La bona alimentació per la gimnàstica rítmica

Wiki Gimnasia Ritmica
Wiki Gimnasia Ritmica

 

Un estudi recent realitzat per Mònica Hierro Magnet, alumne de 2n de Batxillerat  de l’Institut Tarragona  analitza el cost que comporta la pràctica de la gimnàstica rítmica no només en termes econòmics, sinó des de tots els punts de vista, fins hi tot la salut de l’esportista, passant per la metodologia dels entrenaments, les lesions o bé alguns aspectes psicològics. Però, de tots els aspectes analitzats, la jove alumne va voler incidir, dins l’apartat de la salut de l’esportista, en l’alimentació. El treball porta per títol “Gimnàstica Rítmica: el cost d’una passió”.

Tradicionalment i per motius estètics, les gimnastes es seleccionen altes, d’extremitats llargues, tronc i malucs estrets i  de constitució prima, i per tant, és habitual que les gimnastes siguin genèticament primes abans ja de començar la pràctica d’aquesta disciplina esportiva.

L’índex de massa corporal (IMC) és un dels marcadors que s’utilitzen per a valorar si el pes d’una persona és l’adequat, i s’obté dividint el pes en kilograms per l’alçada en metres al quadrat. Si el resultat de l’operació es situa per sota del número 18,5 es considera una persona de baix pes. La Mònica , al seu treball, va agafar una mostra de gimnastes d’elit i va calcular el seu IMC. El resultat va mostrar que totes elles tenien un IMC que es situava per sota de 17. Ara bé, significa això que aquest baix IMC és conseqüència de l`exigència de mantenir una figura estilitzada, dels intensos entrenaments i de la influència genètica, o és símptoma d’una mala alimentació?

Per a les gimnastes és essencial seguir una dieta equilibrada que les permeti aguantar el ritme d’entrenament diari, i al mateix temps mantenir el seu pes ideal, per evitar que pateixin les articulacions i prevenir les lesions que pot comportar l’excés de pes.

La dieta d’una esportista destaca per una bona hidratació, el control de la ingesta de carbohidrats, que casualment, són aquells que més por té un esportista a prendre, sobre tot la pasta, el pa i l’arròs. Per tant una correcte educació nutricional és fonamental per conèixer les propietats que tenen els aliments i com i quan s’han de prendre per utilitzar-los com a  font energètica. La dieta de l’esportista també ha de contenir proteïna, per garantir la pròpia estructura muscular i que aquest estigui actiu, aquest macronutrient el trobem majoritàriament a la carn, el peix, els ous, el tofu, el seitan i els productes làctics. L’esportista també ha d’ingerir una adequada quantitat de greix, a prioritzar el greix d’origen vegetal provinent dels fruits secs, les llavors i l’oli d’oliva verge extra. També és important que l’esportista tingui en compte el greix del peix blau com la tonyina, el salmó o el marlí o d’una fruita en concret, d’advocat. Greix amb propietats antiinflamatòries i antioxidants. La Mònica, molt encertadament també destaca que la gimnasta ha de cobrir tots els requeriments de vitamines i minerals, i en aquest sentit el consum diari de verdura, fruita i hortalisses és fonamental.

Cal desterrar aquestes pors a menjar determinats aliments, les restriccions i prohibicions alimentàries que provoquen obsessions i ansietat, el pesar-se diàriament fins al punt que la relació de la gimnasta amb el pes sigui malaltissa, o bé el mal repartiment dels àpats.

En definitiva, la pràctica de la gimnàstica requereix d’una dieta sana i equilibrada i d’uns bons hàbits alimentaris. L’ajut d’un especialista en nutrició és indispensable, és a dir un dietista-nutricionista i, al costat dels metges, entrenadors, preparadors físics i fisioterapeutes,  ha de formar part de l’equip tècnic que envolta a la gimnasta.

Un nen rodó, és un nen malalt

big383166

 

Com dur a terme una alimentació saludable i sostenible és una pregunta que cada cop està agafant més protagonisme a les terres catalanes. La preocupació està arribant a totes les famílies i va molt dirigida als més petits de la casa.

L’obesitat infantil és un dels problemes més preocupants de salut pública. És important recordar que Espanya s’ha posicionat capdavantera en obesitat infantil, superant inclús la tassa d’Estats Units. El 19% dels nens al territori espanyol tenen un problema de pes que s’ha de corregir.  El principal problema d’aquesta epidèmia creixent són els mals hàbits alimentaris, la falta de bons referents parentals, l’excessiva publicitat enganyosa dirigida al consum de productes amb calories buides, menjar ràpid, i el consum d’aliments més aviat buits en quant a nutrients i amb un elevat contingut en sucres simples afegits com llaminadures, refrescos o postres làctics o bé greixos de baixa qualitat nutricional com el de palma.

