Ortorèxia: Quan menjar sa, deixa de ser sa

El control de la dieta.

 

Junt amb la psicòloga integradora i terapeuta de parella Miriam Recio, hem volgut destacar que menjar sa, també pot deixar de ser sa.

Vivim a una societat en la qual la aparença física juga un paper molt important. Una societat en la que està de moda ser perfectes, perquè sinó: què pensaran de nosaltres? La por a ser jutjats aflora ràpidament, fent que la autoexigència s’elevi fins a punts perillosos per la nostra salut.

Una autoexigència mínima és adaptativa, permet sentir-nos motivats per aconseguir els nostres objectius, però ja sabem que els excessos no son bons. Aquesta necessitat de control i perfeccionisme ha fet que sorgeixin trastorns alimentaris com per exemple la anorèxia i la bulímia, entre d’altres. Però no ens hem aturat aquí. Un concepte nou ha nascut: la ortorèxia, la obsessió per menjar sa.

A diferència de la anorèxia i la bulímia, on les persones que la sofreixen controlen la quantitat d’aliments que ingereixen, les persones que pateixen ortorèxia controlen la qualitat, analitzant meticulosament tots els components que porten els aliments que volen ingerir, fins al punt de dur a terme pautes excessivament estrictes d’alimentació. Aquestes pautes acaben molts cops provocant dèficits calòrics i de nutrients, repercutint sobre tot en la salut òssia, el contingut total de múscul i augmentant el risc de patir diferents malalties com diferents tipus d’anèmies.

Aquesta tendència a l’extremisme es relaciona amb l’excés d’informació NO científica que s’estén pels medis de comunicació, fent referència al perill que comporten alguns aliments y a les seves conseqüències sobre la salut i/o sobre el seu procés de fabricació. A més, també existeix a nivell científic una correlació elevada amb les persones diagnosticades de trastorn obsessiu-compulsiu (TOC).

Les persones que pateixen ortorèxia es caracteritzen per tenir ansietat elevada, frustració i culpa. L’excés de control i rigidesa que comporta fa que, paradójicament, aconsegueixin l’efecte contrari: descontrol i un estat anímic inestable. Intenten evitar posar-se malalts però l’exclusió d’aliments, per por a que siguin poc saludables. Provocant així aïllament social, majoritàriament per sentir-se superiors als que, al contrari d’ells, porten un nivell d’alimentació poc pautat.

  • Es preocupa més per les característiques saludables del que menja que pel plaer de menjar?
  • Passa més de tres hores al dia pensant en menjar saludable?
  • Es sent superior a altres persones que no mengen com vostè?
  • La qualitat de vida disminueix a mesura que la qualitat de la seva dieta augmenta?
  • Sent culpa si es salta el règim?

Si es així, potser es deuria plantejar posar-se en contacte amb un psicòleg integrador i un dietista-nutricionista per a que l’assessorin. L’excés de control, provoca descontrol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.