La paleodieta (dieta dels homes de les cavernes) s’ha associat a un biomarcador relacionat amb les malalties del cor

Les persones que segueixen la dieta Paleo tenen a la sang dues vegades més quantitat d’un biomarcador estretament relacionat amb la malaltia cardíaca, segons un estudi important que examina l’impacte de la dieta sobre les bactèries intestinals.

La dieta Paleo es basa en la hipòtesi que el genoma humà no està adaptat a consumir segons quins productes de l’agricultura. Com a conseqüència, es caracteritza per defensar/promoure el consum de carn, peix, ous, vegetals i fruits secs; limitar el consum de fruita; i excloure el consum de cereals, llegums, productes làctics, sucres refinats i aliments processats. Degut a l’increment de seguidors i defensors d’aquesta dieta, investigadors de la Universitat Edith Cowan van voler estudiar els efectes d’aquesta dieta sobre la salut.

L’estudi va incloure 22 participants que seguien estrictament la dieta Paleo, 22 participants que seguien una pseudo-paleo dieta i 47 participants que seguien una dieta en funció de les recomanacions nacionals d’Austràlia (grup control). Els resultats van mostrar que els individus que seguien de forma estricta la paleo dieta, presentaven uns nivells sanguinis de TMAO més elevats, en comparació als que seguien una pseudo-paleo dieta o una dieta control. Aquesta molècula orgànica es produïda per les bactèries de l’intestí i està associada a un major risc de patir malalties del cor (principal causa de mortalitat al món). A més a més, els individus que seguien de forma estricta la dieta Paleo, també presentaven una composició diferent de bacteris en la seva microbiota, caracteritzada per la presència de major nombre de gèneres productors de TMA Hungatella i menor gènere de bacteris beneficiosos.

Com s’ha comentat anteriorment, la dieta Paleo exclou els cereals de tots els tipus i actualment es coneix que els cereals integrals són una font important de fibra, vital  per al manteniment de la salut de les bactèries que tenim a l’intestí. Com que la molècula TMAO es produïda als intestins, l’absència de cereals integrals pot produir canvis suficients a nivell de la població de bacteris que resultaran en una major producció d’aquest component. A més a més, la dieta Paleo inclou grans quantitats de carn vermella, la qual conté un precursor de la TMAO.

És important destacar que els resultats s’han d’interpretar amb cautela degut al disseny de l’estudi i al nombre reduït d’individus inclosos a l’estudi. No obstant, obren una nova via d’investigació sobre els efectes perjudicials de seguir aquest tipus de dieta.

Per a més informació:  Genoni A, Christophersen CT, Lo J, Coghlan M, Boyce MC, Bird AR, Lyons-Wall P, Devine A. Long-term Paleolithic diet is associated with lower resistant starch intake, different gut microbiota composition and increased serum TMAO concentrations. Eur J Nutr. 2019 Jul 5. doi: 10.1007/s00394-019-02036-y.

 

 

El consum de lactis disminueix el risc de patir càncer colorectal

Resultats d’un estudi realitzat a la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili suggereixen que, el consum de llet i de productes lactis podria disminuir el risc de desenvolupar qualsevol tipus de càncer colorectal.

L’any 2016, hi va haver 1,7 milions de casos incidents de càncer de còlon i recte, amb més de 830.000 morts a nivell mundial. En els propers 15 anys, es preveu que la prevalença global de càncer colorectal incrementi un 60% i causi 1,1 milions de morts.

El darrer informe liderat per l’organisme internacional World Cancer Research Fund/American Institute for Cancer Research (WCRF/AICR) ha conclòs que el consum de lactis s’associa de forma robusta amb una disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal. No obstant, el risc de patir aquest tipus de càncer en relació als subtipus de lactis (iogurt, formatge, llet fermentada…), així com diferents versions de productes lactis tenint en compte el seu contingut en greix (lactis desnatats, semidesnatats o sencers) no està del tot clar.

Amb la finalitat d’aprofundir sobre aquesta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, IISPV i investigadors del Ciberobn han dut a terme una revisió sistemàtica i metanàlisi (un dels dissenys d’estudis amb un major nivell d’evidència científica) de tota la literatura científica existent, en relació a estudis epidemiològics que haguessin avaluat l’associació entre el consum de lactis i el risc de desenvolupar càncer colorectal.

Després d’analitzar 29 articles (15 estudis de cohorts poblacionals i 14 estudis casos i controls) que inclouen més de 22.000 casos de càncer colorectal, els investigadors de la URV han conclòs que, en comparació a un consum baix, el consum més elevat de lactis s’associa a una disminució del 20% del risc de desenvolupar càncer colorectal. En el cas de la llet (sencera, desnatada i semidesnatada), un consum alt es va associar a un 18% menys de risc de desenvolupar càncer colorectal en qualsevol de les localitzacions anatòmiques, incloent el còlon i el recte. També es va observar que, per l’increment d’una ració del consum de llet (equivalent a 1 got o 200 ml de llet) el risc de càncer colorectal disminuïa un 10% de forma significativa.

