La dolce vita; l’augment del sucre a la nostra dieta

Les begudes ensucrades s’han incorporat als esmorzars i els berenars

Alícia Sitjà li planta cara al sucre a Tarragona

Una estudiant de 2n de Batxillerat de l’escola  Vedruna Sagrat Cor de Tarragona ha  desenvolupat el seu treball de recerca amb l’objectiu de  comprovar a partir de diverses anàlisis si realment hi ha hagut un augment del consum de sucre diari en l’alimentació mediterrània . Un treball excel·lent i amb un missatge clar i concís.

El sucre està present en nombrosos productes que consumim habitualment. Però les empreses no només utilitzen el sucre a l’hora de fabricar productes. L’ús d’altres edulcorants calòrics també està molt present: glucosa, fructosa, lactosa, midó, dextrina, maltosa, sorbitol, mannitol… Segons l’Organització Mundial de la Salut la recomanació és no sobrepassar els 25 grams de sucre afegits (6 terrossos), ja que aquest excés podria derivar en malalties més greus com: sobrepès, obesitat, diabetis tipus 2, hiperglucèmia i càries, entre d’altres.

El propòsit d’aquest treball ha estat comprovar si el consum de sucre actualment està en augment o no. Per realitzar aquesta anàlisi s’ha fet una enquesta, una entrevista, un estudi de mercat, i una comparació d’esmorzars de generacions diferents.

Es va elaborar una enquesta que va ser passada a un col·lectiu aleatori de més de 150 persones de la ciutat de Tarragona amb l’objectiu d’analitzar amb quina freqüència consumien productes processats, i quins eren els més abundants a l’esmorzar i berenar. L’estudi de mercat es va dur a terme amb els cinc productes més consumits resultants de l’enquesta: galetes, cereals, sucs, begudes ensucrades i cacau. La comparació d’esmorzars de diferents generacions ha servit per demostrar que en menys d’un centenar d’anys el primer àpat del dia s’ha vist clarament afectat per un augment de productes processats.

Arran d’aquest estudi s’ha confirmat que s’ha produït un increment del consum de sucre en la nostra dieta. S’ha arribat aquesta conclusió a través de diferents vies. La més significativa ha sigut la comparativa entre l’esmorzar actual i la de dues generacions anteriors, mesurada amb una petita mostra de població. Una altra ha estat l’entrevista al dietista-nutricionista Guillermo Mena Sánchez, que a través de la seva experiència laboral amb casos reals, ens ha pogut constatar aquesta afirmació.

El missatge més important del treball és “tenir consciència i coneixement”, ja que el desconeixement de la quantitat de sucre que s’ingereix tindrà repercussions que resultaran negatives per la nostra salut a curt i llarg termini. Saber què estàs menjant i preocupar-te una mica més per com afecta sobrepassar diàriament el consum, encara que estèticament et vegis bé, és un pas imprescindible perquè la societat comenci a redirigir-se cap a un estil de vida més saludable. A més a més, l’etiquetatge dels productes que trobem al mercat hauria de canviar. A l’apartat d’hidrats de carboni a les taules de valors nutricionals, s’haurien de distingir els sucres afegits dels intrínsecs, ja que la quantitat de sucres afegits que consumiríem diàriament seria més real, i a la vegada una mica més inferior.

Ja per finalitzar, de l’entrevista amb Guillermo Mena Sánchez veig necessari destacar certs aspectes. La utilització de fruita, fruites deshidratades o semi-deshidratades, canyella, compotes… Com a substituts del sucre, buscar alternativa i tenir en compte que hi ha varietat d’opció per endolcir desplaçarà els productes processats amb sucres afegits.

I per últim una altre suggeriment del Guillermo a destacar és que als col·legis es podrien impartir classes de nutrició en educacions infantils i primàries. Si des de petits tinguessin consciència de com s’ha de menjar saludablement, probablement aquesta mal nutrició en infants disminuiria. No només assignatures, com les llengües o la biologia, són importants en la formació de la persona, saber alimentar-se per viure millor també ho és. Els nens d’ara, són els pares del futur, i si continuem amb la mateixa línia, la roda no pararà de girar mai en contra nostra.

Anuncis

La nova consulta hospitalària: deficiències nutricionals en menors d’edat per seguir una dieta vegana sense supervisió sanitària

 

Els dietistes-nutricionistes alerten del risc que suposa que els menors d’edat segueixin dietes veganes sense supervisió professional sanitària.

