Doctor@ l‘aliment ‘X’ no em cau bé

 

“Doctor@, hi ha vegades que quan menjo un aliment ‘X’, no em cau bé”, és una frase cada vegada més freqüent en les consultes mèdiques, i un tema de rabiosa actualitat. Quan ingerim un aliment, en alguns casos, és possible presentar una reacció anòmala o adversa. Aquestes reaccions es classifiquen en tòxiques, quan poden afectar qualsevol individu sempre que s’ingereixi  una quantitat suficient de la substància (ex: químics com conservants, tòxics naturals,….); o al·lèrgia (reacció immunitària) o intolerància (reacció no immunitària), quan tan sols es donen en uns pocs individus susceptibles.

Junt amb la Dra. Galvan, metgessa resident de la Secció d’Al·lergologia de l’Hospital Vall d’Hebron i membre de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) volem donar a conèixer de forma rigorosa i científica les veritats i els falsos mites d’aquest polèmic tema que porta a la confusió cada cop a més persones del nostra territori.

Al territori Espanyol l’al·lèrgia alimentària afecta al 6-8% dels nens menors 4 anys, i al voltant del 7% dels adults. L’al·lèrgia produeix una reacció immediata cada vegada que es consumeix l’aliment, i la importància del correcte diagnòstic rau en la possibilitat de presentar reaccions potencialment greus. El seu diagnòstic s’ha de basar en una adequada història clínica, proves cutànies, anticossos IgE específics enfront a l’aliment i, finalment, en alguns casos, és necessari comprovar a l’hopital si el pacient tolera l’aliment sospitós o si presenta una reacció. Així es pot valorar la gravetat dels símptomes i amb quina quantitat es desencadenen.

D’altra banda tenim les intoleràncies, que es presenten per un dèficit metabòlic o enzimàtic, congènit, adquirit amb l’edat o bé de forma secundària a causa d’un altre malaltia. Les més conegudes són la intolerància a la lactosa, i més rarament a altres glúcids com la sacarosa, el sorbitol o, la fructosa. Respecte la intolerància a la histamina, tot i estar molt de moda, encara és un tema controvertit per falta d’evidència científica (ho deixarem per un altre article). Per al diagnòstic d’intoleràncies actualment s’empren anàlisi de femta o aire expirat i estudis histològics que demostren l’absència de l’enzim o la manca dels productes produïts per aquest.

Amb l’augment creixent en l’interès per aquests temes, han sorgit un gran nombre de “test” que prometen diagnosticar l’ “al·lèrgia” o “intolerància” als aliments. Malauradament, molts d’ells no disposen de base científica i/o són controvertits per falta de reproductibilitat o manca d’estudis científics que valorin “si aquestes proves realment responen a la pregunta que els hi plantegem”, motiu pel qual mai han estat avalats per la comunitat científica. Això no impedeix que alguns professionals els recomanin, i puguin portar a falsos diagnòstics, provocant confusió i suposant dietes restrictives innecessàries. La Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica, així com nombroses societats científiques a tot el món incloent l’Europea i l’Espanyola, reconeixen com a proves no validades per a diagnosticar al·lèrgia les següents: citotòxiques (test ALCAT, NOVO immogenics), determinació d’IgG específica, cinesiologia, provocació i neutralització subcutània i sublingual, Test de DRIA, bioressonància i electroacupuntura. Algunes d’aquestes proves es basen en mètodes tan rocambolescos com en la pèrdua de força al braç per la sustentació d’un contenidor amb l’aliment. De tots ells, un dels més populars són la determinació d’IgG específiques a aliments. No només s’ha vist que els resultats varien en la mateixa persona si es torna a repetir el test en més d’una ocasió, sinó que a més, centra l’atenció en un tipus d’anticòs que no és per se marcador de reaccions prejudicials, ja que en els pacients al·lèrgics fins i tot s’ha demostrat que valors alts d’IgG4 específiques produeixen un efecte protector enfront desenvolupar reaccions immunitàries als aliments.

Així doncs, quan veiem que el que ens ofereixen algunes farmàcies o laboratoris són test d’”intolerància” que mesuren la quantitat d’IgG enfront aliments, un s’adona de la quantitat d’incongruències i errors de base que comporta aquesta afirmació. El consell de la comunitat d’al·lergòlegs és que, independentment dels test que un vulgui provar, no s’ha de substituir mai l’estudi de l’al·lèrgia o intolerància per especialistes en al·lergologia, digestologia o nutrició. Les conseqüències que comporta un mal diagnòstic, a part de limitacions del dia a dia, insatisfacció i problemes nutricionals; també pot comportar presentar reaccions al·lèrgiques potencialment greus i a delmar francament la qualitat de vida de les persones afectades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.