En comparació als individus que consumeixen menys llet desnatada, aquells que més en consumien, van associar-se a un menor risc de desenvolupar càncer de còlon, i el consum de formatge es va relacionar amb menys risc de desenvolupar càncer de còlon proximal. Per l’increment en el consum d’una ració de formatge, el risc de càncer de còlon disminuïa un 9%.

D’altra banda, es va observar una associació neutra (és a dir, no es va detectar un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal) amb el consum d’altres subtipus de lactis, com el iogurt o la llet fermentada. Tampoc es va observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s’associés amb un increment del risc de patir càncer colorectal.

El calci contingut en els lactis, els quals aporten la major part del calci de la dieta, ha estat un dels potencials mecanismes suggerits que explicarien aquest menor risc de patir càncer colorectal. S’ha suggerit que el calci podria exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. A més, altres components naturalment presents en els lactis com l’àcid butíric, la lactoferrina, l’àcid linoleic conjugat i la vitamina D en els lactis fortificats també podrien tenir un efecte protector.

Segons els investigadors d’aquest estudi, si bé aquests resultats mostren que la llet desnatada s’associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar-los. Tot i que es necessiten més estudis en aquest àmbit, degut als beneficis observats del consum dels lactis, semblaria raonable promoure el consum de llet.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition el passat mes de maig 2019 i ha estat dut a terme per la investigadora predoctoral Laura Barrubés, dirigit per la Doctora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d’Investigació Biomèdica en Red de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i pel professor Jordi Salas, Director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, Director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)

Referencia: Laura Barrubés; Nancy Babio; Nerea Becerra-Tomas; Nuria Rosique-Esteban; Jordi Salas-Salvadó. Association Between Dairy Product Consumption and Colorectal Cancer Risk in Adults: A Systematic Review and Meta-analysis of Epidemiological Studies. Advances in Nutrition. Impact factor: 6.853, D1: 3/83

La neurociència del dolor

“Quan el dolor persisteix i sents que t’està arruïnant la vida, és difícil imaginar que pugui servir per a alguna cosa útil. Però fins i tot quan el dolor és crònic i horrible, fa mal perquè el cervell, d’alguna manera, ha arribat a la conclusió, normalment d’una manera inconscient, que estàs sota amenaça o en perill. La clau és descobrir per què s’ha arribat a aquesta conclusió. “

Butler & Moseley, 20131,2

El dolor ja afecta al 20% de la població mundial i, aquest percentatge, lluny de disminuir, segueix en augment. Els principals tractaments utilitzats fins al moment, fonamentalment farmacològics, no estan donant els resultats esperats i els pacients s’estan veient sotmesos a un continu pelegrinatge per diferents professionals intentant alleujar el seu dolor3.

Espanya és el segon país del món en consum de fàrmacs per habitant. Només ens supera Estats Units. Curiosament a Espanya la prevalença i la duració dels episodis de dolor crònic és lleugerament superior a la dels països europeus del nostre entorn, que consumeixen menys fàrmacs3

 

Per què tenim dolor?2-13

El dolor té la funció de proporcionar un sistema d’advertència per a protegir el nostre cos de qualsevol mal. Així doncs, podem entendre el dolor com un sistema de detecció d’amenaces.

 

L’evidència científica recent ens permet assegurar amb rotunditat que el dolor no és igual a dany (veure imatge 1).

Imatge 1. Soldats amputats on el nivell de lesió als teixits és total però no es reporta dolor. (Foto cedida: Neuromecánica Lab)

 

 

 

 

 

 

 

 

Gràcies al desenvolupament de les tècniques d’imatge per a estudiar el cervell, s’ha començat a considerar que el dolor no proporciona una representació precisa de l’estat dels teixits, sinó que està modulat per molts altres factors. Això inclou les creences i experiències prèvies, l’estat d’ànim i les emocions, l’entorn social i ambiental, l’estrès, l’atenció, l’estimulació sensorial… És una percepció que reflecteix les experiències anteriors, la situació actual i el nostre estat biològic actual (Esquema 1).

Esquema 1. Model biopsicosocial del dolor

 

Per tot això, és molt important tenir en compte que el dolor és una experiència multifactorial que comprèn tres components fonamentals:

– Biològics: aspectes relacionats amb el dany en els teixits i les seves conseqüents alteracions.

– Psicològics: actituds, creences, emocions, la capacitat d’atenció, les accions relacionades amb el dolor o l’evitació del dolor, nivell de felicitat …

– Socials: situació familiar, entorn d’amistats, ambient laboral …

A mesura que el dolor persisteix més enllà del temps normal de curació, els processos neuroanatòmics i neurofisiològics que es produeixen en l’experiència del dolor poden generar alteracions al llarg de tot el sistema nerviós central. Això vol dir que el dolor que experimentem pot tenir menys a veure amb l’estat físic del teixit i, potencialment, més a veure amb el propi sistema de detecció d’amenaces.

