Com passar el Nadal sense guanyar ni un sol quilo

Els àpats de Nadal normalment són molt abundants

 

Semblarà una utopia, però no ho és. Aquest post va dirigit a totes aquelles persones que volen passar les festes de Nadal tranquils i sense haver de pensar massa en el que s’ha de menjar i no tenir preocupacions en veure variacions a la bàscula. Per tal d’aconseguir-ho, és cert que tenint en compte les tradicions actuals no és senzill. Però per res del món és impossible (llegir post Perdre pes no és senzill, però sempre és possible): https://bonavidasite.wordpress.com/2016/10/24/perdre-pes-no-es-senzill-pero-sempre-es-possible/ )

La gastronomia nadalenca es caracteritza per grans trobades familiars, trobades d’hores i hores xerrant i menjant, gaudint de grans àpats, que possiblement han estat elaborats durant la meitat d’un dia o fins i tot en dies anteriors.

Quines són els dies amb les festes més destacades?

  • 24 Vigília de Nadal
  • 25 Nadal
  • 26 Sant Esteve
  • 31 Cap d’Any
  • 1 Any Nou
  • 5 Cavalcada dels Reis
  • 6 El dia dels Reis

 

A aquests 7 dies de festa assegurades cal sumar-hi la visita del tió de Nadal que sovint porta diferents regals o llaminadures, les quals és possible que acabem picant.

 

Durant l’època de Nadal és senzill augmentar de pes, fàcilment es poden guanyar de 2-4 kg. AQUEST ANY DECIDEIX QUE NO SIGUI AIXÍ.

Punts a destacar per no augmentar de pes:

  • Pensa en el que menges.
  • Evitar el consum d’alcohol. Limita el seu consum el màxim que puguis.
  • Planifica bé les quantitats dels àpats, d’aquesta forma també amb una bona organització prèvia evitaràs llençar menjar o bé que torni a sortir en àpats posteriors.
  • No et saltis els àpats que fas de forma habitual, controla les quantitats de l’àpat anterior. És a dir, a l’hora de dinar procura acabar amb una sensació de comoditat estomacal i d’aquesta forma podràs igualment berenar com si fos un dia normal i corrent.
  • Escull coccions tradicionals i evitar fer un ús excessiu de aliments precuinats.
  • Segueix fent exercici físic i si no en fas, comença!
  • No renunciïs a aliments que prenem per tradició si et venen de gust, com els torrons o les neules, però si limita la seva quantitat de forma considerable. Tal i com podreu imaginar els dolços de Nadal com els torrons o bé els polvorons són aliments hipercalòrics, un trosset de torró (25gr) pot variar entre 150-230 kcal (depenent del tipus) i un polvoró 160 kcal.

 

Tingues en ment aquests factors, aplica’ls als àpats i en sortiràs beneficiat.

Bones festes a tots!

Salut retira peix a Tarragona per alerta de botulisme

Una de les notícies publicades sobre la retirada de peix a Tarragona.

 

El passat 6 de desembre a diferents diaris s’anunciava que l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) havia detectat que s’havien distribuït diferents comandes de Madrilleta Vera (Rutilus rutilus) amb un elevat risc de provocar botulisme. Els diferents punts on es va donar l’estat d’alerta són:

Platja d’Aro
Lloret de Mar
Granollers
Tarragona
Salou
Badalona
Castelldefels
Illes Canàries

Aquest tipus de peix és una espècie introduïda en comptades localitats de Catalunya, on encara presenta una distribució molt reduïda. És una espècie eurasiàtica. Ha estat introduïda a moltes zones arreu del món (com ara Nord-amèrica o Nova Zelanda). És un peix sec, salat i refrigerat.

Tenint en compte l’estat d’alerta en el que ens trobem, com a mesura de protecció és important conèixer que si alguna persona disposa algun envàs del producte, és millor no consumir-lo.

Botulisme?

El botulisme un tipus d’intoxicació alimentària habitual i que pot ser mortal. S’origina després d’ingerir un aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteria Clostridium botulinum.

Aliments més exposats?

Els principals aliments solen ser verdures i llegums enllaunades a casa o a vegades elaborades industrialment, a més dels productes derivats del porc (pernil curat, entre altres) i el peix cru o fumat.

Quins són els símptomes més comuns?

  • Pupil·les dilatades, no reactives (Midriasis).
  • Dificultats respiratòries.
  • Dolors còlics a nivell abdominal.
  • Dificultat per deglutir.
  • Visió doble.
  • Sequedat bucal.
  • Nàusees i vòmits
  • Estrenyiment
  • Debilitat generalitzada
  • Paràlisi.

Com evitar-lo?

En general als consumidors es recomana tenir precaucions amb aliments enllaunats o conservats, no menjar aliments provinents de llaunes inflades ni abonyegades o llaunes casolanes mal tancades amb aire ni embotits de dubtosa procedència.

Si els aliments es cuinen adequadament, les espores de Clostridium  botulinum es destrueixin (a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts), no sorgeix cap problema.

Ortorèxia: Quan menjar sa, deixa de ser sa

El control de la dieta.

 

Junt amb la psicòloga integradora i terapeuta de parella Miriam Recio, hem volgut destacar que menjar sa, també pot deixar de ser sa.

