Entra en vigor la nova normativa per etiquetar el pa

A partir d’aquest dilluns, 1 de juliol, el pa haurà de ser com diu l’etiqueta. Entra en vigor la nova normativa, el reial decret d’11 de maig sobre la qualitat del pa.

La nova normativa actualitza la vigent, el reial decret 1137/1984, que només considerava “pa comú” el que s’elaborava amb farina de blat. Ara ja són pans comuns els elaborats amb farines integrals, o els que tenen un baix contingut en sal, segons la nova definició:

L’efecte més immediat és que per aquests pans es pagarà l’IVA superreduït, el 4%, el que s’aplica al pa comú, i no el 10% com fins ara.
La nova normativa especifica com ha d’estar elaborat cada pa, amb quines farines i en quines quantitats.

La norma també considera que en l’elaboració artesana del pa ha de prevaler el factor humà sobre el mecànic i que no se’n pot produir en grans sèries.

També fixa un límit màxim en el contingut de sal del pa comú: 1,31 grams de sal per 100 grams de pa. Serà obligatori a partir d’abril del 2022. És important destacar que, fins ara, el pa contribueix al 20% del total de sal ingerida.

Com es defineixen els diferents tipus de pa?

Pa integral o de gra sencer

 

Elaborat amb farina integral o de gra sencer. Si es denomina “pa 100% integral” o “pa integral” ha d’estar fet amb farina exclusivament integral. La denominació ha d’incloure el nom dels cereals que s’han utilitzat per fer la farina.

Si els pans no es fan només amb farina integral, ha de constar el % de farina integral que conté.

La massa mare utilitzada per a l’elaboració del pa 100% integral també ha de procedir de farina integral.

 

Pa multicereal Elaborat amb tres o més farines diferents, de les quals almenys dues procedeixen de cereals. Cadascuna de les tres farines majoritàries ha d’estar en una proporció mínima del 10% i les farines procedents de cereals no poden suposar menys del 30% sobre la mescla total de farines.
Massa mare inactiva És la massa mare en la qual els microorganismes estan en un estat inactiu fisiològicament -perquè s’ha sotmès a un tractament d’assecatge o pasteurització- però que conserva propietats organolèptiques que milloren la qualitat dels productes finals.

 

Massa mare de cultiu És la massa activa composta per farina de blat o un altre cereal, sotmesa a una fermentació espontània acidificant per assegurar la fermentació de la massa de pa. La massa mare conté un microflora acidificant constituïda essencialment per bacteris làctics i llevats salvatges.
Pa de llenya

 

Els pans que portin aquest nom s’han d’haver cuit en un forn que utilitzi com a combustible la llenya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Les dietes veganes incrementen el risc de fractures òssies

És el resultat d’una recent publicació científica que revisa l’evidència de 20 estudis observacionals on miren la relació entre seguir una dieta vegetariana o vegana en comparació a una dieta omnívora.

El nombre de persones que segueixen aquest tipus de dietes ha incrementat de forma considerable durant els darrers anys. Les dietes vegetarianes (ovo, lacto i ovo-lacteo-vegetarianes) i veganes s’han associat de forma significativa amb potencials beneficis sobre la salut. No obstant l’impacte d’aquest tipus de dietes en relació a la salut òssia no està del tot clar.

Els investigadors que van dur a terme aquesta investigació van avaluar 20 estudis observacionals que incloïen un total de 37.134 participants. Els resultats mostren que aquelles persones que seguien una dieta vegetariana (ovo, lacto i ovo-lacteo-vegetariana) o vegana, en comparació amb els individus que seguien una dieta de caràcter omnívor tenien una menor densitat mineral òssia, és a dir, menor quantitat de minerals que formen els ossos com el calci o el fòsfor. A més a més, les dietes veganes també es van associar amb un major risc de fractures òssies. En canvi, en les persones que seguien una dieta vegetariana aquesta relació no es va observar.

Els individus que seguien aquest tipus de dietes feien menys activitat física i tenien una menor ingesta de calci, factors que podrien explicar el mecanisme pel qual s’ha vist aquest resultat.

Tot i que el resultat d’aquest estudi és clínicament rellevant no es pot atribuir una relació de causa-efecte, per tant és necessiten més estudis per confirmar el resultat observat.

