el consum de llegums i el risc de desenvolupar diabetis.

Amb l’objectiu d’incrementar el coneixement en aquest àmbit, la Unitat de Nutrició Humana liderada pel professor Jordi Salas-Salvadó, conjuntament amb altres grups d’investigació de l’estudi PREDIMED (PREvención con DIeta MEDiterránea), han volgut avaluar l’associació entre el consum de llegums, els seus diferents subtipus i el risc de desenvolupar diabetis. A més han volgut anar més enllà i també han avaluat l’efecte de substituir aliments rics en proteïnes o hidrats de carboni per llegums sobre el risc de desenvolupar aquesta malaltia.

Els resultats van en la línia d’altres estudis previs. Després de 4 anys de seguiment a més de 3.000 homes i dones amb alt risc cardiovascular, els individus amb un major consum de llegums totals –llenties, cigrons, pèsols i fesols- durant el seguiment (28,75 grams al dia) presentaven un 35% menor risc de desenvolupar diabetis en comparació amb els individus que durant l’estudi van presentar un consum baix (12,73 grams al dia). En analitzar els diferents subtipus, només el consum de llenties es va associar a un menor risc de desenvolupar aquesta malaltia.

És important destacar que el fet de substituir mitja ració al dia d’arròs, pa, patata bullida i ous per mitja ració al dia (30g en cru) de llegums, també es va associar a un menor risc.

Aquests resultats reforcen l’evidència que existia fins al moment sobre els beneficis dels llegums en la prevenció de la diabetis, malaltia que afecta a més de 400 milions de persones en tot el món segons dades del 2015.

Els investigadors remarquen la importància d’incrementar el seu consum, dins del context de la dieta mediterrània, ja que en els últims anys s’ha observat una disminució en la seva ingesta.

L’article sencer es pot trobar a la revista Clinical Nutrition: Becerra-Tomás N, Díaz-López A, Rosique-Esteban N, Ros E, Buil-Cosiales P, Corella D, Estruch R, Fitó M, Serra-Majem Ll, Arós F, Lamuela-Raventós R.M, Fiol M, Santos-Lozano J.M, Diez-Espino J, Portoles O, Salas-Salvadó J, PREDIMED study investigators. “Legume consumption is inversely associated with type 2 diabetes incidence in adults: a prospective assessment from the PREDIMED study”. Clinical Nutrition (2017). http://dx.doi.org/10.1016/j.clnu.2017.03.015

Consumir oli d’oliva verge redueix un 51% el risc de patir una fractura osteoporótica

 

Un cop més la Unitat de Nutrició de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili demostra que el consum d’oli d’oliva no tants sols és important per la prevenció de la malaltia cardiovascular, la diabetis, l’obesitat i el sobrepès i alguns tipus de càncer.  Ara podem afirmar que també ho és per la prevenció de fractures osteoporótiques.

L’estudi va ser dirigit per la Dra. Mònica Bulló i el Professor Jordi Salas. Es va realitzar sobre la cohort de l’assaig clínic PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània). El primer autor de la publicació és l’investigador pre-doctoral Jesús García Gavilán.

Concretament la mostra de l’estudi eren del node de Reus (més de 800 participants). Els participants eren homes i dones de 55-80 anys amb un elevat risc de patir una malaltia cardiovascular.

Fins el moment la comunitat científica havia centrat els estudis en components de l’oli d’oliva verge, tal i com els polifenols en càpsules o bé l’efecte modulador de l’oli d’oliva verge sobre factors bioquímics relacionats amb la salut òssia, però mai sobre el risc de patir o no la fractura.

Els resultats van demostrar que el consum de 4-5 cullerades soperes d’oli d’oliva verge al dia, disminueix el risc de patir una fractura de tipus osteoporótica.

El treball va tenir la participació de: Centro de Investigación Biomédica en Red Fisiopatologia de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn), Instituto Carlos III, l’Institut Català de la Salut (ICS),  la Universidad de Navarra, el Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Hospital Clínic (UB), l’Hospital del Mar i la Universidad de Valencia, la Fundación Patrimonio Comunal Olivarero, Borges, La Morella Nuts i la Californa Walnut Comission.

A continuació s’adjunta l’enllaç que condueix a la publicació original: http://ac.els-cdn.com/S0261561417300067/1-s2.0-S0261561417300067-main.pdf?_tid=baa930e0-f1ce-11e6-9bd4-00000aab0f6b&acdnat=1486978267_dbb5ea0cb97a2677d0b0dc39a67d4e27

PREDIMED PLUS – Els primers resultats

PREDIMED Plus es tracta d’un assaig clínic multicèntric amb la participació de 22 centres de tot Espanya. En l’actualitat el període de reclutament de l’PREDIMED Plus ha finalitzat amb un total de més de 6800 participants aleatoritzats i ja tenim els primers resultats de la mà Dietista Nutricionista Núria Rosique Esteban i el Dr. Andrés Díaz López, treball liderat pel Professor Jordi Salas Salvadó.

No fer activitat física està associat a diferents factors de risc cardiometabòlics

Els resultats més destacables d’aquesta recerca demostren que l’augment d’una hora diària d’activitat física d’intensitat moderada-alta (caminar ràpidament, pujar escales, treballar al camp o realitzar activitats esportives) s’associa a una protecció d’entre un 3-6% de patir obesitat, diabetis, obesitat abdominal i colesterol HDL-baix.