Uns 450 professionals de la nutrició i la dietètica van abordar aquest nou tema candent a Reus (Tarragona) coincidint amb les VI Jornades del Codinucat i el II Congrés de la Societat catalana d’alimentació i dietètica clínica, amb participació europea.

L’alimentació infantil i el veganisme, van ser abordats en diferents taules rodones, debats i conferències, degut a que s’ha detectat un gran augment de dietes vegetarianes dutes a terme sense el seguiment d’un professional sanitari. A més a més aquestes tendències s’ha vist que freqüentment s’imposen als menors de la casa, és a dir es transmeten al nucli familiar sense supervisió,

Tant sols una de cada set persones fa aquesta dieta supervisada

La jornada es va centrar amb el lema ‘Moderant el missatge en dietètica i nutrició’, amb l’objectiu que “les persones no estiguin tan alarmades” i evitar missatges negatius com els generats recentment amb els lactis i la carn vermella vinculada amb el càncer, el peix amb el mercuri, el sucre i el gluten.

Una dieta variable i equilibrada hauria de contenir un 70% d’aliments d’origen vegetal com verdures, fruites, llegums i fruits secs i un 30% animal, lactis, peixos, carns magres i ous, sobretot, i per que sigui saludable ha de tenir “tots aquests grups d’aliments, sense excloure’n cap”. Una dieta vegetariana o vegana també pot ser 100% saludable tot i que és cert que degut a les tradicions i tendències alimentàries actuals, fa que sigui més complicat cobrir els requeriments d’alguns nutrients. És per aquest motiu que es recomana abans de començar-ne una, estar ben assessorat.

S’ha observat que quan hi ha una exclusió d’un aliment indispensable, cal complementar-lo, ja que poden aparèixer dèficits a llarg termini que no es detecten en les analítiques fins que apareix una complicació per a la salut. Un exemple clar és el dèficit de vitamina B12, que té conseqüències molt importants sobre el sistema nerviós central.

Per aquest motiu s’ha alertat del “risc” per a la salut de seguir dietes veganes sense la supervisió d’un dietista-nutricionista, risc que encara incrementa més quan es tracta de menors en edat de creixement.

Les jornades varen estar organitzades per la Dra. Nancy Babio presidenta del Col·legi de dietistes-nutricionistes de Catalunya (Codinucat) y de la Societat catalana d’alimentació i dietètica clínica.

Malaltia renal crònica, control dietètic i probiòtics

 

La malaltia renal crònica (MRC) és un terme genèric que agrupa les malalties que afecten la funció renal. La MRC constitueix un factor de risc independent de patir una malaltia cardiovascular o bé de mortalitat per totes les causes.

Totes les guies han confirmat la definició de MRC com la presència durant almenys 3 mesos de:

  • Un filtrat glomerular inferior a 60 ml/min/1.73m2
  • Lesió renal (definida per la presència de anormalitats estructurals o funcionals del ronyó que puguin provocar un descens del filtrat glomerular.

Una lesió al ronyó posa en manifest diferents alteracions a l’organisme, com per exemple, albuminúria, alteracions al sediment urinari. A més a més és molt important tenir en compte el factor duració per distingir si es tracta d’una malaltia renal aguda o bé d’una crònica. La prevalença de malaltia està entorn al 9.2% en població de més de 18 anys i d’un 21% en població que acudeix a consultes d’atenció primària.

La dieta necessita canvis a mesura que la MCR progressa, si aquest no es modifica, el pacient pot desenvolupar una malnutrició. La malnutrició apareix entre un 30-44% dels pacients que pateixen la malaltia.

Els objectius nutricionals són:

  • Endarrerir la progressió de la MCR.
  • Prevenir les complicacions minerals i òssies i l’anèmia.
  • Mantenir la massa muscular.
  • Corregir o prevenir l’acidosi metabòlica.
  • Controlar la hipertensió arterial.
  • Proporcionar un pla nutricional individualitzat

El pacient renal necessita recolzament professional per tal d’ajustar la seva alimentació. El consell dietètic d’un dietista-nutricionista detectarà els problemes alimentaris que poden agreujar la malaltia i per altre banda disminuir el risc d’evolució prematura. És important destacar que no es tracta d’incloure uns aliments o uns altres, sinó de seguir el patró alimentari adequat i quedar adherit a ell al màxim possible.