Les dietes vegetarianes i veganes s’han de fer sota supervisió d’un dietista-nutricionista per tal d’assegurar la ingesta de tots els nutrients i evitar les possibles conseqüències negatives respecte a la salut dels ossos.

 

Referència bibliogràfica: Iguacel I, Miguel-Berges ML, Gómez-Bruton A, Moreno LA, Julián C. Veganism, vegetarianism, bone mineral density, and fracture risk: a systematic review and meta-analysis. Nutr Rev. 2019 Jan 1;77(1):1-18. doi: 10.1093/nutrit/nuy045

 

Més làctics = Menys risc de Síndrome Metabòlic

Es tracta de la conclusió a la que han arribat investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV després d’analitzar prop de 3.000 articles científics

Cada cop són més les evidències científiques que demostren que consumir  productes làctics s’associa a beneficis cardio-saludables. Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili han dut a terme una revisió sistemàtica i meta-anàlisi per extreure una conclusió de tots els estudis observacionals publicats fins al moment. L’objectiu de la revisió va ser valorar si el consum dels diferents tipus de producte làctics (llet, iogurt i formatge) s’associen amb el síndrome metabòlic, una  agrupació de factors de risc cardiovasculars (obesitat abdominal, pressió arterial elevada, augment de sucre a la sang, colesterol HDL baix i nivells elevats de triglicèrids en sang) que s’associa a més risc de patir malalties del cor i diabetis.

Després d’una cerca de gairebé 3.000 articles es va poder concloure que aquelles persones que consumien més productes làctics, llet i iogurt, comparats amb els que en consumien menys o no en consumien s’associa amb una menor incidència de síndrome metabòlic, especialment si aquests eren baixos en greix. Durant els anàlisis estadístics es va fer un anàlisi de dosi-resposta –per comprovar si a més consum hi ha més protecció- on es va veure que el consum d’un iogurt al dia s’associava amb un 23% menor risc de patir síndrome metabòlic. El consum de làctics sencers no es va associar amb el risc de patir la malaltia.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition. El treball, ha estat liderat per l’investigador predoctoral Guillermo Mena-Sánchez, les investigadores Nerea Becerra Tomás i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Referència:
Guillermo Mena-Sánchez Nerea Becerra-Tomás Nancy Babio Jordi Salas-Salvadó. “Dairy Product Consumption in the Prevention of Metabolic Syndrome: A Systematic Review and Meta-Analysis of Prospective Cohort Studies” Advances in Nutrition, Volume 10, Issue suppl_2, May 2019, Pages S144–S153, https://doi.org/10.1093/advances/nmy083

IVA just al pa integral

L’IVA del pa integral baixa al 4% a partir de l’1 de juliol

No tenia cap sentit que el pa, un producte bàsic en la nostra alimentació i protagonista en el patró de dieta que seguim al mediterrani, estigués sent recomanat pels dietistes-nutricionistes a la població en la seva versió integral per ser més saludable i s’hagués de pagar un IVA més elevat.

Els beneficis del consum de pa integral els veiem reflectits en millores sobre pes corporal i també sobre el risc de patir malalties cardiovasculars. També hi ha estudis epidemiològics que assenyalen que el seu consum disminueix el risc de patir càncer de còlon. En diferents assaigs clínics s’ha vist que aquelles persones que prenen aliments integrals, com és el pa integral, tenen menors nivells de colesterol dolent en comparació amb els que els consumeixen refinats. Totes aquestes evidències científiques són summament importants, segons l’Organització Mundial de la Salut a Espanya les malalties cardiovasculars i el càncer causen, respectivament, el 31% i el 28% de les morts. Tanmateix la incidència d’obesitat i sobrepès al nostre territori està per sobre del 25% i amb previsió de superar el 30% en 2025 (aquesta tendència és més gran en homes que en dones).

Més del 90% del consum de pa a Espanya és blanc i urgeix canviar aquesta tendència.

El pa blanc (refinat) és el que té menys nutrients i sobre tot menys fibra té un IVA del 4% mentre que el pa integral, aquell que realment ha demostrat ser més beneficiós per la salut de les persones, l’estem pagant a un IVA aplicat del 10%.