Per contra, l’augment d’una hora diària de televisió s’associa a més presència d’aquests factors cardiometabòlics. A més, la substitució d’una hora diària de televisió per una hora d’activitat física moderada-alta protegeix d’aquests factors de risc cardiometabòlics fins i tot més que la xifra observada en avaluar cada activitat per separat.

Segons els investigadors, aquests resultats demostren la importància de crear estratègies de salut pública per prevenir aquestes malalties a través del foment de l’activitat física.

Substitueix una hora al dia de veure la televisió per activitat física i redueix el risc de malalties que poden desenvolupar problemes coronaris!

 

Què vol demostrar PREDIMED Plus?

Els millors estudis observacionals han constatat que la mortalitat per qualsevol causa creix progressivament amb un augment de pes i que aquest risc és especialment elevat per a la mortalitat cardiovascular. No obstant això, aquesta relació entre adipositat i mortalitat cardiovascular ha estat recentment objecte de controvèrsia, especialment en individus d’edat avançada, per la qual cosa necessita disposar d’estudis experimentals que puguin demostrar si una pèrdua intencional i mantinguda de pes comporta una disminució en la mortalitat cardiovascular i una menor incidència de MCV.

La finalitat és la de valorar l’efectivitat i seguretat d’una eina que permeti mitigar l’excessiva mortalitat i morbiditat cardiovascular entre les persones amb sobrepès i obesitat. L’objectiu principal és determinar l’efecte sobre la mortalitat cardiovascular d’una intervenció intensiva de pèrdua de pes basada en un patró de dieta mediterrània tradicional hipocalòrica, activitat física i teràpia conductual versus consells sobre dieta també tipus mediterrani per a la prevenció de la ECV dins el context de cures sanitàries habituals. La hipòtesi és que una intervenció intensiva sobre l’estil de vida dirigida a la pèrdua de pes i fonamentada en un patró de dieta saludable com ho és la mediterrània tradicional és una aproximació sostenible a llarg termini per a la pèrdua de pes en adults amb sobrepès i obesitat i que els canvis en estils de vida assolits exerciran un efecte beneficiós sobre la morbimortalitat cardiovascular. Així doncs, l’estudi PREDIMED-PLUS proporcionarà les evidències necessàries per poder efectuar recomanacions de salut pública per aturar la excés de morbiditat i mortalitat que comporten el sobrepès i l’obesitat.

PREDIMED-PLUS està actualment finançat amb projectes coordinats FIS i recursos procedents del CIBEROBN, tots ells procedents de l’Institut de Salut Carlos III. Rosique-Esteban N, Díaz-López A, Martínez-González MA, Corella D, Goday A, Martínez JA, Romaguera D, Vioque J, Arós F, Garcia-Rios A, Tinahones F, Estruch R, Fernández-García JC, Lapetra J, Serra-Majem L, Pinto X, Tur JA, Bueno-Cavanillas A, Vidal J, Delgado-Rodríguez M, Daimiel L, Vázquez C, Rubio MÁ, Ros E, Salas-Salvadó J; PREDIMED-PLUS investigators.. Leisure-time physical activity, sedentary behaviors, sleep, and cardiometabolic risk factors at baseline in the PREDIMED-PLUS intervention trial: A cross-sectional analysis. PLoS One. 2017 Mar 8;12(3)

Els teus fills són el que menges; parlem del semen

La infertilitat és un problema de salut pública a nivell mundial que afecta el 15% de les parelles en edat reproductiva. Els factors masculins, incloent la disminució de la qualitat del semen, són els responsables d’aproximadament un 25% d’aquests casos.

Un cop més, científics de la Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV) integrats al “Centro de Investigación Biomèdica en Red-Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (Ciberobn) destaquen la importància de seguir una alimentació equilibrada i saludable, en aquest cas, dirigida a la qualitat espermàtica.

Els resultats d’una revisió sistemàtica, realitzada pel Dr. Albert Salas Huetos, investigador post doctoral, la Professora Mònica Bulló, professora agregada, i liderat per Professor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director, de la Unitat de Nutrició Humana de la URV han estat publicats la revista científica de més impacte de les àrees de Reproducció Humana i de Ginecologia i Obstetrícia.

 A FAVOR

Una dieta saludable, rica en alguns nutrients com els àcids grassos omega-3, alguns antioxidants (Vitamina E, vitamina C, ß-carotè, seleni, zinc, criptoxantina i licopè) i altres vitamines (Vitamina D i folat), i un baix consum d’àcids grassos saturats i àcids grassos trans s’associen a una millora de la qualitat espermàtica.

A més, el peix i marisc, el pollastre, cereals, verdures i fruita, o lactis baixos en greixos, també s’associen a una millor qualitat del semen i / o activitat espermàtica.

“Segons les últimes estadístiques, el 85% de les parelles joves i sanes conceben després d’un any de relacions”

EN CONTRA

Un consum excessiu de carns vermelles i processades, aliments rics en soja, dolços i begudes edulcorades, certs lactis sencers, i la ingesta d’alcohol i cafeïna s’associen a una disminució de la qualitat espermàtica.

En referència a la capacitat de fecundació, un elevat consum de alcohol, cafeïna i carns vermelles i processades en homes, s’ha relacionat negativament amb les probabilitats d’embaràs i les taxes de fertilització de les parelles.

Aquests resultats subratllen que l’adherència dels homes a una dieta com la Mediterrània, podria millorar significativament la qualitat espermàtica i augmentar la probabilitat de fecundació de la parella.