 

Quin paper dels probiòtics i prebiòtics?

En la ERC es produeix un canvi en els microbis de l’intestí que pot induir a un empitjorament de la resposta immunològica i conseqüentment això podria provocar un augment de la proliferació de bactèries patògenes per l’organisme.

En els temps que corren la ciència avança ràpidament i són ja diferents soques de bactèries les que s’estan estudiant per la prevenció d’infeccions en malalts de MRC. Actualment les soques més destacades son els Streptococcus, els Enterococcus, els Lactobacillus i el grup de les Bifidobacteries. Tot i que la evidència per ara és limitada s’obre una nova via d’actuació pel tractament de les complicacions de la MRC.

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya demana la substitució del Sr. Xevi Verdaguer, com especialista en nutrició al no comptar amb la necessària i obligatòria titulació en la matèria

Referent a la participació del Sr. Xevi Verdaguer al programa “Divendres” de TV3 com expert en “psiconeuroimmunoendocrinologia”, realitzant diagnòstics i prescrivint tractaments i recomanacions en matèria de nutrició, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, a raó de les queixes rebudes de persones col·legiades, ha informat a la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que:

 

  1. D’acord amb el que disposen els articles 2.2b i 7.2g) de la Llei estatal 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) i l’article únic de l’Ordre CIN/730/2009, de 18 de març, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió de Dietista-Nutricionista, la titulació oficial de Grau en Nutrició Humana i Dietètica (abans Diplomatura) és un requisit imprescindibleper poder exercir la professió de dietista-nutricionista.
  2. El Col·legi ha acreditat que el Sr. Xevi Verdaguer no disposa de la Diplomatura ni del Grau en Nutrició Humana i Dietètica, i per tant, no pot exercir les competències pròpies de la professió de Dietista-Nutricionista, com és vetllar per l’alimentació d’una persona, sigui quin sigui el seu estat fisiològic o condició de salut.
  3. L’exercici de la professió sense estar en disposició de la titulació de Grau o Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica constitueix una conducta d’intrusisme professionalque està tipificada com una infracció molt greu per l’article 17.a) de la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals que pot ésser sancionada per l’Administració amb la inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys i amb una multa de fins a 50.000€.
  4. El Col·legi ha advertit que l’especialitat de “psiconeuroimmunoendocrinologia” que el Sr. Verdaguer desenvolupa a la seva secció del programa Divendres, no està reconeguda per les Autoritats Sanitàries com especialitat de cap professió sanitàriaregulada i titulada, per manca d’evidència científica.
  5. La publicitat d’aquestes teràpies alimentàries no provades a través dels mitjans públics, sense el seguiment d’un professional sanitari competent, podria conduir a una pèrdua de qualitat de vida i de vida útil dels pacients, un empitjorament del pronòstic del pacient, i a un augment del cost sanitari en haver d’atendre malalts amb més evolució i pitjor pronòstic de la seva malaltia.
  6. El CODINUCAT demana què TV3 i la CCMA vetlli pels interessos dels consumidors i usuaris en matèria de salut públicagarantint que la informació sanitària que es dóna als espectadors prové dels professionals sanitaris competents per a l’exercici professional.

 

Per això, el Col·legi, en exercici de les funcions públiques que té legal i estatutàriament atribuïdes, requereix a la Defensora de l’Audiència que el Sr. Xevi Verdaguer deixi de prestar de forma immediata serveis propis de la professió de Dietista-Nutricionista al programa “Divendres” de TV3 i a qualsevol altre programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i li ha demanat que d’ara endavant, per a oferir als espectadors consell alimentari i/o recomanacions de tractament dietètic tant en persones sanes com malaltes, es requereixi la presència d’un Dietista- Nutricionista col·legiat, amb la titulació de Grau o Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.

 

Càries dental? Com podem evitar-la?

 

Amb la col·laboració de la Dra. Andrea Travieso, l’article d’aquesta setmana va dirigit a una de les malalties més silencioses que afecta a la salut bucal de la població adulta, i sobretot a la dels més petits de la casa.

La càries dental és una de les malalties d’origen infecciós de major prevalença a la nostra societat i un dels principals problemes de salut pública a nivell mundial.