S’HA ACABAT!

Gràcies a la iniciativa de diferents experts en el camp de la nutrició ens els quals es troben el Professor Jordi Salas-Salvadó i la Dra. Nancy Babio i la força de les següents institucions científiques: la Societat Espanyola de Arteriosclerosi, els Col·legis de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Múrcia, la Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de biosistemes de la Universitat Politècnica de Madrid, entre altres institucions de ciències de la salut i l’alimentació s’ha aconseguit!

El Govern ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret pel qual s’aprova la nova norma de qualitat per al pa, que inclou una reducció de l’IVA al 4% per pans integrals i d’altres cereals diferents al blat.

Tothom a menjar el pa en la seva versió integral!

Referència: https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-6994

Neix Calories Buides – Ciència amb Transparència

DSC_0958

Es renova el Blog de Nutrició “Una bona Vida” del Diari Més Digital sota el nom CALORIES BUIDES. Ciència amb Transparència.

El blog creat pel dietista-nutricionista Guillermo Mena Sánchez agafa en cara més força amb la nova col·laboració de la Dra. Nerea Becerra-Tomas experta en nutrició i metabolisme i epidemiologia nutricional.

L’objectiu del blog és informar al ciutadà de peu dels avenços en el món de la nutrició, la dietètica i la suplementació. Els investigadors reivindiquen que actualment existeixen masses blogs i articles fraudulents publicats sense filtre arreu dels mitjans de comunicació. Aquesta imprudent actuació està creant molta confusió al ciutadà fent que acabi allunyant-se d’un estil de vida saludable.

El blog cada 15 dies publicarà un article amb els avenços de la ciència amb total transparència. Aquest article també estarà enllaçat al compte d’instagram caloriesbuides.

Dieta, àcid úric i risc de patir hiperuricèmia

Tenir l’àcid úric elevat al plasma (a la sang) és una alteració metabòlica que pot conduir a problemes de salut greus, alguns d’ells crònics. Segons estudis epidemiològics, la prevalença d’hiperuricèmia en les darreres dècades ha augmentat ràpidament a tot el món.

Patir aquesta alteració s’ha associat amb un major índex de massa corporal (IMC) i una major circumferència de la cintura (1,2). En persones obeses, es recomana mesurar de manera rutinària els nivells d’ àcid úric del plasma per prevenir la hiperuricèmia (concentracions elevades d’àcid úric a la sang). En la majoria dels casos, les investigacions epidemiològiques han considerat el rang anormal quan la concentració d’àcid úric és superior o igual a 6 mg/dl en dones i 7 mg/dl en homes (3).

La hiperuricèmia, no s’associa només a un major risc de patir gota, sinó també amb diversos factors de risc cardiovascular com la pressió arterial elevada (4), la hipertrigliceridèmia (5) i la disminució de la funció renal (6) i les següents malalties prevalents: diabetis mellitus tipus 2 (T2D) (7), hipertensió (8), lobesitat (9), síndrome metabòlica (MetS) (10) i malaltia cardiovascular (CVD) (11) (12).

Com podem controlar a nivell dietètic els nivells d’àcid úric?

Basant-nos en l’evidència científica que hi ha fins al moment, hem de destacar que el tractament farmacològic (al·lopurinol i febuxostat) és el que juga un paper fonamental en la disminució dels nivells d’àcid úric. No obstant, podem evitar/limitar el consum de certs aliments que semblen incrementar els nivells d’àcid úric. És important destacar, que el nivell d’evidència al respecte, no és molt alt, i la gran majoria de resultats s’han obtingut d’estudis d’intervenció amb mostres petites o bé d’estudis observacionals o opinions d’experts.

No obstant amb l’evidència actual hem elaborat la següent taula en la que s’indica quins aliments estarien més i menys aconsellats per mirar de prevenir alteracions en els nivells d’àcid úric plasmàtics:

Evitar Limitar Encoratjar
Vísceres (ronyons, fetges, cervells, etc.) Carn vermella (porc, vedella, corder)

Marisc

Productes làctics descremats
Refrescos endolcits amb xarop de blat de moro Sucs naturals

Refrescos en general

Brioixeria/Postres processats

Sal de taula

Sucre blanc o morè

Verdures, hortalisses i fruites
Alcohol    

És important destacar que actualment s’estan fent investigacions per conèixer la relació entre el consum de diferents grups alimentaris i el risc de patir hiperuricèmia en persones d’avançada edat amb obesitat i síndrome metabòlic.