 

Llavors, què puc fer?14,15

Desafortunadament, NO hi ha tractaments màgics pel dolor que funcionin per a tots. Existeix alguna cosa millor: l’oportunitat de creure en un pensament diferent. El teu sistema t’ha portat a aquesta situació dolorosa. Però és el teu mateix sistema el que pot aconseguir que surtis d’aquest estat de dolor. Com més treballis per a reduir els mecanismes que contribueixen a incrementar el teu dolor, millor et sentiràs. Igual que els teus músculs, el teu sistema pot adaptar-se i millorar la seva capacitat de protecció1-4.

D’una banda, has de buscar un tractament que et permeti identificar, corregir i entrenar els teus possibles desequilibris musculars, el que et permetrà optimitzar la teva funció muscular, accelerar la teva recuperació, moure’t millor, erradicar o disminuir el teu dolor, rendir d’una manera diferent i millorar la teva qualitat de vida4.

De l’altra, busca què és el que millora les teves sensacions de dolor i de rigidesa. El teu cos està dissenyat per a ser fort, i tot i el teu dolor, has de confiar en ell i en les seves capacitats. Per això, NO has de deixar de fer el que t’agrada. Mai. És important4.

10 CONCEPTES CLAU SOBRE EL DOLOR1-4

  1. EL DOLOR ÉS UN MECANISME DE PROTECCIÓ
  2. EL DOLOR ÉS NORMAL, PERSONAL I REAL
  3. APRENDRE SOBRE EL DOLOR POT AJUDAR-TE A MILLORAR LA TEVA SITUACIÓ I LA DE LA RESTA DE LA SOCIETAT
  4. EL DOLOR I EL DANY EN ELS TEIXITS TENEN POCA RELACIÓ
  5. TENIM SENSORS D’AMENAÇA, NO DE DOLOR
  6. EL DOLOR ES BASA EN EL CONTEXT
  7. EL DOLOR DEPÈN DE L’EQUILIBRI ENTRE LA SEGURETAT I L’AMENAÇA
  8. EL DOLOR IMPLICA UNA ACTIVITAT CEREBRAL DISTRIBUÏDA
  9. SOM BIOPLÀSTICS: SEMPRE PODEM MILLORAR
  10. LES ESTRATÈGIES DE TRACTAMENT ACTIU SÓN LES QUE PROMOUEN LA RECUPERACIÓ

Contacte: Anna Ollé Lladó

Readaptadora fisicoesportiva i docent en l’àmbit de la neurociència i la biomecànica aplicada a la readaptació de lesions. Neuromecánica Lab.

annaolle@neuromecanica.com

 

BIBLIOGRAFIA:
  1. Butler, D. & Moseley, G. Explain Pain 2nd Edn. (2013).
    2. Moseley, G. & Butler, D. Explain Pain Handbook: Protectometer. (2015).
  2. Galán, MA. & Montero,  F. Educación en neurociencia del dolor. Una nueva visión. Dosier para pacientes.(2019).
    4. Cormak, B. Practical tools to implement modern pain science and movement research into clinical practice. [Entrada de blog] Knowledge is power. What I need people with back pain to know. 3 de marzo de 2018. [citado 24 de octubre de 2018]  Disponible en: https://cor-kinetic.com/knowledge-power-i-need-every-person-back-pain-know/
  3. Hodges, P. W. Pain and motor control: From the laboratory to rehabilitation. J. Electromyogr. Kinesiol. 21, 220-228 (2011).
  4. Lewis, J. Rotator Cuff Shoulder Pain: Exercise is as effective as surgery. – YouTube. (2017). Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=5bUf9VcYLmI. (Accedit: 4a novembre 2018)
  5. Jull, G., Moore, A., Falla, D., Lewis, J. & McCarthy, C. Grieve’s modern musculoskeletal physiotherapy. (2015).
  6. Lewis, J. Rotator cuff related shoulder pain: Assessment, management and uncertainties. Man. Ther. 23, 57-68 (2016).
  7. Moseley, G. L. & Vlaeyen, J. W. S. Beyond nociception. Pain 156, 35-38 (2015).
    10. Baliki, M., Neuron, A. A.- & 2015,  undefined. Nociception, pain, negative moods, and behavior selection. Elsevier
    11. Moseley, G. & Butler, D. Fifteen years of explaining pain: the past, present, and future. J. Pain (2015).
    12. Pain in the body. Altered interoception in chronic pain conditions: A systematic review. Neurosci. Biobehav. Rev. 71, 328-341 (2016).
  8. Malfliet, A. et al. Applying contemporary neuroscience in exercise interventions for chronic spinal pain: treatment protocol. Brazilian J. Phys. Ther. 21, 378-387 (2017).
    14. Nijs, J., Lluch Girbés, E., Lundberg, M., Malfliet, A. & Sterling, M. Exercise therapy for chronic musculoskeletal pain: Innovation by altering pain memories. Man. Ther. 20, 216-220 (2015).
  9. Falla, D. & Hodges, P. W. Individualized Exercise Interventions for Spinal Pain. Exerc. Sport Sci. Rev. 45, 105-115 (2017).