La etiologia o causa directa de la càries és multifactorial, existeixen tres factors essencials els quals faciliten la seva aparició, com són: el hoste, els microorganismes i sens dubte la dieta.

A Catalunya, segons les dades més actualitzades del Comitè d’Experts per a la Higiene Dental i el Control i la Prevenció de la Càries de la Generalitat de Catalunya, més del 60% dels nens i nenes de 6-14 anys pateixen d’aquesta malaltia. A causa de la seva elevada prevalença, els alts costos del tractament i  rehabilitació han sigut necessàries diverses intervencions preventives.

Què fa que augmenti el risc de presentar càries?

Existeixen diversos factors contribueixen a l’aparició de les càries:

En primer lloc parlarem de la ingesta de aliments.

Un elevat consum en la nostra dieta de sucres simples, tal i com sucs, begudes carbonatades, llaminadures, galetes, sucre de les fruites etc… i encara més si existeix una ingesta entre hores augmenta el risc de patir càries.

Convé remarcar que després d’ingerir qualsevol aliment, en aquell moment a la cavitat oral es dona un interval de medi àcid en el que les bactèries aprofiten per desmineralitzar l’ esmalt de les dents, per lo que a més ingestes més estona exposats a una acidesa al medi. Per tant, seria convenient raspallar-se les dents després dels àpats abans de que hagin passat 30 minuts.

En quant a l’alimentació en nounats, els estudis epidemiològics demostren que la lactància materna, afavoreix el desenvolupament físic i nutricional i suposa uns avantatges psicològics, socials, econòmics i ambientals considerables. A més a més, s’ha evidenciat que disminueix significativament el risc de patir un important número de malalties cròniques i agudes. Així doncs, la lactància materna per si sola no resulta cariogènica. Tot i això, diversos estudis han demostrat que, en combinació amb altres carbohidrats o administrada amb alta freqüència per la nit o a demanda del nen, s‘associa a un increment del risc de càries precoç.

Un altre factor important és la capacitat que te la saliva a neutralitzar el medi àcid que és dona a la boca rere la ingesta de aliments. Quant més àcida és la nostra saliva més capacitat cariogènica presentem. És important no picar entre hores, per  evitar que es donin moltes etapes de acidificació amb la consegüent desmineralització. Per altre banda, una de les funcions de la saliva també és neutralitzar les bactèries de la cavitat bucal, per lo que en persones que consumeixin alcohol, tabac, pateixin trastorns de les glàndules tiroides, altres malalties o tractaments mèdics que provoquen sequedat bucal, pateixen un risc augmentat de que apareguin càries.

Com aspecte més important a tenir en conte en la aparició de lesions de caries és la falta de higiene oral i falta de l’hàbit de raspallat.

La falta de raspallat és augmenta el risc de forma significativa de patir càries. El raspallat de les dents es recomana fer entre 2 ó 3 cops al dia amb un dentífric amb una concentració adequada de fluor.

Com a recomanacions per evitar la aparició de caries destacaríem:

  • Vigilar la alimentació (evitar sucres i carbohidrats simples refinats)
  • Vigilar el número de ingestes.
  • Acudir al dentista un mínim de 1 o 2 cops a l’ any.
  • Raspallat diari amb un mínim de 2-3 cops al dia.
  • Aplicació de fluor diàriament amb el dentífric o col·lutori, o bé a la consulta dental per part del professional.

Un altre recomanació, però en aquest cas alimentària, seria que si no disposem de un raspall a mà per fer una correcte higiene, podem utilitzar les propietats d’alguns aliments per disminuir el risc d’erosió de l’esmalt per l’acció de les bactèries bucals. Els aliments amb més evidència científica són els làctics fermentats, però, sobretot el formatge curat.  Degut a diferents mecanismes com l’estimulació de la secreció de saliva o l’impediment de canvis bruscos del pH fan que el risc d’aparició de càries disminueix. Per tant, el consum d’un petit tros de formatge, en especial, curat per postres pot ser una bona opció per acabar els àpats principals.

La millor manera de prevenir aquest gran problema existent a la població és la informació que es transmet a la població. Els missatges de salut pública han de ser clars i contundents. Millorar la educació bucal a les cases, centres educatius, pediatres, educadors, pares de família, metges de capçalera i experts en nutrició és un deure per tal  d’augmentar la atenció a la salut dental i reduir el risc de càries, sobre tot en nens i adolescents.