 

  1. Tanaka K, Ogata S, Tanaka H, et al. The relationship between body mass index and uric acid: a study on Japanese adult twins. Environ Health Prev Med. 2015;20:347–53.
  2. Wang H, Wang L, Xie R, et al. Association of Serum Uric Acid with Body Mass Index: A Cross-Sectional Study from Jiangsu Province, China. Iran J Public Health. 2014;43:1503–9.
  3. Zhu Y, Pandya BJ, Choi HK. Prevalence of gout and hyperuricemia in the US general population: The National Health and Nutrition Examination Survey 2007-2008. Arthritis Rheum. 2011;63:3136–41.
  4. Masuo K, Kawaguchi H, Mikami H, et al. Serum Uric Acid and Plasma Norepinephrine Concentrations Predict Subsequent Weight Gain and Blood Pressure Elevation. Hypertension. 2003;42:474–80.
  5. Conen D, Wietlisbach V, Bovet P, et al. Prevalence of hyperuricemia and relation of serum uric acid with cardiovascular risk factors in a developing country. BMC Public Health. 2004;4:9.
  6. Desai RJ, Franklin JM, Spoendlin-Allen J, et al. An evaluation of longitudinal changes in serum uric acid levels and associated risk of cardio-metabolic events and renal function decline in gout. Shimosawa T, editor. PLoS One. 2018;13:e0193622.
  7. Dehghan A, van Hoek M, Sijbrands EJG, et al. High Serum Uric Acid as a Novel Risk Factor for Type 2 Diabetes. Diabetes Care. 2008;31:361–2.
  8. Perlstein TS, Gumieniak O, Williams GH, et al. Uric Acid and the Development of Hypertension. Hypertension. 2006;48:1031–6.
  9. Ali N, Perveen R, Rahman S, et al. Prevalence of hyperuricemia and the relationship between serum uric acid and obesity: A study on Bangladeshi adults. Bjornstad P, editor. PLoS One. 2018;13:e0206850.
  10. Lee Y-B, Jun JE, Lee S-E, et al. Utility of Serum Albumin for Predicting Incident Metabolic Syndrome according to Hyperuricemia. Diabetes Metab J. 2018;42.
  11. Zhang C, Jiang L, Xu L, et al. Implications of Hyperuricemia in Severe Coronary Artery Disease. Am J Cardiol. 2018;
  12. Strazzullo P, Puig JG. Uric acid and oxidative stress: Relative impact on cardiovascular risk. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2007;17:409–14.

Menjar ràpid s’associa a un major risc de tenir uns nivells alts de triglicèrids en sang

Un estudi suggereix que menjar ràpid augmenta en un 59% el risc de hipertrigliceridèmia, un factor de risc per a la malaltia cardiovascular.

 

El grup d’investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i del CIBEROBN (Centro de Investigación Biomédica en Red Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) ha valorat la relació entre la velocitat d’ingesta en els principals temps de menjar amb el risc de patir hipertrigliceridèmia en persones d’avançada edat amb elevat risc cardiovascular, observant que a major rapidesa a l’hora de menjar més risc existia de presentar triglicèrids elevats en sang. En el treball publicat a la revista Nutrients al gener de 2019, els investigadors van observar que, en comparació amb els participants que menjaven a una velocitat més lenta, aquells que van reportar menjar més ràpidament van presentar un 59% més de risc de patir hipertrigliceridèmia (un factor de risc de malaltia cardiovascular). Aquest estudi ha estat realitzat en el marc de l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) amb la participació de 792 voluntaris del centre Reus-Tarragona, els quals van ser reclutats a través dels Centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut de les comarques de Tarragona. Els investigadors atribueixen aquest augment del risc de tenir valors elevats de triglicèrids en sang al fet que una ingesta ràpida d’aliments afavoriria una sensació tardana de sacietat. D’aquesta manera, les persones continuarien menjant a causa de la manca de sacietat, tot i haver cobert les seves necessitats energètiques i nutricionals. A més, la ingesta d’una gran quantitat d’energia durant un període curt de temps, afavoriria pics més sostinguts en la glucosa plasmàtica i de la insulina, la qual cosa podria estimular la producció de greixos al fetge i, per tant, produir un augment dels nivells de triglicèrids en plasma. Considerant els resultats observats, els investigadors han conclòs que les estratègies d’intervenció dirigides a disminuir la velocitat en la ingesta d’aliments podrien ser útils per combatre les malalties cardiometabòliques.L’estudi ha estat coordinat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha realitzat la investigadora predoctoral Indira Paz-Graniel i ha sigut liderat per la Dra. Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al CIBEROBN i el catedràtic Jordi Salas-Salvadò, director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBEROBN tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Paz-Graniel, I.; Babio, N.; Mendez, I.; Salas-Salvadó, J. Association between Eating Speed and Classical Cardiovascular Risk Factors: A Cross-Sectional Study. Nutrients 2019, 11, 83. https://www.mdpi.com/2072-6643/11/1/83

