«De vegades comprar al supermercat és com entrar en un camp de mines»

Els autors del receptari, que es va presentar la setmana passada, a la redacció del Més a Tarragona.

(Reproducció de la entrevista publicada al Diari Més el 21 d’abril de 2018)

GUILLERMO MENA I ANNA MORENO AUTORS DEL LLIBRE ‘PIM, PAM ¡FUEGO!’

Mena, dietista i nutricionista, i Moreno, administrativa i amant de la cuina, han publicat un receptari per menjar de manera creativa i saludable
—Han escrit el llibre a dues mans. Com es gesta, aquest projecte?
—Guillermo Mena (G.M.): Feia molt de temps que tenia aquesta idea. Li deia a la meva mare, que m’ha ensenyat moltes receptes, però a causa de la falta de temps, el projecte s’anava ajornant. Fins que vaig topar amb l’Anna.

—Anna Moreno (A.M.): Vaig conèixer el Guillermo en una etapa de la meva vida en què, hormonalment, em trobava molt malament. Obria l’armari i els pantalons no em cordaven, la faldilla que més m’agradava no m’entrava… I com que el coneixia, hi vaig parlar per veure si em donava alguna solució. Em va dir que es podia treballar, però que seria lent. I ara, el resultat és visible. També tenia al cap fer alguna cosa com aquesta, explicar el que em va passar a mi i que es pot menjar bé, i de tot, sense engreixar-se, que no cal menjar tot el dia verd, com un conill.

—A qui s’adreça, el seu manual de cuina?
—G.M: El llibre és una eina per cuinar, i pensem que pot ser útil sobretot per a les persones que no tenen temps, per una mala organització. Hi ha unes 25 receptes amb un quadre de menús equilibrats i una llista de la compra. D’altra banda, cada recepta s’acompanya d’una recomanació nutricional que ataca els diferents mites associats al menjar,  que es difonen per internet i que no estan científicament contrastats. Però, sobretot, vol respondre a una pregunta que em va fer l’Anna: «Estic alimentant bé a la meva família?».

—Quins són els errors més comuns en l’alimentació del dia a dia?
—G.M: Aquesta pregunta és complicada, perquè com a professionals sanitaris, el que hem de fer és personalitzar cada cas. El que sí que ens trobem és que cada vegada sembla més difícil posar-se a la cuina per falta de temps o mala organització. Però amb les receptes del llibre demostrem que si t’organitzes una mica, pots menjar bé sense haver d’anar al que és més fàcil, comprar menjar barat i accessible, però nutricionalment pobre i altament processat: el fast food.

—És un llibre de menjar saludable, però inclou receptes suculentes, com la pizza o els ous amb patates.
—A.M.: Totes són receptes que jo ja feia.  Per què no hem de poder menjar ous amb patates? I un sofregit? El pots menjar, sempre que el cuinis d’una manera concreta. La clau és la manera de cuinar.

—Es pot menjar saludable comprant únicament al supermercat?
—A.M.: Sí, però cal tenir molta cura amb el que es compra i mirar bé l’etiquetatge.
—G.M: El que diu l’Anna és clau. Al supermercat hi ha de tot, però de vegades és com entrar en un camp de mines. Et pots trobar, per exemple, amb un gall dindi que té un 36% de gall dindi, la resta és porc, i pot portar fins i tot trufa i pistatxo. Cal llegir l’ordre dels ingredients a l’etiqueta, perquè per llei han d’estar ordenats de més quantitat a menys. Si agafes un pa de motlle, i veus que el segon ingredient és el sucre, canvia’l. Jo m’he vist obligat a anar amb els pacients al supermercat. Hi dediquem un dia, però m’asseguro que aquella persona sabrà comprar bé per sempre.