Plats que semblen prohibits, però realment no ho són

Però realment és poden menjar plats com una paella o un arròs negre durant el procés de pèrdua de pes?

La resposta és clara, SÍ!

Un procés de pèrdua de pes, de normal general tendeix a provocar sacrificis a nivell gastronòmic. És cert que normalment allò que és més bo pel paladar acaba sent el menys recomanable a nivell de salut. Tot i que aquesta norma és sol complir de forma majoritària (brioixeria industrial i casolana, galetes, xocolates, aperitius salats comercials, gelats, llaminadures, fritures, fast food etc…) hi ha preparacions típicament mediterrànies que poden formar part de la nostra alimentació amb tota tranquil·litat sempre i quant estiguin acompanyades d’un bon comportament alimentari setmanal, respectant sobre tot les quantitats individualitzades i un estil de vida actiu.

En aquest article podreu veure com preparar un deliciós arròs negre per a quatre persones.

 

Foto original Guillermo Mena Sánchez

Ingredients

  • 1 cebade Figueres
  • 1 pebrotverd petit
  • 3 tomàquetsde pera
  • 1 sípiaamb la tinta i la salsa
  • 250 g cloïsses
  • 250 g musclos
  • 8 gambes vermelles
  • 4 escamarlans
  • 1 gra d’all
  • unes fulles de julivert
  • 320 g d’arròs
  • 650 ml fumet de peix
  • oli d’oliva
  • sal

La base d’un arròs negre perfecte és preparar un bon fumet, tot i que en el meu cas el vaig comprar precuinat. Per fer-ho, utilitza 1 kg de peix de roca (pots afegir-hi unes galeres, que li donen un gust magnífic), 1 porro, unes branques de julivert i un bon raig de vi blanc sec. Posa-ho tot en una olla i cobreix-ho amb aigua. Deixa-ho que cogui durant mitja hora i després cola-ho. Un altre dels secrets és fer un sofregit molt concentrat. No tinguis pressa i deixa-ho reduir bé… has d’obtenir un color fosquet, color bronze.

Preparació

  1. En una paella ben calenta amb un raig d’oli d’oliva feu les gambes i els escamarlans. Amb un minut per cada costat n’hi haurà prou. Reserveu-los. Les closques dels escamarlans i les gambes si és desitja servir ja pelades es poden aprofitar per fer el fumet.
  2. Abaixeu el foc i afegiu-hi una mica més d’oli. Incorporeu-hi la ceba ratllada i deixeu-la sofregir un parell de minuts. Afegiu-hi llavors el pebrot verd tallat petit i la sípia tallada a daus de 2 cm de costat. Tireu-hi un polsim de sal i deixeu que tot se sofregeixi fins que la ceba estigui ben daurada.
  3. Incorporeu-hi els tomàquets ratllats i deixeu que el sofregit es vagi fent. Tingueu paciència, ja que volem aconseguir un sofregit ben concentrat, amb un color vermell ben fosc. Mentre es fa el sofregit, aboqueu en un morter el gra d’all i les fulles de julivert i piqueu-ho bé. Aquesta picada la farem servir més endavant.
  4. Una vegada tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la salsa de la sípia i doneu-hi un parell de voltes. Afegiu-hi l’arròs i remeneu-ho durant un minut.
  5. Afegiu-hi el fumet i la picada d’all i julivert. Incorporeu-hi també la tinta i poseu-ho a punt de sal. Afegiu-hi les cloïsses i els musclos.
  6. Deixeu coure l’arròs un total de 18 min: 5 min a foc fort, 10 min a foc mitjà i 3 min a foc lent. Els últims 5 min, poseu-hi a sobre les gambes i els escamarlans perquè agafin temperatura.
  7. Quan l’arròs estigui al punt, retireu-lo del foc, tapeu-ho i deixeu-lo reposar durant 5 min abans de servir-lo.

Bon profit!!!!

 

Alimentació, estil de vida i càncer

 

El càncer és una de les malalties que causen més preocupació a nivell poblacional. Les males vivències, experiències i records de familiars que l’han patit (hagi estat fatal o no) fan que la por estigui latent dins el nostre cos. Actualment, hi ha establerta una relació a nivell epidemiològic sobre la incidència de càncer, aquesta és la següent:

1 de cada 3 coneguts patirà càncer durant el transcurs de la seva vida.