Investigadors de la URV i l’IISPV demostren que l’omega 3 beneficia la qualitat de l’esperma

La infertilitat afecta un 15% de la població mundial i és reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut com un problema global de salut pública. A més, els últims anys també s’ha demostrat que la qualitat de l’esperma empitjora en països industrialitzats, relacionat amb un estil de vida amb estrès, consum de drogues, tabac i alcohol i dietes no saludables.

Un grup d’investigadors Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha demostrat que l’omega 3, entre d’altres suplements de la dieta, beneficien la qualitat de l’esperma.

L’estudi, publicat a la revista científica Advances in Nutrition, és la més extensa i actualitzada revisió sistemàtica de tots els estudis clínics que relacionen els diferents nutrients i suplements amb la fertilitat masculina. Els investigadors han analitzat qualitativament els resultats de 28 estudis -i quinze d’ells, cuantitativamente- d’intervenció nutricional amb 2.900 participants i conclouen que diversos suplements podrien millorar la fertilitat masculina. Així, els suplements a base de seleni, zinc, àcids grassos omega-3 i coenzim-Q10 s’associa a un augment en la concentració espermàtica.

De la seva banda, els de seleni, zinc, àcids grassos omega-3, coenzim-Q10 i carnitines es relaciona amb una millora de la mobilitat espermàtica. Finalment, els de seleni, àcids grassos omega-3, coenzim-Q10 i carnitines provoca un efecte positiu en la morfologia dels espermatozoides.

Tanmateix, el treball no ha provat que el consum d’aquests suplements pugui augmentar la probabilitat de concebre un fill de manera natural o per tècniques de reproducció assistida i apunta que cal seguir investigant amb una mostra més gran.

El consum de iogurt i formatge s’associa amb una millor qualitat de la dieta i perfil càrdio-metabòlic

Les persones que mengen més iogurt segueixen una dieta i estil de vida més saludables

Un estudi avalua més de 6.500 homes i dones amb obesitat i un elevat risc de patir malalties cardiovasculars i constata els beneficis de consumir làctics fermentats. Cada cop són més les evidències científiques que demostren que consumir  productes làctics quan es segueix una dieta equilibrada i saludable està associat a beneficis cardio-saludables. Pocs estudis, però, han avaluat l’associació entre el consum de làctics i el risc de tenir síndrome metabòlica, una  agrupació de factors de risc cardiovasculars (obesitat abdominal, pressió arterial elevada, augment de sucre a la sang, colesterol HDL baix i nivells elevats de triglicèrids en sang) que s’associa a més risc de patir malalties del cor i diabetis. Ara, investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb 23 grups d’investigació d’arreu del país pertanyents a l’estudi PREDIMED-Plus (Prevenció amb Dieta Mediterrània) han dut a terme aquest estudi avaluant més de 6.500 homes i dones d’una mitjana d’edat de 65 anys amb obesitat i un elevat risc de patir malalties cardiovasculars.