—De quina manera ens ajuda, planificar el menú setmanal, a l’hora de menjar millor?
—A.M.: Ens fa estalviar temps, i saber, quan comences la setmana, que tot està organitzat. Llavors no caus en la temptació d’acabar malmenjant o comprant menjar fet.  I penso que és important que la resta de la casa col·labori, en aquesta planificació, per fer menús que agradin.
—G.M: Com més aviat introduïm la resta de la família a la cuina, millor. D’aquesta manera, amb el temps, la quantitat d’aliments que consumiran serà molt més àmplia.

El consum de lactis i llet descremada s’associa a un menor risc de desenvolupar càncer colorectal

 

Resultats de l’estudi PREDIMED (PREvenció amb DIeta MEDiterrànea) suggereixen una associació protectora entre el consum de lactis, especialment de llet baixa en greix, i el risc de desenvolupar càncer colorectal.

El càncer causa una de cada vuit morts al món i afecta aproximadament una de cada quatre dones i un de cada tres homes durant la seva vida. Un dels càncers amb major prevalença és el càncer colorectal, el qual s’ha relacionat de forma important amb un estil de vida occidentalitzat.

Existeixen evidències robustes que han relacionat el consum d’aliments com les carns vermelles i processades, així com la ingesta de begudes alcohòliques amb el desenvolupament de càncer colorectal. No obstant, es necessiten més estudis que analitzin l’associació entre el consum d’aliments com els productes lactis, els quals són àmpliament consumits en el context de la Dieta Mediterrània, i el desenvolupament d’aquest tipus de càncer.

Amb la finalitat d’aprofundir sobre aquesta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres grups d’investigació de l’estudi PREDIMED, han avaluat l’associació entre el consum de lactis i els diferents subtipus de lactis, i el risc de desenvolupar càncer colorectal en individus amb elevat risc cardiovascular.

Després d’analitzar dades de 7.216 participants de 55 a 80 anys, durant un seguiment de 6 anys, han observat que aquells individus amb un consum superior de lactis totals (564 g/d, aproximadament 2,5 gots de llet diaris), en comparació amb aquells amb un baix consum, presentaven un 45% menys risc de desenvolupar càncer colorectal. Del total de lactis que consumien aquest grup tres quartes parts eren descremats.

També es va observar que un consum elevat de llet desnatada i semidesnatada (407 g/d, 2 gots diaris) s’associava a un 46% menys risc de desenvolupar aquest tipus de càncer, comparat amb els que tenien un baix consum d’aquest tipus de lactis.

D’altra banda, els investigadors no han detectat un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal associat al consum d’altres subtipus de lactis com el iogurt o el formatge. Tampoc van observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s’associïn a un major risc de càncer colorectal.

El principal mecanisme que pot explicar el potencial efecte beneficiós del consum de lactis, especialment de llet baixa en greix, amb el risc de càncer colorectal és el seu contingut en calci. S’ha vist que el calci pot exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. D’altra banda, altres components naturalment presents en els lactis com l’àcid butíric o l’àcid linoleic conjugat també poden tenir un efecte protector.

Segons els investigadors d’aquest estudi, si bé aquests resultats mostren que la llet desnatada s’associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar els productes lactis sencers. Tot i que es necessiten més estudis que aprofundeixin en aquest àmbit, degut a aquests beneficis entre d’altres coneguts, és raonable promoure el consum de llet.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica International Journal of Cancer a l’abril de 2018 i ha estat dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)

Referencia: Laura Barrubés, Nancy Babio, Guillermo Mena-Sánchez, Estefania Toledo, Judith B. Ramírez-Sabio, Ramón Estruch, Emilio Ros, Montserrat Fitó, Fernando Arós, Miquel Fiol, José Manuel Santos-Lozano, Lluís Serra-Majem, Xavier Pintó, Miguel Ángel Martínez-González, José Vicente Sorlí, Josep Basora, Jordi Salas-Salvadó. “Dairy product consumption and risk of colorectal cancer in an older Mediterranean population at high cardiovascular risk”. International Journal of Cancer (2018). https://doi.org/10.1002/ijc.31540