Aquestes paraules fan que ens haguem de preocupar. No podem deixar d’oblidar que estem parlant de una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a nivell mundial. A més a més científicament s’estima que en les pròximes dues dècades el número de casos augmentarà anualment en 22 milions de nous diagnòstics.

A Espanya els càncers amb més prevalença són el de còlon i recte, pròstata, pulmó, mama i bufeta.

A continuació a través d’aquests petits articles podreu conèixer com disminuir el risc de patir càncer a través de l’estil de vida i l’alimentació, però abans s’ha de fer un apunt:

Actualment no existeix cap aliment, cap dieta o patró alimentari que hagi demostrat amb una relació de causa-efecte la cura del càncer. Tot i així, és molt senzill i habitual escoltar els termes “Dieta Anti-Càncer”

Alimentació, estil de vida i càncer (Part 1)

Quina alimentació he de seguir per a la prevenció dels càncers més prevalents?

La relació entre l’alimentació i l’aparició del càncer és un univers pràcticament inexplorat. Tot i així, ja hi ha un gran nombre d’estudis que avalen a nivell poblacional les relacions inverses entre el consum de certs aliments i patrons alimentaris i una disminució del risc d’aparició de la malaltia.

Recomanacions específiques:

  • Consumir una gran varietat de fruita i verdura. Una bona recomanació és consumir dues vegades al dia verdura i hortalisses, i una d’elles en cru. Un consum adequat de fruita és troba al voltant de 3 peces (100-200gr/peça) diàries.
  • Utilitzar a diari fruits secs, llavors i fruits vermells i silvestres. Entre hores, en amanides, en cremes o purés.
  • Controlar el consum de carn vermella (< 1 vegada a la setmana). Evitar el consum de carn processada.
  • Disminuir el consum de carn i les quantitats durant els àpats. Substituir per altres fonts proteiques com el peix, els ous o altres d’origen vegetal com els llegums, el tofu o el seitan.
  • Substituir l’elevat consum de begudes alcohòliques i refrescos ensucrats per aigua. De cara a l’estiu fer infusions amb aromes, herbes aromàtiques com la menta o afegir fruita i gel picat per fer un refresc saludable. És una excel·lent idea per rebre convidats a casa i donar una alternativa a la ofrena del refresc comercial.
  • Procurar no comprar de forma habitual aliments precuinats, aliments amb un alt grau de processament o brioixeria industrial.
  • Consumir productes de qualitat, de temporada, de proximitat i el més ecològics possibles. La millor forma de controlar aquest factor és anar a comerços de confiança, on el tracte proper farà que hi hagi més probabilitat de que la peça/producte sigui d’una major qualitat.
  • Consumir oli d’oliva verge extra tant per cuinar com per amanir. Procurar que aquest no es cremi durant les coccions.

Al segon post de “Alimentació, estil de vida i càncer” es tractaran temes com falsos mites relacionant el consum de diferents aliments i grups d’aliments i la seva relació amb el càncer. No us el perdeu!

Experiència a l’Havana

L’Havana és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural. El desenvolupament econòmic de l’Havana es va deure, en gran part, a la seva ubicació geogràfica, que la va convertir en un dels principals centres comercials del Nou Món. Malgrat els esforços que el govern de Fidel Castro ha dedicat a portar la producció industrial a tots els racons de l’illa, l’Havana continua sent el centre d’una gran part de la producció nacional industrial. La tradicional indústria sucrera, que durant tres segles va sustentar l’economia illenca i que actualment es troba en fase de desaparició amb el tancament de més de cent centrals sucreres, està distribuïda en altres localitats. Però és a l’Havana on estan concentrades moltes de les instal·lacions que encara subsisteixen de la indústria lleugera, envasadores de productes càrnics i indústries químiques i farmacèutiques. Altres importants indústries situades a l’Havana són les plantes d’elaboració d’aliments, les drassanes, plantes d’assemblatge de vehicles, productores de begudes alcohòliques (especialment el rom), i de productes del tabac, especialment dels famosos havans, productes de renom internacional que vaig tenir l’oportunitat de provar.

L’havana la definiria com una ciutat caòtica en molts sentits, tot i que en aquest cas em centraré en la part alimentària.

Després d’experimentar una dràstica disminució en el flux de turisme cap a l’illa (causada, principalment, per la Gran Depressió, la fi de la llei seca als Estats Units i la Segona Guerra Mundial), l’Havana està tornant a ser des de fa anys centre d’atenció turística.