Els autors van observar que aquelles persones que tenien un consum més freqüent de làctics fermentats, especialment de iogurt, tenien una major adherència a la dieta mediterrània. A més a més, consumien més fruita, verdura i hortalisses, productes integrals, peix, fruits secs i menys alcohol, productes refinats com el pa o l’arròs blanc, galetes, etc. Aquests participants també fumaven menys, suggerint que el consum d’aquests aliments és un possible marcador de la qualitat de la dieta i d’un estil de vida saludable. A més a més, aquelles persones que consumien una porció de 50g al dia (aproximadament 5 daus) de formatge de diversos tipus (fresc, curat, semi-curat, manxec, ricotta, emmental…), tenien menys risc de tenir hipertrigliceridèmia i colesterol-HDL baix (el tipus de colesterol bo per la salut).

El iogurt i el formatge són aliments nutricionalment densos, amb una matriu de nutrients que els fa únics. És caracteritzen per tenir un elevat contingut en proteïna d‘alta qualitat, calci de fàcil absorció, entre altres minerals, vitamines i bacteris potencialment beneficiosos per a la salut. Segons els investigadors, “els resultats obtinguts en aquest estudi es poden explicar a través de diferents mecanismes condicionats pels components intrínsecs d’aquests aliments”.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Nutrition, Metabolism and Cardiovascular Diseases al Juliol de 2018. El treball, ha estat realitzat per l’investigador pre-doctoral Guillermo Mena-Sánchez i dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

Referència: Guillermo Mena-Sánchez, Nancy Babio, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Helmut Schröder, Jesus Vioque, et al. Fermented dairy products, diet quality and cardio-metabolic profile in a Mediterranean cohort at high cardiovascular risk. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2018. DOI: https://doi.org/10.1016/j.numecd.2018.05.006

Relacionen el consum habitual de iogurt descremat amb la reducció del risc d’aparició de cataractes

L’estudi ha fet el seguiment de 5.860 participants adults amb alt risc cardiovascular durant més de cinc anys. Durant el treball s’han documentat el nombre de cataractes i s’ha relacionat amb el consum de diferents tipus de lactis

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i de l’ Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, han avaluat la relació entre el consum de làctics i el risc d’aparició de cataractes.
Les cataractes no tractades són una de les principals causes de ceguera al món, una patologia oftalmològica altament associada amb l’envelliment, però també té altres factors que predisposen a un major risc com són la diabetis, l’obesitat i l’hàbit tabàquic. Alguns factors dietètics també poden afectar la formació de cataractes.

Un estudi publicat el 2017 per la Unitat de Nutrició Humana de la URV ja va trobar una relació positiva entre el consum elevat de vitamina K i un menor risc de patir cataractes. Seguint aquesta línia de recerca, s’ha avaluat l’associació amb el consum dels diferents tipus de productes làctics. El treball, realitzat per la investigadora predoctoral Lucia Camacho, i liderat per la investigadora Mònica Bulló i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, ha avaluat 5.860 participants adults amb alt risc cardiovascular. Es van documentar un total de 768 cataractes en una mitjana de seguiment de 5,6 anys. Després d’analitzar els diferents grups de làctics (làctics totals, llet, iogurt descremat i formatge) els resultats demostren que els individus amb un major consum de iogurt descremat, els qui el consumien de forma habitual, presentaven un menor risc de patir cataractes.

Els mecanismes mitjançant els quals es produeix la formació de les cataractes  no estan encara clars, encara que cada vegada es mostra major evidència que processos inflamatoris i oxidatius jugarien un important rol. Com que la dieta pot ser capaç de modular aquests processos, el consum de certs aliments hi podria estar associat. Els productes làctics són naturalment rics en proteïnes i micronutrients importants per a la salut com el calci, magnesi, fòsfor i vitamines A i B12; a més de presentar un perfil particular d’hidrats de carboni i greixos. Aquesta matriu saludable que presenten aquest grup d’aliments sembla ser la responsable d’aquests beneficis oposats. Estudis previs han demostrat a més que incloure aquests productes en un patró de dieta saludable comporta a millores en la salut com disminuir el risc d’aparició de malalties com a diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica.


Camacho-Barcia, L., Bulló, M., García-Gavilán, J.F. et al. “Dairy products intake and the risk of incident cataracts surgery in an elderly Mediterranean population: results from the PREDIMED study” European Journal of Nutrition  (2018). https://doi.org/10.1007/s00394-018-1647-8.