No s’ha de deixar de pensar que tenir un problema de pes és una malaltia. El principal mal de no revertir la condició és el fet de que a la llarga el guany de pes sol anar acompanyat d’altres patologies que avançaran silents entre els nostres nens i nenes, l’exemple més escampat n’és la diabetis mellitus.

A continuació podem veure alguns dels factors de risc que acaben incrementant el risc de patir aquests problemes de salut:

  • La falta d’exemple per part dels pares.
  • La falta d’activitat física. Amb l’esport a les escoles no és suficient.
  • L’excés d’ús de videoconsoles, hores de televisió, tablets, telèfons mòbils, ordinadors…
  • Ser obligats a acabar-se el plat, sense escoltar la sensació de gana i plenitud del nen/nena.
  • El baix consum diari de verdures, hortalisses i fruites
  • L’excés de postres làctics ensucrats i altament processats, begudes ensucrades i sucs, carns processades, llaminadures, brioixeria industrial, galetes i altres dolços.
  • L’excés d’esdeveniments socials infantils amb productes del llistat anterior.
  • No fer els àpats en família i tenir sempre la televisió encesa.
  • L’ús de productes light, sense sucres o baixos en greix.
  • La falta de control dels menús escolars.

Tots i cadascun d’ells tenen un important valor per la prevenció i reversió de la malaltia. És el moment de que posi una solució.

Un nen rodó, és un nen malalt. Aquesta condició ha de ser revertida i no ha de ser mitjançant una dieta hipocalòrica, sinó amb un canvi d’hàbits i educació nutricional pautada per dietistes-nutricionistes col·legiats.

Per conèixer si el seu fill te un problema de pes, ha de recórrer a un professional sanitari reglat i col·legiat. Els professionals sanitaris encarregats poden ser: Metges, concretament metge de família i pediatres i dietistes-nutricionistes.

El nou suplement, els insectes

Insectes per menjar.

Segons diferents institucions com l’Institut de Tecnologia dels Aliments, actualment existeix una gran demanda de suplements de proteïna en pols. La tecnologia alimentaria avança a passos agegantats i el món de la innovació en suplements alimentaris cada cop es centra més en els anomenats ‘superfoods’, és a dir, els super aliments.

En nutrició i esport ja fa uns anys que s’especula que els insectes podrien tenir un paper molt important pel rendiment esportiu. Tot i que serà estrany per moltes persones, per altres de diferents cultures no ho serà tant ja que els insectes porten formant part de l’alimentació del ser humà des de fa segles.

Els insectes són considerats com aliments de gran interès degut al perfil de greixos, concretament de greix poliinsaturats (recomano repassar el següent article: https://bonavidasite.wordpress.com/2017/01/23/no-tots-els-greixos-son-dolents-i/), el contingut mineral i la quantitat/qualitat de la proteïna que contenen. Depenent del tipus d’insecte i de les diferents etapes de creixement els insectes poden arribar a tenir  més de 70 grams (gr) de proteïna per cada 100gr d’insectes. A més a més és important d’estacar que la proteïna d’alguns insectes en concrets conté tots els aminoàcids essencials per una correcta recuperació muscular.

Hi ha diferents formes per tastar-los, ja sigui en forma de pols, semi deshidratats, deshidratats o bé cuinats. L’escorpí, les formigues, les libèl·lules, les formigues, grills i alguns cucs en són bons exemples.

Experiència personal

«Fa uns anys, vaig poder viatjar a la ciutat de Mèxic. Durant aquest viatge lúdic la gastronomia del país em va captivar. Allí mateix, a un petit poble un pel apartat de la civilització vaig tenir l’oportunitat de tastar una espècie de grills i cucs autòctons. Tot i que al principi tenia una mentalitat una mica tancada, finalment em vaig llençar a tastar-los i si he de ser sincer l’experiència va ser molt positiva. Els cucs em recordaven a les típiques patates fregides de bossa i els grills tenien una textura molt semblant al petit gambó però amb un regust picant».

La gran diversitat d’insectes que hi ha obre tot un camp força inexplorat de cara a la creació de nous productes alimentaris. Tot i que en un principi la indústria alimentaria focalitzava el possible ús dels insectes com una font alternativa a altres fonts més convencionals de proteïna com ara els producte làctic, els diferents tipus de carns o bé altres fons d’origen vegetal com els llegums, actualment els productes amb insectes van dirigits cap a l’alt rendiment i la nutrició esportiva en general. Segurament en un futur es podran trobar altres utilitats i propietats terapèutiques. Un futur que cada cop queda més proper.

Pot semblar actualment una bestiesa, però en realitat si ens mengem una gamba, perquè no un escorpí? T’animes a tastar-los?