Controvèrsia amb els llegums amb el càncer i la malaltia cardiovascular

Fins a la data, tot i que els llegums han estat considerades com un dels factors dietètics que poden oferir protecció contra la malaltia cardiovascular (MCV) i diferents tipus de càncer, que el 2012 van representar 17,5 i 8,2 milions de morts a tot el món, respectivament, l’associació entre llegums i mort per MCV o càncer amb prou feines ha estat estudiada.

Per tal d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, els investigadors del CIBEROBN, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, han avaluat l’associació entre el consum de llegums totals i els seus diferents subtipus i el risc de mortalitat per MCV, càncer i per totes les causes en individus amb alt risc cardiovascular.

Els investigadors han analitzat 7.212 participants amb alt risc de malaltia cardiovascular després de sis anys de seguiment. Els resultats han revelat que en comparació amb aquells individus amb un menor consum de lleguminoses totals – llenties, cigrons, mongetes i pèsols aquells individus amb un consum més alt tenien un 49% menor risc de mortalitat per càncer. Pel que fa a les diferents espècies de llegums, les llenties es van associar amb un 37% menor risc de mortalitat per càncer. Per contra, aquells participants amb un major consum de llegums i particularment mongetes durant el seguiment en comparació amb aquells individus amb un consum menor, tenien un major risc de mortalitat per malaltia cardiovascular.

 

L’efecte protector del consum total de llegums i llenties sobre el risc de mortalitat per càncer es pot explicar per diversos mecanismes potencials, entre els quals el més important sembla ser el seu alt contingut de polifenols, predominantment àcids fenòlics i flavonoides. A més, els llegums són una bona font de fibra dietètica, vitamina E i B, seleni i lignans, tots components dietètics amb reconegudes accions contra el càncer.

Segons els investigadors d’aquest estudi, els resultats contradictoris en relació a la mortalitat per càncer i malaltia cardiovascular, són importants, i els professionals de la salut han de conèixer els possibles beneficis i perills del consum de llegums i, especialment, les mongetes. “Una pregunta que els genera, llavors, és si algunes persones són més propenses a efectes del consum de llegums, o de determinats llegums, com podrien ser les mongetes que es van associar a un major risc de mortalitat per malaltia cardiovascular.

Calen futures investigacions per poder respondre a aquest interrogant “, aclareixen els especialistes. L’estudi, publicat a la revista científica Clinical Nutrition al febrer de 2018, ha estat dirigit per Christopher Papandreou i la Dra. Nerea Becerra-Tomás, investigadors postdoctorals a la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, i el professor Jordi Salas-Salvadó, investigador principal del CIBEROBN, cap de la Unitat de Nutrició Humana i Director Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus, tots dos membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

 

Referencia:

Papandreou C, Becerra-Tomás N, Bulló M, Martínez-González MÁ, Corella D, Estruch R, Ros E, Arós F, Schroder H, Fitó M, Serra-Majem L, Lapetra J, Fiol M, Ruiz-Canela M, Sorli JV, Salas-Salvadó J. Legume consumption and risk of all-cause, cardiovascular, and cancer mortality in the PREDIMED study. Clinical Nutrition (2018). DOI: 10.1016/j.clnu.2017.12.019

 

La dolce vita; l’augment del sucre a la nostra dieta

Les begudes ensucrades s’han incorporat als esmorzars i els berenars

Alícia Sitjà li planta cara al sucre a Tarragona

Una estudiant de 2n de Batxillerat de l’escola  Vedruna Sagrat Cor de Tarragona ha  desenvolupat el seu treball de recerca amb l’objectiu de  comprovar a partir de diverses anàlisis si realment hi ha hagut un augment del consum de sucre diari en l’alimentació mediterrània . Un treball excel·lent i amb un missatge clar i concís.

El sucre està present en nombrosos productes que consumim habitualment. Però les empreses no només utilitzen el sucre a l’hora de fabricar productes. L’ús d’altres edulcorants calòrics també està molt present: glucosa, fructosa, lactosa, midó, dextrina, maltosa, sorbitol, mannitol… Segons l’Organització Mundial de la Salut la recomanació és no sobrepassar els 25 grams de sucre afegits (6 terrossos), ja que aquest excés podria derivar en malalties més greus com: sobrepès, obesitat, diabetis tipus 2, hiperglucèmia i càries, entre d’altres.

El propòsit d’aquest treball ha estat comprovar si el consum de sucre actualment està en augment o no. Per realitzar aquesta anàlisi s’ha fet una enquesta, una entrevista, un estudi de mercat, i una comparació d’esmorzars de generacions diferents.

Es va elaborar una enquesta que va ser passada a un col·lectiu aleatori de més de 150 persones de la ciutat de Tarragona amb l’objectiu d’analitzar amb quina freqüència consumien productes processats, i quins eren els més abundants a l’esmorzar i berenar. L’estudi de mercat es va dur a terme amb els cinc productes més consumits resultants de l’enquesta: galetes, cereals, sucs, begudes ensucrades i cacau. La comparació d’esmorzars de diferents generacions ha servit per demostrar que en menys d’un centenar d’anys el primer àpat del dia s’ha vist clarament afectat per un augment de productes processats.

Arran d’aquest estudi s’ha confirmat que s’ha produït un increment del consum de sucre en la nostra dieta. S’ha arribat aquesta conclusió a través de diferents vies. La més significativa ha sigut la comparativa entre l’esmorzar actual i la de dues generacions anteriors, mesurada amb una petita mostra de població. Una altra ha estat l’entrevista al dietista-nutricionista Guillermo Mena Sánchez, que a través de la seva experiència laboral amb casos reals, ens ha pogut constatar aquesta afirmació.

El missatge més important del treball és “tenir consciència i coneixement”, ja que el desconeixement de la quantitat de sucre que s’ingereix tindrà repercussions que resultaran negatives per la nostra salut a curt i llarg termini. Saber què estàs menjant i preocupar-te una mica més per com afecta sobrepassar diàriament el consum, encara que estèticament et vegis bé, és un pas imprescindible perquè la societat comenci a redirigir-se cap a un estil de vida més saludable. A més a més, l’etiquetatge dels productes que trobem al mercat hauria de canviar. A l’apartat d’hidrats de carboni a les taules de valors nutricionals, s’haurien de distingir els sucres afegits dels intrínsecs, ja que la quantitat de sucres afegits que consumiríem diàriament seria més real, i a la vegada una mica més inferior.

Ja per finalitzar, de l’entrevista amb Guillermo Mena Sánchez veig necessari destacar certs aspectes. La utilització de fruita, fruites deshidratades o semi-deshidratades, canyella, compotes… Com a substituts del sucre, buscar alternativa i tenir en compte que hi ha varietat d’opció per endolcir desplaçarà els productes processats amb sucres afegits.

I per últim una altre suggeriment del Guillermo a destacar és que als col·legis es podrien impartir classes de nutrició en educacions infantils i primàries. Si des de petits tinguessin consciència de com s’ha de menjar saludablement, probablement aquesta mal nutrició en infants disminuiria. No només assignatures, com les llengües o la biologia, són importants en la formació de la persona, saber alimentar-se per viure millor també ho és. Els nens d’ara, són els pares del futur, i si continuem amb la mateixa línia, la roda no pararà de girar mai en contra nostra.