Vivim a una societat en la qual la aparença física juga un paper molt important. Una societat en la que està de moda ser perfectes, perquè sinó: què pensaran de nosaltres? La por a ser jutjats aflora ràpidament, fent que la autoexigència s’elevi fins a punts perillosos per la nostra salut.

Una autoexigència mínima és adaptativa, permet sentir-nos motivats per aconseguir els nostres objectius, però ja sabem que els excessos no son bons. Aquesta necessitat de control i perfeccionisme ha fet que sorgeixin trastorns alimentaris com per exemple la anorèxia i la bulímia, entre d’altres. Però no ens hem aturat aquí. Un concepte nou ha nascut: la ortorèxia, la obsessió per menjar sa.

A diferència de la anorèxia i la bulímia, on les persones que la sofreixen controlen la quantitat d’aliments que ingereixen, les persones que pateixen ortorèxia controlen la qualitat, analitzant meticulosament tots els components que porten els aliments que volen ingerir, fins al punt de dur a terme pautes excessivament estrictes d’alimentació. Aquestes pautes acaben molts cops provocant dèficits calòrics i de nutrients, repercutint sobre tot en la salut òssia, el contingut total de múscul i augmentant el risc de patir diferents malalties com diferents tipus d’anèmies.

Aquesta tendència a l’extremisme es relaciona amb l’excés d’informació NO científica que s’estén pels medis de comunicació, fent referència al perill que comporten alguns aliments y a les seves conseqüències sobre la salut i/o sobre el seu procés de fabricació. A més, també existeix a nivell científic una correlació elevada amb les persones diagnosticades de trastorn obsessiu-compulsiu (TOC).

Les persones que pateixen ortorèxia es caracteritzen per tenir ansietat elevada, frustració i culpa. L’excés de control i rigidesa que comporta fa que, paradójicament, aconsegueixin l’efecte contrari: descontrol i un estat anímic inestable. Intenten evitar posar-se malalts però l’exclusió d’aliments, per por a que siguin poc saludables. Provocant així aïllament social, majoritàriament per sentir-se superiors als que, al contrari d’ells, porten un nivell d’alimentació poc pautat.

  • Es preocupa més per les característiques saludables del que menja que pel plaer de menjar?
  • Passa més de tres hores al dia pensant en menjar saludable?
  • Es sent superior a altres persones que no mengen com vostè?
  • La qualitat de vida disminueix a mesura que la qualitat de la seva dieta augmenta?
  • Sent culpa si es salta el règim?

Si es així, potser es deuria plantejar posar-se en contacte amb un psicòleg integrador i un dietista-nutricionista per a que l’assessorin. L’excés de control, provoca descontrol.

Faig esport i tinc intolerància a la lactosa. He de retirar els lactis de la meva dieta?

Cal cuidar la dieta i si es fa esport amb regularitat ta,bé cal tenir-la molt en compte.

 

Els productes làctics com la llet, el iogurt i el formatge, des de fa anys formen part de la nostra dieta i en aquests últims anys estan sent de gran importància dins el món de l’esport.

La densitat nutricional d’aquest tipus d’aliments fan que a nivell científic siguin interessants d’analitzar per poder ser recomanats de forma adequada dins d’un patró de dieta saludable.

Els productes lactis tenen diferències importants en la seva composició nutricional, és per això que s’hauria de parlar de llet, iogurt, formatge i els diferents subtipus per separat.

D’una banda és important destacar que diferents estudis destaquen els làctics com a marcadors de qualitat de la dieta. No obstant, diferents corrents alternatives pretenen substituir o bé eliminar el grup d’aliments sense el suficient suport científic.

Un dels principals motius pels quals es deix de prendre i / o recomanar la llet o el iogurt és per ser intolerant a la lactosa. En aquest cas, és important destacar que l’evidència científica en aquest aspecte és sòlida i està rigorosament recolzada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). El iogurt, administrat en pacients amb intolerància a la lactosa ha demostrat disminuir els nivells d’hidrogen en aire aspirat després d’una sobrecàrrega amb lactosa. A més, millora la digestió de la lactosa i la seva simptomatologia.

Tant la llet, el iogurt i altres llets fermentades, ens aporten una font important de nutrients; proteïna d’alt valor biològic, calci, magnesi, potassi, zinc i diferents vitamines (A, D, B2, B12 …). En el món de l’esport, tant la llet, el iogurt i el formatge fresc han estat un pilar important tant pel procés de recuperació del múscul esquelètic com de re-hidratació (en el cas de la llet i el iogurt). És per això que l’esportista amb intolerància a la lactosa no ha de suprimir el consum de llet i iogurt, sinó que ha de trobar el grau de tolerància i cuidar el seu intestí per d’aquesta manera poder aprofitar els beneficis del consum d’aquest tipus d’aliments i tenir una eina més per augmentar el rendiment esportiu. A més poden ser utilitzats de diferents formes culinàries, ja sigui com a part del mateix menjar i/o sopar de l’esportista o bé en forma de snacks o batuts recuperadors.

Per finalitzar, en el moment de l’elecció del producte, la gran variabilitat de llets, iogurts i formatges del mercat fa que sigui necessari l’assessorament nutricional per part d’un dietista-nutricionista. Així doncs, tindrem en compte factors molt importants com la lectura de les etiquetes i la interpretació de la composició del producte, la quantitat ingerida, el moment de la presa i la temperatura per d’aquesta forma anar preparats per a la competició.