Els últims canvis ocorreguts a Cuba projecten una nova era de possibilitats: una economia que s’obre lentament, una millor relació amb els Estats Units després de dècades d’aïllament i un mar de turistes que podria millorar la sort de molts cubans. No obstant això, l’arribada massiva de visitants va augmentar la demanda d’aliments i això va causar un efecte dominat que està pertorbant les promeses del país.

Els turistes es veuen menjant, literalment, les racions dels cubans. A causa del bloqueig dels Estats Units, però també a causa de la mala planificació del govern, els productes es van dirigint a mans de turistes adinerats i els centenars de restaurants privats que atenen, cosa que ha provocat l’alça dels preus i dels armaris buits a la gran majoria dels supermercats.

Des de fa molt temps existeix una separació entre els cubans i els turistes, ja que els complexos hotelers de les platges i els hotels de La Habana s’han reservat als estrangers disposats a pagar més.

El problema principal recau en com el govern està enfocant el turisme. Elevar els preus de productes com cebes i pebres, o de fruites com les pinyes i les llimones, ha provocat que moltes persones ja no puguin comprar-los.

Els preus són astronòmics. Tal i com vaig poder observar comprant mig kilo de cebes i un quilo de tomàquets amb els preus actuals suposen més del deu per cent del sou d’un resident de l’Havana (aproximadament 25 dòlars al mes).

Inevitablement, com a Dietista-Nutricionista no podia deixar de pensar en la repercussió sanitària que  havia de suposar aquesta desorganització, increments massius de taxes de desnutrició i per altre banda augment de la prevalença de malalties cròniques com l’obesitat degut als desajustos calòrics, carències de vitamines i minerals essencials etc…

El president Raúl Castro va reconèixer l’augment dels preus dels productes agrícoles i va destacar que s’havia d’actuar per posar-los en un límit. Segons em van explicar, va dir que el govern revisaria (futur llunyà…) les causes de l’augment dels costos i castigaria als intermediaris que cometien manipulació de preus, amb límits per als preus de certes fruites i verdures.

La meva opinió personal és clara:

El govern ha fracassat constantment en l’hora d’invertir en el sector agrícola. La matèria prima que hi ha en aquella illa és or, tot i que és un exemple senzill vaig tenir l’oportunitat de prendre dues fruites del país per donar-les a tastar als meus familiars més propers i realment els hi van caure les llàgrimes al tastar-la.

El govern li dóna als cubans cartilles de racionament amb productes com a arròs, fesols i sucre, però no cobren articles com a aliments frescos. Els tractors i camions són limitats i habitualment s’espatllen, el que provoca que el producte es danyi en el camí. La ineficiència, la burocràcia i la corrupció també obstaculitzant la productivitat, mentre que la falta de fertilitzants redueix la producció (encara que els productes segueixen sent orgànics). Per altre banda es segueix utilitzant de forma freqüent animals de carga per fer tasques agrícoles i com a mitjà de transport. Però si no hi ha una bona disponibilitat alimentària per a les persones, com ha d’haver-hi per mantenir el bestia?

Conseqüència:

Amb l’ajuda de diferents vianants finalment vam aconseguir posar de peu el cavall, aparentment deshidratat i desnodrit.

 

Parlant amb diferents residents i sobretot amb els taxistes em va agradar a la reflexió lògica a la que es dirigien tots. Els economistes sostenen que fixar els preus pot desmotivar els camperols i venedors. Argumentant que si els preus tenen un límit tan baix que no poden obtenir guanys, per què molestar-se a treballar? La majoria tindrà que redirigir els seus productes al mercat privat o negre.

La frase que més em va sorprendre entre els cubans i cubanes amb els que vaig poder parlar durant l’aventura va ser:

Necessitem robar per subsistir amb qualitat de vida

 

Receptes d’estiu (II)


Sopa de meló (ingredients per 4 persones)
1kg de meló
300 g de porro
2 cullerades soperes d’oli d’oliva
1 iogurt natural (125gr)
200 ml d’aigua
Una mica de sal o pebre
50 g de pernil serrà (treure greix)
Una llesca de pa torrat de dos dits de gruix (20gr)

PREPARACIÓ

Trossegem el porro i el tirem en una paella tapada a foc molt lent amb les dues cullerades d’oli d’oliva. Per evitar que es cremi podem utilitzar una mica d’aigua i afegir-lo tranquil·lament durant la cocció fins que el porro quedi cuit i amb un lleuger toc daurat.

Preparem el meló, li traiem les llavors, la pell i ho triturem al costat del iogurt natural. Afegim el porro i ho tornem a triturar. És molt important a l’hora de servir utilitzar una copa freda i afegir una mica de pebre blanc o negre per sobre. No cal afegir sal.

En aquest cas per donar-li el toc de sofisticació, podem afegir dos tomàquets tipus cherry dins perquè el comensal els trobi per sorpresa i una petita llesca de pa torrat integral.

 


Truita de carbassó o espinacs o albergínia (ingredients para 4 persones)
5 ous
1 carbassó gran o una albergínia gran o un plat pla ple d’espinacs crus
1 ceba gran
4 cullerades soperes d’oli d’oliva
pebre negre

PREPARACIÓ

Rentem degudament la verdura que volem utilitzar, ja sigui el carbassó, els espinacs o bé l’albergínia. No li traiem la pell i la trossegem. En el cas dels espinacs, posar a bullir en aigua durant 8 minuts.

Pelem la ceba i la tallem en brounoisse (quadradets petits). El següent pas és posar la ceba en una paella on prèviament hem escalfat l’oli. Un cop la ceba ha quedat picada i doradeta afegim la verdura que hem triat i la deixem cuinar 4 minuts. En un colador escorrem l’oli i l’aigua sobrant de la preparació. Batem els ous sense que es faci escuma i barregem la combinació de verdures triada. Un cop ben barrejada la verdura amb els ous batuts, a foc lent volta i volta i … Llest per servir!

La presidenta del CoDiNuCat ha defensat la importància del dietista-nutricionista en l’atenció primària al Parlament de Catalunya

Comissió de Salut i menbres i col·laboradors de la Junta de Govern del CoDiNuCat
  • “El dietista-nutricionista és una inversió en salut perquè prevé les malalties que són molt costoses per al sistema públic de salut”.
  • Estalvia costos substancials en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris.

 

La Presidenta del Col•legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, la Dra. Nancy Babio, ha destacat la importància d’incorporar el dietista-nutricionista (D-N) a l’atenció primària per prevenir malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis de tipus 2, la hipertensió arterial i el càncer, en la compareixença que s’ha celebrat avui al Parlament de Catalunya, a la Comissió de Salut, davant dels representants dels grups parlamentaris. 

 

En la seva intervenció ha aportat dades molt rellevants: a Catalunya, segons l’enquesta de Salut de Catalunya:

  • Més del 50% dels adults pateixen excés de pes
  • El 24% de la població té la pressió arterial alta
  • El 20,9%, el colesterol elevat
  • El 7,4%, diabetis
  • El 10,9%, anèmia.

 

Ha destacat que la prevalença d’excés de pes en els infants és alarmant i que, a causa d’això;

“per primera vegada, els nens i nenes d’avui viuran menys que els seus pares per l’avenç de les malalties cròniques derivades de l’obesitat”.

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sis de cada deu malalties estan relacionades amb l’alimentació: hipertensió arterial, consum d’alcohol, colesterol elevat, deficiència de ferro, sobrepès i obesitat i diabetis. La Nancy Babio ha afegit que la mateixa OMS destaca que “la prevenció de l’obesitat i de les malalties cardiovasculars han de ser una prioritat de la salut pública” i en recomana el control mitjançant un tractament integral i multidisciplinari i amb la implicació de diversos professionals de la salut entre els quals destaca el dietista-nutricionista.

S’ha referit també a diversos estudis internacionals i nacionals que avalen que la incorporació del D-N en l’atenció primària estalvia costos substancials en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris

 

A Nova Zelanda: per cada dòlar invertit en tractament dietètic es produeix un estalvi de 6,40 dòlars en medicaments i en atenció hospitalària.

 

L’Associació Holandesa de Dietistes afirma, en un estudi fet l’any 2012, que cada euro invertit en un tractament dietètic suposa un estalvi de fins a quatre euros en altres costos de salut.

 

“Un tractament dietètic adequat és essencial en la promoció de la salut, en la prevenció i el tractament d’aquestes malalties cròniques”.